Una quarantena d'interns del Centre Penitenciari Puig de les Basses de Figueres participen en un taller on es fabriquen caganers. Aquesta peculiar figura del pessebre s'ha convertit en una fórmula per poder guanyar uns diners per part d'aquests presos, i sobretot, per participar en mesures de reinserció. Tot plegat gràcies al conveni signat amb l'empresa gironina Caganer.com, que ha traslladat a la presó altempordanesa gairebé el 100% de la fabricació dels caganers. Del centre surten cada mes unes 4.000 figures de tot tipus i mides que després es venen a tot el món. Un dels interns que s'ha acollit a aquest programa és en Touray Mbaye. Explica que el taller ha fet que deixi de ser una càrrega econòmica per A la seva família i sobretot, que li "permet sortir de la cel·la". En Touray dedica vuit hores diàries a pintar caganers. "Si treballes fort, fas més caganers i acabes guanyant més diners", explica.
Carles Puigdemont, Donald Trump, Leo Messi o Hillary Clinton són algunes de les moltes figures que cada dia una quarantena d'interns del Centre Penitenciari del Puig de les Basses fabriquen en forma de caganer. Es tracta d'un taller impulsat pel Centre d'Iniciatives per la Reinserció (CIRE), i que ha tirat endavant amb la col·laboració de l'empresa de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Caganer.com. El responsable de la companyia, Marc Alòs, explica que van començar amb una desena de presos que només pintaven, però el projecte va anar creixent fins al punt que ara tota la cadena de producció s'ha traslladat al centre. "L'esforç tant dels interns com del CIRE, com de l'empresa, ha fet que confiem al Puig de les Basses gairebé tota la producció de caganers", detalla.
El taller ocupa dos torns d'uns 20 presos. Alguns fan quatre hores i d'altres en fan vuit. Dos dels que hi passen més estona són en Touray Mbaye i en Dagar Abdelalih. En Dagar explica que venir el taller li ha permès conèixer altres interns i relacionar-se més dins el centre. "A mi m'agrada sortir del mòdul i per això vinc aquí", explica. Per la seva banda en Touray diu que aquest taller és el que més li agrada: "Pinto bé i els tècnics no em volen moure. A mi ja m'està bé perquè aquest taller m'agrada", assegura.
A banda de poder sortir de la cel·la, la qüestió econòmica també és molt important. En Touray diu que alguns mesos arriba als 600 o 700 euros i que fins i tot pot enviar diners a part dels familiars que té a Gàmbia. En Dagar explica que amb el que guanya pot viure dins el centre i no convertir-se en una "càrrega econòmica" per la seva família.
En Manel, responsable de tallers del centre penitenciari, és una de les persones amb més contacte amb els presos. Explica que valoren les aptituds de cada un dels interns i se'ls intenta ubicar on millor puguin encaixar. "Si una persona es dedicava a l'electricitat, el més probable és que vagi al taller d'electricitat", comenta.
La importància de participar en tallers
Malgrat que actualment treballar en un taller no dóna beneficis penitenciaris, sí que ofereix una formació dins el centre i, per tant, és l'inici d'un procés de reinserció. El director del CIRE, Juan José Torres, diu que el que es pretén és donar una segona oportunitat als interns. Torres explica que no poden "garantir un lloc de feina quan surtin de la presó, però sí que els podem formar perquè ho tinguin més fàcil".
El director del CIRE reconeix que "seria ideal" que aquestes persones trobin feina al més aviat possible, per això el CIRE els forma en diferents àmbits perquè quan surtin tinguin més possibilitats. "El nostre èxit és que es reinsereixin i els tallers són una de les claus per aconseguir-ho", comenta Torres.
Quatre tallers diferents
A la presó de Figueres es fan actualment quatre tallers en col·laboració amb diferents empreses. A banda de la fabricació de caganers, també hi ha un taller d'electricitat, un altre on es fabriquen components d'automoció i un altre de manipulats, que consisteix a fer bosses de cotilló i altres productes similars. Aquest taller, a diferència de la resta, no funciona tot l'any.
Tot plegat en unes naus que la presó té en un costat del centre i que fan uns 800 metres quadrats cada una. El responsable dels tallers, explica que molts interns demanen fer un taller determinat però que és el centre, a través de l'estudi amb els professionals qui decideix on destinar cada intern. "Tot i que saben que no els dóna cap benefici com abans, la demanda per participar és molt gran", detalla.
