Un centenar llarg de persones, moltes d'elles dretes, no es van voler perdre, aquest dimarts a la tarda, la xerrada que ja s'ha convertit en un clàssic de Tots Sants, al Tanatori Vicens de Figueres. La proposta, enguany, es va vincular amb el quart centenari de la mort de Miguel de Cervantes. Així, doncs, es va mostrar una visió forense de les morts que apareixen en les obres del gran mestre. Aquest viatge el van fer possible el catedràtic de Llengua i Literatura espanyola Joan Manuel Soldevilla i el metge forense Narcís Bardalet.

Soldevilla va fer una primera introducció sobre la vida de Cervantes, un escriptor que "viu l'esplendor i la decadència de l'imperi, que pateix i reprodueix a la seva obra a cavall entre el Renaixement i el Barroc". Soldevilla va explicar que Cervantes volia ser escriptor "però no era fàcil i, per contra, la vida militar li oferia un ideal". Tot i aixó, aquesta tria no va ser molt complaent ja que la seva existència es va omplir de molta violència, quelcom que queda reflexat en les seves novel·les. El catedràtic va fer un repàs als seus escrits i en va extreure moltes de les morts violentes que contenien. Tot seguit i mostrant imatges de casos reals, Bardalet en va donar la seva opinió professional com a forense que, en els seus quasi quaranta anys d'experiència, ha vist uns 10.000 morts.

Així, a la novel·la pastoril 'La galatea' (1580), que no va tenir molt d'èxit, apareix un mort per arma blanca. Bardalet va explicar com actualment les persones que reben una agressió d'aquesta mena poden salvar-se "depenent si no afecta un organ vital però que, en el segle XVI, no existien ni transfussions de sang ni antibiòtics i que les morts eren segures ja fos d'una manera ràpida o de forma agònica". També es va parlar d'altres tipus de morts: per enverinament present a 'Las novelas ejemplares: La española inglesa' (1613); per arma de foc que apareix a 'El ingenioso caballero don Qujote de la Mancha' (1615) i la mort per fletxes o per ofegament com es veu a 'Los trabajos de Persiles y Segismunda' (1617), darrera obra de Cervantes que no va veure ni publicada.

També es va tractar les morts a la forca i els suïcidis. Sobre aquest darrer, Bardalet assegurava que "com més avançada és la civilització, més suïcidis hi ha". Actualment a les comarques gironines se'n registren setanta-cinc a l'any. Tot i el to distés de la xerrada, on no van faltar algunes rialles que sorprenien en aquell escenari, la darrera de les morts va ser la més culpidora, la mort per tristesa. "És la mort del futur", va reconèixer el metge forense qui va desitjar, per a tots els presents, "morir a casa, sense dolor i acompanyats".