Més de 350 persones de les comarques gironines se sotmetran a partir de l'any vinent a proves d'ADN per intentar localitzar els seus familiars desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. S'han inscrit al Cens de Persones Desaparegudes impulsat per la Generalitat i a partir del 2017 seran citats per recollir-los mostres biològiques i incloure'ls en una base de dades de perfils genètics que es contrastaran amb les restes òssies de desapareguts per posar nom a les víctimes.
En total, arreu de Catalunya més de 5.000 persones han fet el pas per formar part del cens. Durant el 2016 s'hi han incorporat 160 casos nous, la majoria inscrits després que la Generalitat posés en marxa el Programa d'Identificació Genètica, en què treballen conjuntament els Departaments d'Afers Exteriors, Salut i Justícia.
Les proves genètiques es van començar a realitzar el mes passat, quan es va iniciar la recollida de les primeres mostres de saliva a una vuitantena de persones d'edat avançada de Barcelona amb familiars desapareguts durant la guerra i el franquisme.
Properament també se'n faran a la resta de demarcacions, i la previsió és que es facin a Girona a principis de l'any vinent, tot i que encara no hi ha dates tancades, segons fonts de la conselleria d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, que lidera el projecte a través de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament.
L'accés al Programa d'Identificació Genètica és gratuït i hi pot participar qualsevol persona, independentment de la seva nacionalitat, familiar de víctimes desaparegudes, que simplement s'ha d'inscriure al cens oficial de la Generalitat. Un cop registrat, rebrà la citació per a les proves.
El procediment
L'encarregat de recollir les mostres dels familiars de les víctimes a partir d'un frotis bucal és l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, amb professionals que es desplaçaran arreu del territori. Es prioritza la recollida de l'ADN de familiars de primer grau -és a dir, germans, fills i néts, en aquest ordre-, perquè aporten la informació genètica més vàlida per a la identificació.
Amb aquestes mostres, que es custodiaran i processaran al centre barceloní, es crearà progressivament la base de dades que ordenarà i classificarà els perfils genètics dels familiars.
Paral·lelament, l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, d'acord amb l'autoritat judicial, portarà a termes les anàlisis antropològiques de les restes humanes exhumades arreu del territori per crear també un registre genètic. Actualment al mapa de fosses n'hi ha registrades 380, de les quals 166 són confirmades i 214 probables. A la demarcació de Girona n'hi ha una vintena repartides a totes les comarques.
El Laboratori de Genètica de la Vall d'Hebron creuarà les dades de les mostres dels familiars i els perfils genètics de les restes anònimes localitzades a les fosses i les que hi ha dipositades a l'ossera del Memorial de les Camposines, a la Fatarella, per establir les possibles relacions de parentiu.
El procés, recorda la Generalitat, és llarg i laboriós, i el resultat dependrà de les restes que es vagin obtenint. Les proves d'encreuament entre les dues bases de dades seran progressives, de manera que els resultats s'aniran obtenint de forma gradual.
En cas de coincidència, la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament avisarà i posarà a la disposició del sol·licitant les restes del seu familiar perquè en decideixi el destí.
En cas de no trobar coincidència, la informació genètica s'emmagatzemarà en la base de dades per al seu futur creuament amb nous perfils genètics que s'aniran extraient de les restes exhumades.
