Coordinació i cognició d'equip en bàsquet, així es titula el llibre que han escrit Carlos López i Xavi Vallmajó. El llibre explica com s'ha d'aprendre i també com s'ha d'ensenyar a jugar de manera intel·ligent a partir d'unes idees i uns conceptes determinats. Del que tracta, però, és de comentar quines idees i quins conceptes interactuen entre els cinc jugadors que són a pista, per tal de triar sempre la millor opció, no per a un jugador en concret, sinó per a l'equip. López comenta que -a diferència d'altres esports com el futbol, l'hoquei, l'handbol o el futbol sala- el bàsquet acudeix a marcar jugades perquè l'equip estigui ordenat i sàpiga què fer. El que busca el llibre, en definitiva, és explicar com fer un joc que coordini els cinc jugadors que són a la pista i trencar d'aquesta manera amb la tradició que per "mimetisme i repetició" ha fet del bàsquet un esport regit per les jugades.

Sovint, diu López, "hem fet les jugades sense parar-nos a pensar si el que fèiem era correcte". En aquest sentit, Vall­majó afegeix que "en bàsquet federatiu sembla que l'única manera de trobar solucions en atac estàtic siguin les jugades -que són la solució fàcil per a un entrenador, ja que no ha de pensar en res més- que sí que serveixen per complementar, però que no han de ser la base del joc". I els dos afirmen: "ningú s'ha plantejat com es podria ensenyar des de petits amb aquesta manera de fer".

"Entrenant i veient partits, veus que ens hem de replantejar la manera d'ensenyar a jugar, no pot ser que alguns jugadors arribin a categories sèniors i no sàpiguen llegir el joc i interpretar què passa", diu López, quan comenta una de les motivacions de fer el llibre. I afegeix que els jugadors, si no, adopten automatismes sense saber perquè els fan i els fa cada vegada més especialistes.

Ara bé, el llibre no fa màgia. És a partir dels "ingredients" que s'expliquen, que són universals i que sempre regeixen els cinc jugadors que són en pista, que cada entrenador ha de "cuinar" la seva manera d'entrenar. Els "ingredients", que tenen fonaments pedagògics, però, poden canviar en funció del que es vulgui ensenyar.

Vallmajó, de fet, explica que sovint "els entrenadors demanen fer coses que no s'han entrenat i que es donen per sabudes, el típic ´juguem per conceptes' i que cada jugador interpreta de maneres diferent".