80 anys del bombardeig de Gernika: així va ser l'atac

El 26 d'abril de 1937 la Legió Còndor i l'Aviació Legionaria van arrasar el poble biscaí

25.04.2017 | 16:43
Gernika, després del bombardeig.

El dilluns, 26 de abril de 1937, les bombes van arrasar Gernika. Aquest dimecres es compleixen 80 anys de l'atac a la localitat biscaïna per part de la Legió Còndor de l'Alemanya Nazi i l'Aviació Legionaria de la Itàlia feixista de Benito Mussolini.

Era un dia de mercat, de manera que hi havia multitud de gent al centre de la vila, que va quedar completament destrossat per les bombes, en el que es considera un assaig de la II Guerra Mundial per la tàctica tan devastadora utilitzada.

El bombardeig es va perllongar durant més de tres hores. Cap a les quatre de la tarda va aparèixer un primer avió que va deixar caure algunes bombes. Quinze minuts després va arribar la primera onada, amb tres avions que, en formació triangular, volaven molt baix.

"Els avions s'enlairaven de l'aeròdrom de Vitòria, sobrepassaven el litoral i després, donant mitja volta, seguien la vall del Oca, atacant Guernica de Nord a Sud", explicava l'historiador José Manuel Martínez Bande, especialista en la història militar de la Guerra Civil espanyola.

Els avions utilitzats eren de tres tipus: Heinkel 111, Junker 52 de bombardeig i Heinkel 51 de caça i metrallament. Segons Martínez Bande, "en cada onada actuaven, entre bombardejos i caces, al voltant de 15 a 20 avions. Eren suficients. La seva tàctica va consistir en llançar primer bombes trencadores ordinàries, després raïms de petites bombes incendiàries i simultàniament, metrallar al personal al descobert, no només el que es trobava a la ciutat, sinó també en els seus voltants".

Altres autors sostenen que no es va tractar d'un bombardeig continuat, sinó que es pretenia destruir la localitat de manera selectiva.

Més de 31 tones de bombes


En total s'estima que es van llançar sobre Gernika més de 31 tones de bombes. El 85,22% dels edificis -un total de 271- van quedar totalment destruïts i la resta parcialment afectats. Es van generar 60.000 metres quadrats de runa, que van trigar quatre anys a ser retirats per complet.

"Quan va passar el bombardeig, la gent va sortir dels seus refugis. Ningú plorava. Els seus rostres mostraven sorpresa. Cap de nosaltres podia comprendre el que veia. En marxar el sol, no podia veure més enllà dels 500 metres", va relatar el religiós Albert de Onaindia, testimoni directe de l'atac.

A més, les bombes incendiàries van generar un incendi que va trigar almenys un dia a ser sufocat. En canvi, les fàbriques d'armament i el pont d'Errenteria, únics objectius estratègics de la localitat, van quedar intactes. Tampoc van resultar danyats l'arbre de Gernika ni la Casa de Juntes.

Sense xifra exacta de víctimes

Tot i que no hi ha una xifra exacta de víctimes pel bombardeig, el Govern basc va registrar 1.654 morts i 889 ferits. Josep de Labauria, llavors alcalde de Gernika, va xifrar els morts en més de mil, 450 en un refugi. Les últimes indagacions rebaixen el nombre de morts a entre 250 i 300. Historiadors assenyalen que no hi va haver més víctimes perquè, després del primer bombardeig, la gent es va refugiar a la muntanya.

En qualsevol cas, el règim franquista mai va registrar cap mort per l'atac. El mateix Franco mai va reconèixer que l'exèrcit alemany va ser el responsable del bombardeig. En l'actualitat se segueix investigant sobre el còmput total de víctimes.

Tres dies després, va arribar a Gernika un contingent militar franquista. Molts dels habitants, especialment aquells coneguts com republicans i nacionalistes, van fugir per por a represàlies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema