Un estudi gironí conclou que els alumnes amb altes capacitats intel·lectuals (és a dir, amb un talent innat o superdotats) es detecten "tard i malament". L'informe, que ha dut a terme la UNED, subratlla que de mitjana aquestes capacitats es detecten quan els nens i nenes tenen 9 anys. És a dir, entrada la primària. A més, l'estudi també posa de relleu que els mètodes per fer-ho no són prou efectius, perquè es calcula que un 15% dels alumnes tenen altes capacitats, però tan sols hi ha un ínfim 0,02% a qui se'ls hagin detectat. L'autor de l'anàlisi, el psicòleg Angel Guirado, assegura que és "clau" avançar l'edat de detecció als 6 anys, perquè aquest és el moment idoni per desenvolupar els potencials intel·lectuals dels alumnes que sobresurtin. D'altra banda, l'estudi també trenca tòpics al voltant del "mite" que les nenes són millors en lletres i els nens en raonament lògic.

L'estudi posa el focus damunt aquells alumnes amb altes capacitats intel·lectuals. Un concepte que inclou tant aquells talents determinats en què sobresurten determinats infants (com ara la música o la pintura) com també la superdotació. Qui l'ha dut a terme és el psicòleg Angel Guirado, director de l'Observatori de les altes capacitats intel·lectuals de la UNED a Girona.

Durant la seva trajectòria professional, Guirado ha treballat amb 402 alumnes a qui s'han detectat altes capacitats (la majoria dels quals, un 95%, tenen un talent innat). Ara, per a aquest estudi, el psicòleg n'ha seleccionat una mostra de 100. Tots ells viuen arreu de les comarques gironines, al Maresme o als Vallesos.

D'entrada, l'estudi ja posa de relleu que els estereotips i els tòpics frenen la detecció d'infants amb altes capacitats. Primer, perquè com subratlla Guirado, "hi ha una clara tendència" a prioritzar més els nens per davant de les nenes. I segon, perquè els "mites" al voltant del sexe encara pesen (perquè es pressuposa que els nens seran millors en ciències i lògica, i les nenes en llenguatge).

L'estudi, però, trenca tòpics al voltant d'aquestes creences. "Contradiu les creences habituals sobre les habilitats associades a uns i altres", afirma Guirado. I és que, segons recull l'informe, els nens són millors en comprensió verbal (llenguatge i vocabulari), mentre que les nenes sobresurten més en lògica (connectar idees), memòria i raonament.

"L'efecte Pigmalió"

Guirado destaca que aquests "mites" han portat a enfocar malament la manera com es tracten les altes capacitats. "És el que es coneix com a efecte Pigmalió; com que creiem que, per ser nens o nenes, sobresortiran més en determinades aptituds, estimulem i fomentem habilitats diferents en uns i altres", precisa el director de l'observatori de la UNED.

L'estudi, a més, també posa una altra conclusió sobre la taula: que la detecció de les altes capacitats intel·lectuals es fa "tard i malament". Tard, perquè la majoria es detecten quan els alumnes tenen 9 anys (és a dir, avançada la primària). I malament, perquè les escoles, "per manca de temps i de formació", no poden atendre aquests alumnes de manera adequada.

Guirado assegura que aquest és un "problema greu" i, per això, a les conclusions de l'estudi ja proposa que és "clau" avançar l'edat mitjana de detecció fins als 6 anys. És a dir, que quan els alumnes cursin primer de primària, des de les escoles s'analitzi si tenen o no altes capacitats.

El psicòleg, subratlla, a més, que aquesta és l'edat adient per fer-ho, perquè també és quan el cervell "té més plasticitat i permet desenvolupar millor aquell potencial intel·lectual". L'estudi també reclama que es doni formació adequada a mestres i professors per atendre millor aquests alumnes. "És una realitat que va a més i que no s'ha de defugir, perquè d'aquí també en depèn l'èxit o el fracàs escolar", diu Guirado.

El director de l'observatori ja precisa, però, que encara hi ha molta feina a fer. I per exemplificar-ho, tira d'estadística. A Catalunya -explica- es calcula que un 15% dels alumnes tenen altes capacitats, però tan sols hi ha un ínfim 0,02% a qui se'ls hagin detectat.