La commemoració del Dia Internacional de la Dona ha facilitat que els joves de la comarca s'impregnindel treball sobre igualtat. Dimecres passat es van celebrar a Figueres diferents activitats que va arrencar amb una performance organitzada des de l´oficina Jove de l´Alt Empordà i a continuació, a la Sala Erato, la sociòloga Cristina Vila va impartir una xerrada a estudiants de secundària sobre sexisme a través dels videoclips.
Al mateix espai es va fer el lliurament dels premis del Concurs Maria Rosa Ymbert en la categoria de plàstica i literatura.
Catgoria plàstica
En el primer apartat, el tercer premi va ser per a l´obra 'La igualtat no és una opció, és un dret' d´Elisa Camara Punset, alumna de l´Institut Ramon Muntaner; el segon premi va ser per a 'Tots iguals però diferents' de Queralt Costa Sanz, alumna de 4t d´ESO de l´Institut de Vilafant, mentre que el primer premi va ser per a l´obra 'Escardem el tabú' de l´autora Neus Graboleda Rodríguez, alumna de 4t d´ESO de l´Institut Cendrassos.
Categoria literària
En la categoria literària, el tercer premi ha recaigut en l´obra Normalitat de Núria Ribas Ros, que és alumna de 4t ESO de l´Institut de Llançà, el segon premi va ser per Em guanya la tristor d´Anna Ferrera García, alumna de 3r ESO de l´Institut Ramon Muntaner, i el primer premi va ser per a El malson de Judit Vinagre i Albert, alumna de 3r ESO l´Institut Ramon Muntaner.
Relat guardonat amb el primer premi, de Judit Vinagre:
El Malson
Desparava la taula, mentrestant ell cridà: "Calleu que fan les notícies i t´has deixat el vi, porta-me´l".
Les nenes mirant-la amb cara de pena, van ajupir el cap. Segurament es va adonar que alguna cosa feia malament: 30 anys de matrimoni obeint era mala influència per elles. Les va somriure suaument.Propagandes, escoles, pel·lícules, universitats, res superaria mai el que les nenes creien normal: El sentiment d'inferioritat!
Va sonar el despertador. La Xènia va despertar del malson que l´havia perseguit des de petita: La imatge de la mare, ara ja morta, desparant la taula mentre el pare la renyava.
Volia anar a córrer com cada diumenge, però, va acaronar a en Jan, el seu marit, mentre li explicava de nou el malson. Ell va dir-li que despertessin el nen adolescent i li expliquessin aquesta història, necessitava esborrar aquest record que la turmentava. En Jordi els va prometre que estimaria i respectaria la seva futura esposa, alhora que compartirien les tasques de casa, igual que veia sempre fer-ho el seu pare.
La Xènia, trencant el seu secret no tindria més malsons!
Relat guardonat amb el segon premi, d'Anna Ferrera:
Em guanya la tristor
Portàvem tota la temporada entrenant dur, jugant partits amb màxima tensió, i per fi, arribava el dia de donar-ho tot al gran campionat.Vam arribar al terreny de joc. Quatre organitzadors, dos altaveus, uns quants àrbitres, i la resta dels equips femenins.
Sentíem un estrèpit constant, però no sabíem d´on provenia.Entre partit i partit, van arribar tot de furgonetes i periodistes; i és clar, nosaltres ja ens pensàvem que ens vindrien a entrevistar, o gravar; però el que realment va
passar és que aquests venien pel torneig masculí que estava situat a l´altra banda del Pavelló d´esports municipal.
La resta del dia, ni una sola cadena de televisió va plantar peu al torneig femení.En acabar la final, jo vaig anar a veure com anava el campionat masculí, i vaig quedar parada. Estava ple a vessar d´organitzadors, els camps eren de molta més qualitat, hi havia el triple de públic, bars i desenes d´àrbitres. En arribar a casa, a les noticies només feien que parlar del torneig masculí, però ni una sola paraula del femení.
Aquell dia vam guanyar el trofeig, érem les millors de la demarcació, però una estranya sensació de tristor em va recórrer el cos. En aquell instant, em vaig donar compte del poc que havia avançat la nostra "evolucionada" societat.
Relat guardonat amb el tercer premi de Núria Ribas N
Normalitat
Són les 7 del matí. La Sònia s´està vestint amb una camiseta i un mono blau. Abans de marxar agafa un casc taronja i les claus del cotxe. Es dirigeix cap a l´esplanada on avui acabaran una construcció. Fa 6 anys que treballa de paleta i li encanta. En Pere, el seu marit, també es lleva. Es posa el davantal i entra a la cuina per preparar l´esmorzar. Llavors desperta als seus fills i els deixa escollir la roba. La Iona vol uns pantalons i una camisa de quadres. En canvi, l´Èric es decanta per uns texans grisos i una camiseta porpra. Quan estan preparats, se´n van cap a l´escola on el pare treballa fins les 4 de la tarda. En acabar, fa d´esteticista. Al arribar a casa es troba amb la Sònia, que ja està preparada per anar a futbol. La Iona està al sofà mirant Dragon Ball. L´Èric és a l´habitació fent el sopar per les nines. Tots estan entretinguts. El sopar està llest quan arriba la mare. En acabar el dia, s´adormen feliços i sentint-se lliures.
