Entre el 21 d´abril i el 21 d´agost el primer raig de sol que arriba a Espanya es pot veure al cap de Creus. En contra de la creença socialment establerta i acceptada fins al moment que les primeres albades del país són a Maó, a Menorca, una investigació duta a terme per un científic gallec i publicada en una revista de prestigi internacional, referent en geografia, revela que durant quatre mesos de l´any això no és així. La teoria cau en part: Menorca manté l´exclusiva de les albes vuit mesos l´any però durant els altres quatre (que coincideixen a més amb una etapa estival, turísticament molt atractiva i interessant), el protagonisme de la primera llum del dia passa a la Costa Brava.

És al cap de Creus on es pot veure el primer raig durant aquesta etapa. Per què no és sempre al mateix lloc? «Per la canviant orientació de l´eix de rotació de la Terra respecte al Sol», aquesta és la idea bàsica, amb molts càlculs científics pel mig per arribar a la conclusió final. La posició relativa de la Terra marca aquest ball d´albades en el vessant oriental del país. «Contra la creença que es produeix en el punt més oriental d´Espanya, no és així durant tot l´any», apunta Jorge Mira, catedràtic d´Electromagnetisme de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) i autor de l´estudi, que va iniciar l´any 2008. Mira explica que els càlculs teòrics de les hores de sortida i de les postes de sol s´apliquen només a nivell del mar. Afegeix que els temps reals en què s´observa que el sol puja i s´estableix en un lloc particular divergeixen del càlcul teòric «a causa de les condicions atmosfèriques, la pressió i altres variables, com la refracció».

L´estudi de Mira acaba de ser publicat a Cartography and Geographic Information Science, publicació d´alt impacte en l´àrea de geografia que, segons paraules del científic, «se situa en el primer quartil», per descriure´n l´abast. En la investigació revela els punts geogràfics exactes en els quals es fa de dia i es posa el sol a l´Europa Continental; així titula la investigació reconeguda ara entre la comunitat científica internacional.

Conscient de l´interès turístic que tenen les albes i les postes de sol, a Mira li va cridar l´atenció que la primera llum del dia no sigui en el punt més oriental.

L´estudi del científic gallec parteix, precisament, per esbrinar l´altre extrem: concretar el lloc de les últimes postes de sol a la façana atlàntica. El punt més occidental de la península és el cap da Roca, a Portugal. No obstant això, Mira va pensar que, precisament pels efectes de la posició relativa de la Terra, potser el Sol no s´amagava sempre al mateix lloc, posant el focus a tot Europa Continental.

I els càlculs científics van corroborar la seva sospita, o la seva intuïció (cal destacar, com a anècdota, que Jorge Mira és natural de la Costa da Morte, a la Corunya, precisament on li va sorgir el dubte dels ocasos entre aquest punt, també molt occidental, i el cap da Roca, a Portugal).

L´estudi revela que entre març i abril i entre agost i setembre Galícia és l´escenari de l´últim ocàs a la façana atlàntica, en concret: cap Touriñán. Aquest punt protagonitza els últims solpores (com es diu en gallec la posta de sol) dos mesos a l´any, en contra també de la creença que era una exclusiva del punt més occidental (cap da Roca). Al llarg de l´any, la Costa da Morte s´alterna amb el cap da Roca i cap Sant Vicent (tots dos a Portugal) i amb Måsøy i Aglapsvik (tots dos a Noruega) com a punts en què el sol deixa de brillar per donar pas, definitivament, a la nit.