Joan J. Pagès i Ballesta va fer els estudis de primària a les Escolàpies de Figueres i, després, el ­batxillerat a l’institut Ramon Muntaner. Va tenir l’oportunitat de passar un any als Estats Units, gràcies a una beca del Rotary Club de Figueres. En tornar, va estudiar Enginyeria Mecànica, especialització de la construcció, a l’Escola Politècnica Superior (EPS) de Girona. També va fer un semestre d'Erasmus a Bèlgica. “Em passava tots els estius a l'estranger estudiant idiomes, a França, a Anglaterra, Alemanya i Holanda”, explica mentre iniciem la conversa.

- Què el motivava fer aquestes estades a l'estranger?

- La meva mare és la que em deia que havia d'aprendre idiomes i el primer any se'm va fer molt dur, perquè només tenia vuit anys i ja havia de marxar de casa sol. Tot i ser només aquí al sud de França, a Argelés-sur-mer, se'm va fer dur. La meva mare em va demanar que fos persistent i vaig anar aguantant fins que em va agradar. A mesura que m’anava fent gran, em trobava que als estius m'avorria aquí i que m'agradava marxar a fora. El projecte de final de carrera ja el vaig fer a Bèlgica i, després, ja em van contractar a Suïssa, on ja fa dos anys i mig que hi soc.

- S'hi troba bé, a Suïssa?

- La qualitat de vida és per la seguretat i l'ordre. És un lloc molt segur i tot funciona molt bé. Per contra, hi falta l’ambient d'aquí a casa, ja que la temperatura, allà, és més baixa i hi fa molt fred. Això fa que la gent sigui més introvertida, contràriament als d'aquí, que són més socials. Si es pogués tenir la gent d'aquí amb el sistema d'allà, ja seria ideal.

- En l’aspecte empresarial, es funciona millor?

- Hi ha una mentalitat diferent. No obstant això, s'ha de dividir entre els suïssos i els de fora que treballem allà. Els autòctons estan acostumats a una qualitat de feina molt bona, amb uns salaris potents i molts beneficis laborals. Allà, treballo per l'empresa Mettler-Toledo, que té la seu mundial a Suïssa i 14.000 treballadors.

- S'ha posat data de caducitat a Suïssa?

- A mitjà termini, encara m'hi segueixo veient, si no he de tornar cap aquí per motius personals o familiars. Els beneficis de poder viure allà podent venir de tant en tant de visita ja compensen els inconvenients. On he fet el pas com a professional ha estat a Suïssa i, per tant, m’hi sento molt a gust actualment.

- Casos com el seu, jove i amb la carrera de fa poc acabada que han anat a cercar feina a l’estranger, sovintegen a Suïssa?

- Es dona el cas, però ho veig amb gent més gran que jo, amb un parell o tres d’anys més. Molts estrangers que venen de fora es posen a treballar a la banca o la consultoria i no n'hi ha tants que es posin a treballar en la indústria, on estic jo.

- S'ha marcat algun repte professional?

- M'agradaria fer un MBA, el Màster de Direcció Empresarial, cosa que em permetria fer el salt a posicions més elevades dins de la direcció d'una empresa, que és el meu objectiu professional.

- Per assolir aquests objectius creu que hi ha més probabilitats en països centreeuropeus que no pas a Catalunya?

- No tinc experiència en el mercat laboral d'aquí, ni tampoc he voltat per gaires empreses, a banda d’on estic. Crec que tot depèn de la cultura de les empreses. A Suïssa, per exemple, l'atur és baix, a la ratlla del 3%, i els governs el controlen força. Això fa que el mercat laboral sigui més fàcil.

- Com ha vist el dia a dia de Catalunya durant aquests dos anys que ha viscut lluny de casa?

- Sense voler posicionar-me en cap ideologia política, puc dir que hi ha hagut una internacionalització del procés català. Quan era als Estats Units, fa uns anys, jo explicava què era el procés i poca gent sabia de què parlava. Avui en dia, molta gent sap de què va el procés català, fins al punt que molts amics de feina que són suïssos em venien aquests darrers mesos a preguntar-me per les notícies que havien vist sobre Catalunya als mitjans de comunicació. Crec que això és bo i la gent del món, ara, sap que a Catalunya hi ha una discòrdia i s'ha de trobar una solució. El passat dia 1 d'octubre vaig rebre missatges d'amics dels Estats Units preocupant-se pel meu estat de salut o de la meva família i entorn, un cop van tenir notícies dels aldarulls que hi havia hagut amb el referèndum. Des de fora, personalment puc veure les coses més ­objectives. Des de lluny, t'ho agafes amb un altre punt de vista.

- Vol dir que hem de ser més viatjats per veure les coses de casa amb una perspectiva diferent?

- Sí, crec que és és un factor que ens ajuda a tots a tenir un punt de vista diferent de la realitat del país, ja que viatjar ens brinda l’oportunitat de conèixer i contrastar ­opinions amb altres persones de la resta del món.