En paraules pròpies, Daniel Gabarró té com a ofici "inspirar, acompanyar i transformar conscientment persones, empreses i organitzacions". Professionalment, és empresari, escriptor, conferenciant, formador, diplomat en direcció i organització d'empreses, mestre, psicopedagog, llicenciat en humanitats, diplomat en direcció i expert en PNL (programació neurolingüística).

Daniel Gabarró ha estat convidat per l'Escola Josep Peñuelas del Río de la Jonquera per pronunciar una xerrada titulada «La bona ortografia». Els Porxos de Can Laporta han reunit, amb motiu de la conferència, docents de l'escola i de l'institut de la Jonquera i també de les escoles de la ZER Requesens i la ZER les Salines i de l'Escola Carme Guasch i Darné, de Figueres.

Per a ell, les aportacions de la programació neurolingüística fan possible reduir les faltes ortogràfiques de l'alumnat. En aquesta entrevista, revela quina és la fórmula de l'èxit.

Quina és la clau per ensenyar a un nen a tenir una bona ortografia?

La clau és ensenyar els infants el gest mental que fan les persones amb bona ortografia. Aquest gest mental és exactament igual en tots els idiomes. Es basa en un procés mental en el qual les persones veuen les lletres de les paraules a la seva ment. És com si tinguessin una motxilla, on van introduint totes les paraules que reben a partir de lectures, a partir d'haver-les vistes prèviament escrites. Quan les escriuen, de forma inconscient, les veuen a la seva ment. I quan no tenen la certesa de no veure la imatge, busquen un recurs, com per exemple l'escriuen de dues formes o busquen un sinònim o pensen en una norma.

La fórmula es pot aplicar en altres camps a part de l'ortografia?

Nosaltres apliquem els gestos mentals en altres temes com poden ser els problemes matemàtics o l'escriptura creativa. Hem de començar a ensenyar els infants a pensar, i això implica explicitar els gestos mentals que fem les persones que tenim èxit.

Molts adults caldria que ens ho féssim mirar, també?

Caldria que a molts adults els explicitéssim també quin és el procés mental que porta a tenir una bona ortografia, de la mateixa manera que caldria explicitar el procés mental de moltes altres coses. Ara bé, aquest no és un tema d'adults o d'infants. Totes les persones que tenen capacitats cognitives, més o menys normals, poden arribar a tenir resultats normals. No dic que tothom hagi de tenir en tots els àmbits un nivell d'excel·lència o de genialitat, però sí un nivell de suficiència.

Aprendre a parlar bé i a escriure bé són accions que van lligades?

No. Una cosa és l'expressió oral i una altra l'expressió escrita. Són habilitats relacionades, però no equivalents. Hi ha persones que tenen capacitats d'oratòria extraordinàries i les capacitats de llengua escrita més reduïdes, o al revés, hi ha escriptors molt competents i, tanmateix, oralment no tenen les habilitats corresponents.

Quin paper juga la lectura en la bona ortografia?

És imprescindible que les persones, per tenir una bona ortografia, llegeixin com a mínim a una velocitat de 50 paraules per minut. El motiu és senzill. Si una persona llegeix a menys de 50 paraules per minut, el que fa en realitat és sil·labejar, no pot veure la paraula com una globalitat, sinó que la veu a trossos. A trossos, no la pot veure completa a la seva ment, per tant, no pot tenir la imatge de la paraula i, en conseqüència, no pot tenir una bona ortografia. Sí que hi ha una relació amb la lectura, però no amb la lectura com a tal, sinó amb la velocitat lectora.

Què li suscita el debat sobre la supressió d'accents diacrítics?

No sóc expert en aquests temes, però, en tot cas, em sembla lògic que, com a societat, simplifiquem la llengua per fer-la el màxim d'assequible al màxim de persones possible, per un simple fet de democratitzar l'educació.

Els canals de missatgeria instantània dels mòbils, les tauletes tàctils i altres dispositius no afavoreixen gaire la correcció ortogràfica. Aquest seria un altre tipus de llenguatge?

Això és cert, és un tipus de llenguatge que necessita el seu propi codi. Crec que no ens l'hem de carregar, hem de ser capaços d'utilitzar el codi d'una forma lògica, com fem quan utilitzem un altre tipus de llenguatge, ja sigui oral o escrit.

Quin tipus d'assessorament se li demana des del món de l'educació?

Bàsicament, se'm requereix com a assessor en temes de gestió mental de processos mentals que porten a l'èxit, però també en temes de consciència o, dit d'una altra forma, d'educació de les emocions, de control de les emocions, d'aprendre a gestionar la part de les intel·ligències múltiples. També se'm demana com a expert en temes de gènere i igualtat.

Per a vostè, és el mateix educació que ensenyament?

Podríem fer moltes disquisicions al respecte. És fonamental que hem de donar la millor educació i el millor ensenyament al nostre alumnat, al marge del seu origen, per tal de poder compensar qualsevol dificultat o diferència que sigui per causes socials o econòmiques.

Com valora el nostre model educatiu?

Els mestres i les mestres estan fent una feina excel·lent. Podem anar més lluny? Sens dubte. Anirem més lluny? Sens dubte. El que passa és que estem en un canvi de sistema que parla de la necessitat d'arribar a una nova educació. Tots els processos per arribar a un nou model impliquen dubtes i dificultats. Estem fent una bona feina, però en el futur serà millor.