Marta Rodríguez va estudiar el cicle de grau superior d'Educació Infantil a Santa Coloma de Farners i, fins i tot, es va formar com a perruquera, abans de treure's la carrera per poder exercir com a mestra. Des del 2008, ha treballat en diferents escoles de l'Alt Empordà i, actualment, és tutora de P-5 a l'Escola Pous i Pagès de Figueres. Des de petita va tenir clara la seva vocació, que ha convertit en passió.

Marta Rodríguez ha deixat petja, per la seva energia i el seu talent innat amb la mainada, a les escoles Teresa de Pallejà, de Fortià; Amistat, Maria Àngels Anglada, Josep Pallach, Salvador Dalí i Pous i Pagès, de Figueres, i Sol i Vent, de Vilafant. Quan la van reclamar per treballar d'interina de nou al Pous i Pagès, no s'ho va pensar dos cops. I ja hi ha ­estat tres anys, en els quals ha ­coincidit amb els mateixos alumnes a P-3, a P-4 i aquest curs a P-5.

És rotativa la tutoria d'Educació Infantil a l'escola? Quan acabi el curs amb aquest P-5 tornarà a P-3 per pujar amb els mateixos alumnes fins a P-5?

No ho és. Al Pous i Pagès vam canviar la metodologia i ho fem de la següent manera: P-3 i P-4, una mestra en cursos successius; P-5, 1r i 2n, una altra mestra. El que passa, però, és que hi ha molt mestre interí i no és fàcil poder muntar-ho així, com ens agradaria. Aquest curs a mi m'hauria correspost fer P-3, però finalment m'he quedat amb el grup amb el qual ja havia estat dos anys.

Aquesta forma de treballar els permet acompanyar els alumnes d'inici a final de la seva etapa preescolar.

No es pot obviar que els va bé anar canviant de mestra, però si els tens durant tres cursos seguits sí que és veritat que acaben tenint-te com a referent.

Els nens de P-3 a P-5 són iguals al Pous i Pagès, a Fortià o al Pallach?

Els nens són nens i juguen i treballen per igual en aquesta escola i en totes les escoles. En el nostre cas, cal tenir en compte les famílies. N'hi ha que ajuden més els fills i altres que els ajuden menys. La diferència potser del Pous i Pagès és que potser et trobes més nens que no han après hàbits.

Què és allò més important que han d'aprendre en aquesta etapa?

És una etapa en la qual han de manipular i experimentar molt. De fet, a l'Escola Pous i Pagès, aconsellats pel psicopedagog Albert Fita, hem substituït les fitxes i la insistència amb el traç per un treball més manipulatiu, perquè com més vivencial és l'activitat més la interioritzen.

Com valora els resultats?

Penso que són bons. Per exemple, a P-3 ens vam fixar que no havíem de fer cap lletra. A finals de P-4 vam introduir les lletres només per fer els noms de cada nen i realment en dues setmanes gairebé tots ells ja me l'escrivien. Des de principi de curs, aquest primer trimestre, ja a P-5 han treballat sis lletres de l'abecedari i la majoria dels nens ja les saben i les reconeixen. És una mostra que un cop els nens han madurat i estan preparats interioritzen molt més bé els aprenentatges.

Això demostra també que la forma de treballar a les escoles està canviant?

No totes treballem igual, però sí que cada cop n'hi ha més que aposten per les metodologies actives, pel treball per projectes, racons, ambients... a partir d'aquí s'aconsegueix que els nens experimentin més, que ho visquin. Si tothom va tirant cap a aquest camí és perquè serveix, perquè dóna bons resultats i perquè els nens en treuen més profit.

Com és la relació amb els pares?

Jo no em puc queixar perquè hi tinc molt bona relació i em responen molt bé. Però també és cert que la tipologia de famílies en la nostra escola no és igual que en d'altres. Aquí ens trobem famílies que no creuen tant que l'escola és important per als seus fills. Nosaltres fem el possible perquè hi creguin. És difícil d'explicar. Intentem que entenguin que els nens han de treballar a casa, també. N'hi ha que ho fan i altres que no.

Preocupa l'absentisme?

Sí que ens preocupa. Com més grans es fan els nens més creix l'absentisme.

Què és allò que més li agrada de la seva feina?

Sobretot transmetre als nens tot allò que sé i veure com aprenen. M'ha agradat moltíssim que hàgim canviat la metodologia de treball perquè veig com evolucionen els nens. És molt maco veure els nens de P-5 motivats i amb ganes d'escriure i d'identificar lletres. El treball per ambients (el joc simbòlic, l'art, les construccions, l'experimentació i la mediateca) els desperta la curiositat i es mou lliurement per interessos i motivacions.