Mercè Bonet ha crescut entre notes musicals. És barcelonina i té 64 anys i ja en fa quinze va entrar a formar part de la vida coral de Castelló d’Empúries dirigint el cor del municipi, fins a finals de l'any passat. Ara dirigeix el Cor Quermançó, el seu nou projecte, una coral petita amb ganes de créixer i de traspassar fronteres amb l'objectiu de treballar nous projectes i noves cançons. De professió és metgessa, una feina que conrea amb la mateixa passió que el cant.

Quant temps porta en actiu El Cor Quermançó?

Som una coral nova que es va fundar a principis de l'any 2016, està formada per gent de l'Alt Empordà, de diferents municipis, principalment de Castelló d'Empúries, però també hi ha gent de Figueres, de la Jonquera... no tots, però la majoria som gent que ja ha cantat en altres cors. De fet, a Castelló d'Empúries, ja hi assajàvem fa un temps i l’Ajuntament ens va facilitar que poguéssim seguir assajant, a l'escola de música.

En poc temps heu aconseguit ser molt actius. Molts concerts aquest estiu?

El nostre objectiu ha estat, des del principi, fer concerts amb altres corals, fer trobades, sortir fora. El primer que vam fer va ser inscriure'ns a la Federació Coral de Girona, FCEC. Fins ara, amb aquesta idea d'obertura, de rebre gent, hem participat amb l'orquestra de Cambra de l'Empordà i la Polifònica de Figueres i aquest estiu hem fet diferents concerts per l’Empordà i la Garrotxa, amb una proposta 'De Vivaldi a Mozart', que és la que portem diumenge a Figueres. També hem rebut recentment un grup de Suïssa, la coral Romania Cantat, de la població de Winterthur i vam oferir, a l'octubre, un concert al convent de Santa Clara. La coral volia aprendre cançons en llengües romàniques. Durant una setmana, les vam treballar plegats i, finalment, vam fer l'actuació conjunta.

Quants membres té la coral en aquest moment?

Som uns catorze cantaires fixos, som una coral petita que té ganes d'incorporar gent. El nostre repertori és variat, català i internacional així que animem la gent que viu de temporada a Empuriabrava, francesos, alemanys, anglesos, que vinguin a cantar amb nosaltres. De fet ja tenim alguns membres francesos. Cal dir que, com passa en totes les corals de Catalunya, ens fan falta alguns homes.

Quin tipus de música interpreteu habitualment?

És un repertori obert, treballem música clàssica com en el concert que fem amb l'OCE, però també música catalana, música actual i en altres llengües. Normalment cantem a cappella, però com que un dels membres és pianista, de vegades ens acompa­nyem del piano. En ser una coral petita, el fet d’ajuntar-nos amb altres corals ens permet incorporar en el nostre repertori grans obres polifòniques que d’una altra manera no ens seria possible fer. Aposto perquè la coral es pugui apuntar a diferents iniciatives, ja sigui tot el grup com en l’actuació d’aquest diumenge o bé alguns cantaires, com ara al Rèquiem participatiu de l'Empordà que organitza l'Orquestra i al qual s'han pogut apuntar diferents cantaires...

La vostra línia de treball és clara en aquest sentit?

Sí, unir-se a altres corals o grups és la manera de donar-te a conèixer, aprens noves cançons, coneixes nous directors. Com deia abans, una coral petita pot cantar molt bé, però, si t’ajuntes amb altres cors, pots fer coses més maques. Per exemple, fa pocs dies vam poder fer un doble cor perquè érem dues corals...

La vostra idea és créixer, com us doneu a conèixer?

Repartim cartells, tenim una pàgina al Facebook del Cor Quermançó... La gent del país que vol cantar, ja més o menys ens coneixem tots, però a la gent de fora, que viu a Empuriabrava, costa més arribar-hi. Es relacionen sovint entre ells i es pensen que perquè som una coral catalana només cantem en català, però tots parlem diferents idiomes: anglès, francès, alemany i tenim un traductor rus. Si s'animessin a cantar, seria una manera que participessin en la vida del país. Volem aprofitar que som una coral internacional, és un avantatge que tenim.

Quins projectes teniu?

Per Nadal volem fer un concert amb algun altre cor encara per lligar i participar de les activitats que organitzi l’Ajuntament. També, amb vista al curs que ve, estem preparant un projecte de cançons que parlen d’ocells i volem muntar un audiovisual dels diferents ocells que tenim als aiguamolls. Es tracta de donar a conèixer les cançons i a quins ocells es dirigeixen aquestes cançons. També tenim previstes algunes sortides, prop de Montpeller, Tarragona i el Vallès. La sortida més pròxima que tenim ara és a Camprodon el dia 27 de novembre, quan se celebra l’aplec de les comarques gironines de la FSEC.

No només la gent de la coral ja té experiència en aquest món, sinó que vostè ha estat directora d’una coral castellonina molts anys...

Sí, fa quinze anys, la coral castellonina es va quedar sense director, i em vaig posar jo al capdavant, fins al desembre de l’any passat. Vaig començar a dirigir per les escoles i els infants de la Jonquera abans de l’existència de l'escola de música, i després en Lluís Mandado, de l’Orfeó Jonquerenc, em va demanar que l'ajudés en la direcció. Vaig fer uns cursos de Direcció de la FCEC i de dirigir la coral infantil Els Jonquets vaig passar a dirigir l'Orfeó i la Coral Castellonina. Ara dirigeixo el Cor Quermançó i la Coral Aires de Tramuntana al Pertús. M'agrada dirigir perquè m'agrada comunicar i rebre.

La música sempre ha estat present en la seva vida?

Sí, vaig estudiar música a l'Escola Marshall de Barcelona i he cantat sempre en un cor, al cor de la Coral Sant Jordi de Barcelona, abans el cor Llevant. Ara canto al cor Ponent de la gent gran de la coral Sant Jordi, format per excantaires. M’he mogut sempre en un ambient musical. Sóc néta de la cantant Conxita Badia, professora del Conservatori de Barcelona i professora de Montserrat Caballé. Vaig aprendre a cantar amb la meva àvia i, per part de pare, el meu oncle ha estat músic i professor de l’École Normale de música de París. També toco el piano, però ara em dedico a cantar. Cantar és una activitat que t'allibera de les tensions de cada dia, ajuda a respirar correctament i a mantenir una postura correcta. A més has d'escoltar el que fas tu i en una coral què fan els altres per mirar d'adequar la teva veu al conjunt. Cantar en una coral és també una activitat social integradora tant socialment com culturalment, i una bona escola d’idiomes.

Però vostè de professió és metgessa, com ho combina tot plegat?

Sóc metgessa d’atenció primària i he exercit durant quaranta anys a la Jonquera. Fa un parell d'anys em vaig agafar una jubilació de funcionari i ara treballo a l’estat francès, amb emergències a Perpinyà, el SAMU, i passant consulta al Pertús. Visc entre Barcelona i Ceret i per assajar em desplaço a Castelló. Ara treballo per matar el cuquet de l’avorriment i ho compagino amb el cant.