Dia internacional contra la violència de gènere

Només es denuncien un 30% dels casos de violència masclista

De mitjana es tarden uns deu anys a alertar del maltractament i control que s'està patint en l'àmbit de la parella

25.11.2016 | 14:42
Maria Àngels Vila

Els Mossos d'Esquadra han instruït 10.809 denúncies per violència masclista el 2016 (amb dades tancades el 31 d'octubre), més de 35 al dia de mitjana, segons dades del Departament d'Interior. Ara bé, només es denuncien un 30% dels casos de violència masclista que, en realitat, es produeixen. "En l'àmbit de les violències, existeix una xifra negra molt elevada. El nivell de denúncia és molt baix, a l'entorn del 30%. Hi ha molts casos que no es denuncien, que no arriben als jutjats i que quedaran impunes", alerta la cap del Gabinet de Seguretat d'Interior, Maria Àngels Vila. En una entrevista a l'ACN, Vila assenyala que "denunciar la violència masclista és un pas que costa de fer; es calcula que de mitjana es tarda uns deu anys". "Si no s'entén això, no s'entén la magnitud del problema. És un procés", rebla. El missatge, però, és molt clar. Per trencar amb una situació de violència i control cal denunciar.

Els prop d'11.000 casos de violència masclista denunciats aquest 2016 només en serien la punta de l'iceberg, avisa Vila en una entrevista en motiu del Dia internacional contra la violència de gènere. Un 70% dels casos no es denuncien, segons enquestes recents a nivell europeu i estatal. El Departament d'Interior està treballant actualment en una nova enquesta per actualitzar dades sobre violència i seguretat a Catalunya que publicarà l'any que ve. En el darrer estudi, del 2010, la xifra negra dels casos de violència masclista era del 84%. Trencar el silenci de la violència masclista no és "posar una denúncia com quan et roben el cotxe o t'estiren de la bossa, casos en què automàticament vas a la policia i ni et planteges no fer-ho", puntualitza.

Per a la cap del Gabinet de Seguretat, "seria agosarat enviar el missatge: 'dones, heu de sortir al carrer i denunciar'". "No és aquest el missatge. Qui visqui aquesta situació està patint un delicte i, si en vol sortir, ha de fer el pas de denunciar, però aquest pas costa. És un procés i s'han de vèncer moltes pors i inseguretats", assenyala Vila, que afegeix que "en molts casos, l'agressor s'ha encarregat d'aïllar les dones que pateixen aquesta situació i de menystenir-ne la vàlua i l'autoestima". Un altre dels problemes principals és que les dones que pateixen violència masclista no identifiquen que es troben en aquesta situació. "Pensen que l'agressor està passant un mal moment, se'n culpen o creuen que la situació passarà. Però la violència es perpetua i no passa", deixa clar.

Vila assenyala que els Mossos d'Esquadra i les policies locals tenen comissaries arreu del territori amb personal especialitzat per atendre aquests casos. Per informar, oferir recursos i denunciar. A més de la porta policial, hi ha una xarxa formada per ajuntaments, l'Institut Català de les Dones (ICD), punts d'assessorament a víctimes, de mares amb fills, el teixit associatiu i entitats privades amb programes específics per donar suport psicològic i social i orientació jurídica. "Poden comptar amb aquesta xarxa i, si no els dóna confiança, que parlin amb gent del seu entorn, amics, familiars, que les podran ajudar a fer el pas", subratlla.

Més enllà de l'ordre de protecció que pot acabar acordant un jutge, els Grups d'Atenció a la Víctima (GAV) dels Mossos segueixen actualment 14.442 expedients a víctimes de violència de gènere, de violència domèstica, d'abusos i agressions sexuals, de mutilació genital femenina, de matrimonis forçats, delictes d'odi i la discriminació i de tràfic d'éssers humans. D'aquestes, el 68%, 9.846, corresponen a dones que pateixen violència de gènere. "L'expedient no s'envia al jutjat i la policia se n'oblida. Se'n fa un seguiment amb contactes periòdics -amb trucades, entrevistes o visites- i s'adopten mesures preventives i de protecció", recalca.

El Pla de seguretat i atenció a les víctimes proposa un abordatge integral de la violència masclista i n'impulsa un enfocament preventiu. En aquest sentit, els Mossos d'Esquadra han realitzat aquest any 665 xerrades en l'àmbit de la violència masclista i domèstica, en què han assistit 19.850 persones. El 90% de les presentacions han anat dirigides a joves d'entre 13 i 20 anys. "Institucions, teixit associatiu i societat civil hem de fer més per fer aflorar la violència masclista", demana.

El 2016 van morir almenys quatre dones a Catalunya en crims masclistes. Hi podria haver una cinquena víctima, la dona que va perdre la vida en una explosió a Premià de Mar el setembre. El 2015, van morir sis dones en mans de les seves parelles o exparelles. Cap d'elles havia denunciat l'agressor, assenyala Vila.

Segons dades que va facilitar el conseller d'Interior, Jordi Jané, aquest dilluns, el nombre de víctimes de violència de gènere a Catalunya és d'11.711 fins a l'octubre (una denúncia pot afectar diverses víctimes, com els fills), un 2,8% menys que l'any anterior. Els fets relacionats amb menors d'edat han augmentat un 7%, amb 675 víctimes (632 el 2015). La violència psicològica -amenaces, coaccions, vexacions o tracte degradant- representa el 43% dels casos; la violència física -lesions i temptatives d'homicidi-, el 39%; la violència sexual, el 2% i els delictes relacionats amb impagament de prestacions o revelació de secrets, entre altres, el 16%.

Consells d'autoprotecció

El Departament d'Interior publica en diferents llengües una sèrie de consells d'autoprotecció. Entre altres, en el cas que es vulgui trencar la relació amb l'agressor, es demana que "mai" se li manifesti aquesta intenció fins a "tenir preparades les condicions bàsiques de seguretat per evitar una situació de risc en la convivència". També s'aconsella informar-se als serveis socials o a serveis especialitzats i disposar d'un lloc segur on anar a viure. En cas de no tenir-lo, es recomana dirigir-se als serveis socials del municipi o a la policia. En cas de no conviure amb l'agressor, es demana que "no s'accepti mai quedar a soles amb l'agressor o anar a un lloc 'més tranquil' per parlar", així com utilitzar totes les mesures de seguretat a l'abast.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema