Figueres

Narcís Bardalet: «He vist molta violència, per això la tinc avorrida»

Trenta-set anys d'exercici intens i ininterromput com a metge forense li han valgut honors i reconeixements

06.10.2016 | 10:16
El doctor Narcís Bardalet.

Trenta-set anys d'exercici intens i ininterromput com a metge forense li han valgut al doctor Narcís Bardalet Viñals (Girona, 1953) honors i reconeixements, l'últim, la condecoració amb la Medalla de l'Orde de Sant Raimon de Penyafort. En aquesta entrevista, el metge, que ara està jubilat com a forense però segueix plenament dedicat a la medicina amb la seva altra especialitat, la pediatria, assegura que és 'home mort' si no pot treballar com a metge.

El Ministeri de Justícia li ha reconegut l'esforç, el sacrifici, la dedicació i la vocació pels anys de servei, sense nota desfavorable, prestats en les professions jurídiques i administratives.

Què representa per a vostè aquest guardó?

Un honor immens, perquè, realment, és un guardó alt que dóna el Ministeri de Justícia en reconeixement a la feina que he fet, perquè considera que l'he fet bé i així ho ha valorat. Quan vaig rebre el comunicat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en què se m'informava que s'havia acordat per unanimitat que se'm donés aquesta medalla, em vaig sorprendre i em vaig emocionar. No m'ho esperava. Espanya és molt gran i, de forenses, n'hi ha molts. L'únic que puc fer és agrair la sensibilitat que han tingut amb mi.

Són molts anys de trajectòria, doctor.

Sóc un dièsel, m'agrada fer quilòmetres, però piano piano. Com diria en Simeone, partit a partit. M'agraden el dia a dia i l'esforç quotidià. He passat 37 anys de forense, i això és molt de temps, molta feina, molt de sacrifici, amb una agenda imprevisible, sense saber què passaria ni quan passaria ni a on passaria. En aquests 37 anys, he viscut moments de molta alegria, però també moments amb molts mals de cap, sobretot en els casos importants que has de resoldre. Però ha valgut la pena el sacrifici, i m'ho han reconegut.

El piano piano, el partit a partit, el dia a dia, com diu vostè, quina dimensió té en la seva vida?

Es dóna la circumstància que la meva vida professional coincideix amb la meva afició. A mi m'agrada ser metge. Coincideixen la meva vocació i la meva professió. Ara bé, si faig un repàs i miro enrere, probablement he dedicat, amb alguns matisos, massa intensament la meva vida a la medicina. Però també et dic que ha valgut la pena. I una prova d'això és que segueixo treballant dins la medicina.

Què requereix una bona pràctica mèdica?

Observació, reflexió i presa de decisions. L'objectiu és buscar, trobar i demostrar la veritat científica. Jo em dec a la veritat científica.

Un metge té a les mans un material molt sensible.

Material megasensible, ultrasensible, importantíssim. La meva vida sempre ha estat un cavall de batalla entre la vida i la mort. Per això mai he volgut deslligar la medicina de l'ésser humà. Un metge ha de ser humà per obligació i per devoció. Discutiria molt la vàlua d'un metge que no estigués catalogat com a humà.

Coneix algun metge que no sigui humà?

A molts, els exigiria més humanitat, i tant!, i més compromís. Potser sóc jo que estic equivocat, però no ho estaré tant quan em valoren bé i fins i tot em premien.

Hi pensa en la mort?

Evidentment que hi penso. Tothom pensa en la mort. La mort angoixa. Però què és el que angoixa més: la mort o la forma de morir? La resposta donaria per a una conferència de tres hores. Un dia em van preguntar: "Quina és la millor forma de morir?" Ho tinc molt clar: "A casa, sense dolor i acompanyat." Baltasar Gracián deia: "La mort per a un jove és un naufragi, per a un ancià és l'arribada a port."

I la vida?

La vida és molt complicada. Nosaltres tenim sort perquè ens podem dutxar, tenim menjar, ens podem posar una camisa neta, no nova, neta, i malgrat tot això la nostra vida és enormement complicada, i, som tan rucs, que encara ens la podem complicar més. Hi ha gent que no sap viure, i per això arriben les frustracions, els problemes i les decisions equivocades, com el suïcidi. Als nens cal ensenyar-los a valorar la vida i a saber-la viure, cal ensenyar-los a ser intel·ligents, a tenir força i a ser prudents. Aquestes són les tres regnes que guien la conducta humana: la intel·ligència et regeix, la força et dóna coratge i la prudència t'ha de donar temprança.

Té calculat el nombre de persones mortes que ha pogut arribar a veure en la seva vida?

Moltes, moltíssimes. Comptem les que he vist en la meva tasca de forense i les que he vist sense fer de forense, com a metge assistencial, o quan tenia una plaça al servei d'urgències de la Seguretat Social... Puc sumar els que vaig veure després del tsunami de Tailàndia l'any 2004, en atemptats, els onze de l'accident de camió a Capmany, els vint del naufragi de l'Oca a l'estany de Banyoles, moltíssims, vuit mil o deu mil morts, o més.

Quin cas manté retingut irremeiablement a la retina?

Hauria de matisar molt. Com a impacte global, no puc oblidar el tsunami. Moltíssims morts. Hi havia 230.000 morts. Saps quants són 230.000 morts? Al campament en què vam estar nosaltres, n'hi havia 5.000. Continuo preguntant: Saps quants són 5.000 morts? En quinze dies vam fer autòpsies a 5.323 morts. Potser em quedo curt quan dic que n'he vist vuit mil o deu mil. A la retina, guardo allò, el tsunami, per descomptat. Com a cadàvers que m'han impressionat, i que m'ha agradat veure, hi ha Dalí i el general Prim.

El general Prim?

Fa dos anys, em van trucar des de Reus, del comissionat de l'Any Prim, per si podia donar la meva opinió respecte al general Prim, el cap d'Estat assassinat. En tinc fotos que no es poden mostrar. També retinc a la retina alguns casos de crims i assassinats i de suïcidis. He vist molta violència, i per això la tinc avorrida.

Què ho fa que hi hagi tanta violència?

L'egoisme, i la falta de tolerància i d'educació.

Es va jubilar com a metge forense, però el forense Narcís Bardalet difícilment es desvincula d'aquesta especialitat.

Seré forense fins que em mori. Encara ara hi ha molts advocats interessats en el meu assessorament des del punt de vista mèdic i forense. Em vaig jubilar de forense, però vaig continuar fent de metge. Sóc home mort si un dia em diuen que no puc estar en contacte amb la medicina. Em matarien. Jo vull ser metge, i punt.

Després d'haver publicat, juntament amb Clàudia Pujol, «Diari d'un forense», «Diari d'un forense: anatomia de 10 crims reals» i «En l'escena del crim», hi haurà un nou «diari d'un forense»?

M'ho estan demanant, però segueixo amb l'agenda molt plena i, per fer això, cal tenir temps. Hi ha moltes coses que m'agradaria deixar plasmades, i que a la societat li interessarien, probablement. Però cal tenir en compte el secret mèdic, perquè hi ha coses que es poden dir i coses que no. Generalment, no sé què ho fa, que les coses que no es poden dir són les més interessants.

I per què s'han de mantenir ocultes aquestes coses interessants? Potser de tot plegat se'n pot treure un aprenentatge.

Doncs, no ho sé. A vegades per discreció, o perquè t'hi obliga el secret mèdic.

Parlant d'allò que es pot explicar i allò que no. La publicació d'una foto d'un nen mort, l'Ailan, en una platja grega, víctima de l'èxode de la guerra a Síria, va despertar les consciències d'una humanitat que desconeixia l'atrocitat que està vivint el poble sirià. Veu bé que s'utilitzin aquest tipus d'imatges per sensibilitzar la ciutadania?

Crec que la fotografia fa bé. El fotògraf va fer bé en fer-la i els mitjans de comunicació van fer bé mostrant-la. Sembla que aquesta és la manera de tocar les consciències i els cors de la gent. No es poden amagar aquestes coses.

«PERFIL»

El doctor Narcís Bardalet va ser condecorat, el 28 de setembre, en un acte emotiu sota la cúpula del Teatre Museu Dalí de Figueres. La medalla li va imposar el president de l'Audiència de Girona, el magistrat Fernando Lacaba.

L'homenatjat va estar acompanyat pel tinent fiscal de la Fiscalia Provincial de Girona en funcions de Fiscal en cap, Francisco Joaquín Soto Bruna; el president de la Societat Catalana de Medicina Legal i Forense de Catalunya, Josep Arimany; el director de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, Jordi Medallo; el degà del Col·legi d'Advocats de Figueres, Joan Ramon Puig Pellicer; el degà del Col·legi d'Advocats de Girona, Carles McCragh, i l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip.

Un perfil del doctor Narcís Bardalet escrit per JOSEP MARIA DACOSTA

La sala estava plena de gom a gom i la presentació va anar a càrrec de JOSEP MARIA DACOSTA, que va fer un perfil exhaustiu del doctor Bardalet, bona part del qual reproduïm:

SANT RAIMON Patró dels juristes

El guardó que s'atorga al doctor Narcís Bardalet porta el nom de Sant Raimon de Penyafort, el religiós dominic català, que visqué a cavall dels segles XII-XIII. Fou el gran especialista medieval en Dret canònic i ha esdevingut el patró dels juristes. La seva festivitat se celebra el 7 de gener.

MUSEU DALÍ Domini de l'escena

En aquest Teatre-Museu Dalí de Figueres, reposen les restes mortals de Salvador Dalí. Aquest fet ens permetrà presentar un dels grans trets del nostre homenatjat, Narcís Bardalet, el seu do especial per al domini de l'escena. L'escriptora Clàudia Pujol ha escrit: "Li agrada teatralitzar". Us posaré un exemple inoblidable.

DALÍ "Sóc l'únic que el coneix per dins"

El Dr. Bardalet, en una de les seves conferències, concretament destinada a batxillers, començà: "Tothom coneix Salvador Dalí, però jo sóc l'únic que el coneix per dins (ja que fou l'encarregat d'embalsamar-ho per poder-lo inhumar aquí, sota els vostres peus). No cal dir que es ficà els adolescents a la butxaca."

PEDIATRE I FORENSE Mètode intuïtiu-deductiu: No parlen

Un altre dels trets que fa singular el doctor Bardalet és que com a metge té dues especialitats que, en principi, podrien semblar antagòniques: és pediatre i també és forense. En les seves pròpies paraules, això és un gran repte perquè: "aquests dos col·lectius no parlen i he de fer servir el mètode intuïtiu-deductiu per trobar les solucions".

MASSA GRAN PER AL PEDIATRE Massa jove pel Forense

Com poden suposar, aquesta dualitat pediatre-forense, aquest inici i final, aquest alfa i omega, es presta a nombroses anècdotes. A tall d'exemple, alguns visitants, quan entren al seu despatx, li diuen: "Doctor, sóc massa gran perquè em visiti un pediatre i massa jove perquè m'explori un forense".

SILS Porta de l'Infern + autòpsia

¿D'on li pot venir aquest interès pel final de la vida? Alguns dels seus biògrafs ho atribueixen al fet que va viure la seva infantesa a Sils, poble gironí on la llegenda de Pere Porter situa una de les portes de l'infern. Anys més tard, i en la seva adolescència, presencià una autòpsia, la qual cosa li despertà la vocació.

GRANDESA Vocació de servei

Dues de les majors grandeses d'una persona, que el doctor Bardalet les té amb escreix, són per una banda estar al servei dels altres i, per l'altra, compartir el coneixement que ha adquirit amb el temps, amb l'estudi, la pràctica i l'esforç.

SERVEI Compartir coneixement

Estar al servei dels altres ha estat un dels objectius vitals del doctor Narcís Bardalet. De fet, una de les professions més altruistes 'és a dir, l'afany pel bé d'altri', és la pràctica de la medicina, activitat que el Dr. Bardalet desenvolupa des de l'any 1977.

TANATOPRÀXIA Professor, articulista, escriptor

Pel que fa a compartir el seu coneixement, s'ha de dir que ha estat professor, conferenciat, escriptor de nombrosos articles; ha publicat dos llibres junt amb la periodista Clàudia Pujol: Diari d'un forense i En l'escena del crim i ha col·laborat en el corpus per a la conservació i embelliment dels morts: Tanatopràxia, un art multidisciplinari (Caram, quin títol!).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema