"Podem escriure la nostra història prenent el vi com a fil conductor"

- Després de publicar una vintena de llibres, majoritàriament sobre la temàtica vitivinícola, aquest llibre, El jardí de Dionís, era el que li faltava?

- Aquest tema no l’havia tractat mai. Volia donar una visió àmplia de la cultura del vi a la nostra civilització, ja que, en general, s’entén que això només és la degustació, conèixer les varietats i les zones vitivinícoles. El fil conductor d’aquest llibre és la vinya i el vi. S’inicia amb unes classes que jo havia impartit a la universitat i que van tenir molt d’èxit. Aquest és un llibre de divulgació, no és de recerca, però hi ha alguna cosa que pot ser una novetat, com les darreres teories d’Arnau de Vilanova o les darreres anàlisis de la Universitat de Barcelona sobre les gerres del vi trobades a la tomba de Tutankamon.

- Com a conclusió, podem dir que el vi ha estat un element transversal per a repassar la nostra història?

- Als països mediterranis, es pot escriure la història prenent el vi com a fil conductor. La història econòmica de l’Empordà, per posar un exemple més proper, té un punt d’inflexió amb la fil·loxera. Hi ha moltes coses de la cultura del vi que es relacionen amb la nostra història. Per exemple, l’artesania catalana no s’entén sense el vi.

- En el pròleg d’aquest llibre, no estalvia algun retret a la formació que s’ha donat en certs indrets, com l’escola d’hostaleria, sobre la cultura del vi...

- A l’única facultat catalana on s’ensenya Enologia, quan jo hi estudiava, hi havia una assignatura que se’n deia cultura del vi i, en el seu programa, em vaig trobar la sorpresa que s’hi incloïen les aigües residuals, quan no ho hauria posat en l’apartat de la cultura del vi, sinó del medi ambient. Per conèixer exactament la cultura del vi, has de conèixer, per exemple, les escultures de Baccus i de Dionís que hi ha al món clàssic i has de saber llegir, també, les pàgines sobre el vi que van escriure des de Pla fins a Baudelaire. En el món de l’art, hi ha milers de quadres on apareixen raïms, copes de vi, la verema o bevedors. A més, l’artesania de les àmfores i de la terrissa és amplíssima. Buscant dades per fer el llibre, vaig trobar que les barques de les àmfores del vi tenien tipificades més de 300.000 marques gregues, una xifra que em va sorprendre molt. Dit això, per tastar un vi, és imprescindible saber això? No, però, per tenir una cultura del vi, sí que ho és. La cultura general és un valor que, en l’ensenyament actual, es torna a reivindicar, perquè, conèixer-la ens dona una noció de pertinença a la nostra civilització. Crec, per tant, que aquest llibre pot ser una petita aportació a aquest coneixement de la cultura general, prenent com a fil conductor la vi­nya i el vi.

- Des de la seva posició privilegiada, quina radiografia fa del moment actual del vi de l’Empordà?

- El moment actual és bo, perquè mai a l’Empordà havíem tingut una situació tan bona des del punt de vista de projecció i de qualitat del producte. El nivell d’interès de la gent també ha augmentat. Avui la gent ja no s’avergonyeix de posar un vi de l’Empordà a taula, al contrari de fa uns anys.

- De qui és mèrit això?

- És mèrit de molta gent. Tot va evolucionant. Jo sempre dic que sense una primera generació no hi hauria la segona generació. La modernització de la viticultura empordanesa, a més, ha vingut del capital que no és del sector del vi, en la seva major part, sinó d’altres sectors. Aquella gent que ha cregut amb el vi de l’Empordà i que s’ha modernitzat se n’ha sortit. La denominació d’origen marca un punt d’inflexió perquè és una garantia que ens permet començar a exportar. L’altre punt d’inflexió és el final del segle XX, quan hi ha la superació de la vinicultura postfil·loxèrica, que havia fet anar la vinya en retrocés per la seva relativa qualitat i havia portat a l’arrencada de ceps. El sector no era dinàmic, envellit i el model no tenia continuïtat, fins que va sortir una gent que va començar a canviar les coses apostant pel vi de qualitat. Hi ha, per tant, una suma de moltes coses que han aconseguit aquest mèrit.

- De l’Empordà, se n’han cantat moltes virtuts, però s’han apuntat alguns errors, com ara l’excés d’etiquetes de vins de la DO al mercat. Hi està d’acord?

- Jo, ara, ja tinc un criteri de persona gran i, a més, tinc un criteri que no és comercial. Les grans marques de Bordeus, fa trenta o quaranta anys, tenien només una marca, mentre que, avui, tenen una primera marca, una segona marca i fins i tot una tercera marca, amb la qual cosa s’ha triplicat el nombre d’etiquetes. És el criteri comercial de cobrir tota la gamma el que fa això. Tot i que l’educació del consumidor ha millorat, com més oferta hi hagi, més possibilitats hi haurà que compri vi de l’Empordà.

- El mes de novembre passat es va celebrar l’assemblea de la Venerable Confraria de la Bota de Sant Ferriol, que vostè presideix. Quin moment viu aquesta entitat?

- La confraria té esperança de continuïtat, perquè, en el darrer any, s’han incorporat deu nous socis joves, d’uns quaranta anys, que han d’anar rellevant els més grans, que hem aixecat la confraria. Estem contents, també, de la participació en les activitats que s’organitzen, encara que hem hagut de canviar els hàbits. Una entitat que fa trenta anys que dura necessita una regeneració, sobretot perquè durant l’any 2017 se’ns van morir sis socis. Fa un parell d’anys temíem per la continuïtat de la confraria, però, ara, estem contents per com funciona.