Diu l´artista Alejandro Jodorowsky que "la família, la societat, la cultura, ens posa en un motlle; quan sortim del motlle, comença la curació". Subscriu aquestes paraules l´empordanès Toni Molinero, que assegura haver adquirit una manera de pensar, i una forma de viure amb si mateix i dins una societat, sense deixar que la societat marqui quin ha de ser el seu camí. Ha estat un procés de llarg recorregut, que beu de les experiències que li ha ofert la vida. Fa quinze anys va entrar en contacte amb l´avi d´una reserva indígena del Canadà, que construïa a Cadaqués una cabanya de suar, (inipi) "una espècie de sauna amb connotacions espirituals", resumeix breument Molinero. De seguida va quedar fascinat per la seva saviesa, i atret per la seva cultura va viatjar al Canadà. Era l´any 2000 quan per primer cop va visitar la reserva indígena Piapot, situada a la província de Saskatchewan i s´hi va instal·lar uns pocs mesos. L´any següent hi va tornar. En aquella època treballava de jardiner a El Bulli de Roses i quan el restaurant tancava el període d´hivern aprofitava per fer estada a la reserva. Els indígenes americans que hi habiten conviuen en una petita ciutat on tots fan pinya. "De seguida vaig comprovar que la reserva és una gran família, la nit de Nadal, per exemple, es reuneixen en la festa de donar on tot el poble comparteix el que té", explica.

Toni Molinero va néixer a Granada. La seva mare va quedar embarassada i no es podia fer càrrec d´ell, comenta, així que el va enviar a les Alpujarras a casa d´uns tiets, fins que va poder tornar amb els seus pares i amb quatre anys va venir a viure Cabanes, a l´Alt Empordà. Des de llavors recorda haver viscut a una vintena de llocs diferents, arreu de Catalunya. Aquest esperit nòmada l´ha acompanyat fins ara. "Tinc facilitat de contactar amb tothom ràpidament i la natura m´atrau molt. Des del primer moment vaig quedar enamorat de la praderia, de la manera que ells tenen de veure les coses, la seva saviesa em produeix enveja, tot plegat m´atrau molt". Després d´un parèntesi de cinc anys, Molinero va tornar a la reserva, aquest cop per iniciar-se en la cerimònia de la dansa del sol que es fa durant el mes de juny. A les reserves indígenes la tradició es combina amb la modernitat. Les festes o reunions de pobles indígenes es mantenen "però és comú veure abans d´iniciar un ritual com els indígenes parlen amb la família pel mòbil". "És un altre món, a disposició de tothom" dóna fe Molinero. Tenen festes tan vistoses com El Pow Wow, on s´honoren la cultura nativa mitjançant cants, balls, i la voluntat de compartir amb tothom qui vulgui aprendre i gaudir del folklore de les primeres nacions.

Molinero fa un parell d´anys que ha tornat a l´Alt Empordà. El 2008 es va casar amb una canadenca "però en deixar de viure en família, vaig decidir abandonar aquella terra, eren sis mesos d´hivern i se´m feia dur". Abans d´arribar a casa va fer parada a Colòmbia, on es va engrescar en diferents projectes. Ara sent que està paint tot el que ha après els darrers anys. La seva vida va fer un gir el 2011, quan van morir tres pilars fonamentals de la seva vida, l´avi de la reserva, de qui sempre en tenia suport, l´oncle del seu pare i el seu pare. Ara, diu, "busco el meu camí, quin és el meu objectiu a la vida, caminant el trobaré". Fa pocs dies va participar en el Festival de les Aus dels Aiguamolls explicant contes al públic familiar. "Vaig parlar dels animals del poder, considerats pels pobles indígenes com a esperits protectors que ajuden en la vida quotidiana i en la recerca espiritual". Relaciona les històries amb les seves vivències, fruit del contacte amb la terra, la natura, la saviesa dels pobles indígenes, "però no vull mostrar cap camí ni vendre esperança". La seva propera parada serà el Berguedà, on entre altres projectes, vol fer una cabanya de suar: "És un espai on deixar anar el que ja no et fa falta, de sanació física, espiritual i emocional", que el fa sentir més a prop dels seus germans del Canadà.