Llançà

Fredrik Strand, la veu escandinava que ressona amb força a Llançà

Va néixer a Suècia fa 17 anys, estudia cant líric al Liceu de Barcelona i va cantar l'himne del Club Esportiu Llançà a cappella

25.10.2016 | 10:24
Strand, cantant l´himne del Llançà a cappella

Els equips del Club Esportiu Llançà van estar molt ben acompanyats el diumenge anterior en la presentació anual que va tenir lloc el camp de futbol. Per una part, la pubilla llançanenca i de l'Alt Empordà, Carla Cortés, va desfilar pel terreny de joc de gespa natural al costat del president de l'entitat, Jordi No. La posada en escena la va culminar un jove llançanenc nascut a Estocolm (Suècia) ara fa 17 anys i resident en el poble altempordanès des dels 5.

Es tracta de Fredrik Strand ­Sán­chez, que va atrevir-se a cantar l'himne del Llançà a cappella davant familiars i amics dels jugadors que omplien la tribuna del complex. Ho va fer en un terreny que coneix bé perquè hi havia jugat cinc anys, fins a categoria benjamí. Des d'aleshores, però, la pilota la va canviar pel micròfon i les partitures.

Strand estudia actualment el segon curs del Batxillerat científic a l'institut de Llançà i ho compagina, dos cops per setmana, en el Conservatori del Liceu de Barcelona, amb el cinquè curs -no reglat- de cant líric. El que es coneix com a conjunt de tècniques vocals utilitzades per cantar el repertori de la música docta és on s'està especialitzant el cantant suec, amb intencions de fer el curs reglat el pròxim any quan finalitzi el batxillerat. "Em vull dedicar a la música, però també m'interessa l'astrofísica, no per treure'm la carrera, sinó per aprendre'n, com un hobby", explica.

"Tots els estils, en especial el pop"

Els seus pares comenten que la passió per la música va arribar-li amb dos anys, quan escoltava música clàssica, però no va ser fins als onze que s'hi va introduir: "No sé d'on em ve el gust per la música, sé que la meva germana tocava el piano", afegeix. I és que entre els 11 i els 13 va passar per l'escola de música Tons de Llançà -influenciat per Mercè Miró-, i La Flauta Màgica i la Jove Orquestra de Figueres, on va arribar a ser primer clarinetista. El cant líric el va descobrir ara fa tres anys de la mà de la soprano Clara Valero i, posteriorment, amb el tenor Josep Viader.

No obstant això, Strand no es vol encasellar només amb el cant líric: "Suposa molta tècnica i coneixement de la veu, però vull fer tots els estils, en especial el pop, que és més senzill". A Strand, se l'ha pogut veure els últims mesos actuant, alguns cops amb el piano inclòs, a Llançà -al passeig marítim, cantant cançons de l'època moderna, i a la residència Can Marly, entre altres-, a Cadaqués i a Figueres. El seu pare, Peter Strand, és el seu tècnic de so particular. ­En­guany, en el Liceu, gaudeix de mitja beca que entrega anualment la Fundació Privada Germanes Saula Palomer de Llançà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema