La dislèxia es defineix com un trastorn neurobiològic que ocasiona gran part dels fracassos escolars i que afecta entre un 10 i un 15% de la població escolar. Hi ha quatre mestres a l'Alt Empordà que han posat fil a l'agulla per aconseguir que les aules s'adaptin als alumnes que presenten aquesta dificultat, i el primer pas ha estat crear una associació, que han batejat amb el nom de Dislecti.Ca't.
Imma Cortada és mestra a l'Escola Montserrat Vayreda de Lladó i va tirar endavant la iniciativa amb el suport del director del centre, Joan Julià. Ells són la presidenta i el secretari de Dislecti.Ca't. Dues mestres de l'Escola Ramon Muntaner de Peralada, Imma Juanola i Roser Ruiz, en descobrir l'empenta dels dos docents de Lladó, van voler contribuir de forma activa en l'entitat i, ara, els quatre treballen colze a colze per buscar fórmules que ajudin a millorar el tractament de la dislèxia en el marc del sistema educatiu.
Els quatre lamenten que no s'acaba d'entendre la dificultat que tenen els nens amb dislèxia, perquè és "una dificultat invisible", i per això consideren que cal molta conscienciació social.
La pinya es va fent més gran
De mica en mica, la pinya s'ha anat fent més gran i, cada vegada, són més els mestres i els professors que es van implicant en aquesta causa. "Partim de la idea que representem el món educatiu i que allò que ens preocupa és millorar i donar resposta a les dificultats d'aprenentatge amb què topen els alumnes amb dislèxia. Ens calen, però, mitjans, eines, recursos per poder detectar-los i diagnosticar-los, i per poder proporcionar-los mesures compensatòries i de reajustament en l'àmbit metodològic", ha explicat Imma Cortada, alhora que ressenya que "el nen amb dislèxia no té una dificultat intel·lectual, sinó un problema de codificació pel que fa a l'escriptura i a la lectura, que es pot resoldre, si disposem d'una tecnologia específica".
L'associació ha nascut, com afirmen els seus promotors, fruit d'una necessitat, però sobretot amb l'objectiu d'aportar propostes, per divulgar i per sensibilitzar l'administració i la ciutadania en general, aglutinant persones l'entorn d'una idea comuna: una praxi diferent a les aules. "Existeixen protocols específics, el Departament d'Ensenyament disposa de nombrosos documents sobre la dislèxia i dins el món científic hi ha treballs molt interessants, però en els centres educatius falta molta informació, molta formació i també falten recursos", assenyala la presidenta de l'entitat, i decreta: "El nen amb dislèxia ha de tenir una compensació tecnològica per poder avançar, i la nostra lluita és poder garantir aquest recurs als alumnes que ho necessiten."
El suport de l'administració
Aquest grup de mestres ha promogut diverses propostes i allò que els anima és veure que la Direcció Territorial d'Ensenyament a Girona hi creu, especialment els seus directors, Albert Bayot, anteriorment, i Josep Polanco, en l'actualitat.
Dislecti.Ca't ha dissenyat un projecte, per al qual no només compta amb el suport de la Direcció Territorial d'Ensenyament sinó que, a més, té l'acompanyament d'un bon grapat de professionals de l'àmbit científic i mèdic de l'Hospital de la Vall d'Hebron, de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Vic, a més de l'Associació Catalana de la Dislèxia i el Col·legi de Logopedes de Catalunya.
Es tracta d'una prova pilot, que s'aplicaria en tres escoles de primària i un institut de secundària, i que es basa a fer la detecció, el diagnòstic, el tractament i el seguiment d'alumnes amb dislèxia, amb la col·laboració de logopedes i neuropediatres, entre altres professionals. "Només ens falta que la Subdirecció General d'Atenció a la Diversitat, del Departament d'Ensenyament, ens doni el seu permís per fer el pilotatge. Estem pendents de presentar el projecte a Barcelona", anota Imma Cortada, la qual, juntament amb els seus companys, es felicita que la Diputació de Girona els hagi concedit una subvenció.
Dislecti.Ca't considera prioritari que es redacti i s'aprovi una llei catalana de la dislèxia que garanteixi els drets de les persones diagnosticades amb aquesta dificultat al llarg de la seva vida. "Està demostrat que, si hi ha una bona adaptació, el nen se'n surt, i, si no, està abocat al fracàs. Hi ha programes de detecció que funcionen molt bé i que, a través d'un simple joc informàtic, ens ajuden a saber si un nen té dislèxia", expliquen les mestres, i també donen altres exemples que permetrien millorar l'adaptació a l'aula: "No cal que els nens amb dislèxia facin les proves escrites, sinó que el mestre pot gravar les seves respostes orals. A més, hi ha nombroses eines tecnològiques que ajuden l'alumne a aprendre la lliçó, com el Binding, el Glifing o el mètode de números."
Els responsables de Dislecti.Ca't han editat i doblat un curtmetratge en què es parla de la dislèxia. Es tracta de The short film, de l'Associació de Dislèxia de Singapur.
