Josep Genís Terrades va aprendre l´ofici de pastor del seu pare Modest. Amb només 13 anys, començà a manar un ramat i, fins l´any passat, ha tingut ovelles pròpies. Treballant a l´aire lliure, acompanyat dels seus gossos (amb en Xaloc va guanyar premis) ha estat feliç. Ell, per sort o dissort, és l´últim pastor de Vilabertran.
Josep Genís va néixer el segon any de la Guerra Civil espanyola, el 1937, irònicament, al carrer de la Llibertat de Vilabertran. "Jo devia ser el comiat del meu pare just abans de marxar i sort que ho va fer perquè, ho he pensat ara de gran, si s´hagués quedat, probablement l´haurien mort", reconeix aquest home de mirada càlida. L´any passat, després d´una vida dedicada al món de les ovelles (va arribar a manar un ramat de 900 animal), va plegar i Vilabertran es va quedar sense el seu darrer pastor.
Aquest ofici, que tant ha estimat, va ser com una herència familiar. Els avis ja havien tingut ovelles i el seu pare Modest, "un home molt intel·ligent que no tenia estudis però que coneixia les ovelles de pe a pa", també va seguir a Peralada, on es va casar. Després arribaren els temps foscos de la guerra i el pas pels camps de concentració a França. En tornar, el pare va tenir cabres i en Josep, amb només 11 anys, va començar a engegar-les. Aquestes, confessa, no li agradaven gens. "Són molt dimonis", diu tot afegint que preferia ensinistrar gossos. De fet, anys més tard s´alçà com a campió de Girona de gos d´atura a Ribes de Freser (1981) i campió de Catalunya a Castellar de Nhug (1982).
Quan en Josep tenia 13 anys, un negociant va proposar al pare que el nen fes de pastor al mas de les Figueres, a Vilamalla. S´hi va estar 8 anys i, diu, el van tractar com si fos de la casa. Encara recorda amb delit aquell primer sarró que li prepararen per anar a engegar el ramat de 120 ovelles. Eren temps de mancances i dins hi va trobar pa, un gran tall de pernil i vi.
En Josep, que es declara amic de tothom, està convençut que si no hagués estat per la mili -el van destinar setze mesos i setze dies a Ifni- s´hi hauria quedat. Tot i això, va tornar a casa i va treballar al mas del senyor Soler. Va comprar unes ovelles amb el seu germà Niseto, però va durar poquet. Aleshores, en Josep va decidir anar en solitari. Va comprar un ramat de 80 ovelles i es va casar amb la Carmen Sais. Al cap d´un any decidiren munyir les ovelles per fer recuits casolans. En poc temps en feien ja 40, "això ja era el jornal d´un home". Aleshores es va associar amb en Soler i el negociant Bagó. Van comprar ovelles i xais de Granada fins arribar a tenir 900 ovelles. "Si treballes i guanyes, la feina no cansa", confessa Genís tot lamentant les traves administratives actuals.
En aquests 80 anys de vida, en Josep ha acumulat molts agraïments: als alcaldes, secretaris i capellans del seu poble; a tots els veïns "perquè m´han ajudat a créixer amb el ramat"; als amics Pere Soler i Lluís Bosch i, per descomptat, a la seva dona Carmen amb qui acaba de celebrar les Noces d´Or i ha tingut tres fills: Modest, Nuri i Marc. Ara, en Josep i la Carmen gaudeixen veient créixer als seus tres nets.
