ÇEls testaments amb llegats solidaris van deixar 33 milions d'euros a Catalunya durant el 2015. És l'import que contenen els 552 testaments que inclouen llegats solidaris a favor d'entitats benèfiques ja siguin vinculades a organitzacions religioses, ONG i fundacions recollits en herències corresponents a l'any passat, segons ha informat aquest dimecres el Col·legi de Notaris de Catalunya. Així, una de cada 135 herències que es van obrir el 2015 destinaven tot o part del patrimoni del difunt a organitzacions d'ajuda altres. Per demarcacions, a Barcelona 432 herències van destinar 30 milions d'euros a entitats socials, a Girona 64 herències van donar 1,4 milions, a Lleida 41 llegats van suposar més de 937.000 euros i a Tarragona 15 herències van destinar més de 324.000 euros.

Les organitzacions religioses han rebut el 55% d'aquests llegats, mentre que les ONG i les fundacions han recaptat la resta. No obstant, l'import mitjà mensual que contenen aquests llegats és superior en el cas dels que es destinen a ONG i fundacions, que acumulen un promig de 64.352 euros al mes, per 49.980 euros al mes en el cas de les entitats vinculades a l'església.

Si es comparen les dades amb les del conjunt de l'Estat, la xifra de gairebé 33 milions d'euros suposa un 28,5% de l'import total de llegats solidaris a l'Estat, que va acumular un 115 milions d'euros en aquest concepte. L'any passat, a l'Estat es van registrar un total de 3.423 herències amb aquest tipus de llegats, que suposa un 0,9% del total d'herències corresponents al 2015. Per tant, un 16% de llegats solidaris de l'Estat prové de Catalunya, de manera que a Catalunya percentualment es fan menys llegats solidaris que a la resta de l'Estat però contenen imports considerablement més alts. En el conjunt de l'Estat, el 38% de llegats solidaris es destinen a ONG's o fundacions, per un 62% a organitzacions religioses.

El degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, Joan Carles Ollé, afirma que un llegat solidari "cal fer-lo explícit en el moment de fer testament i és una manera de donar continuïtat a accions solidàries fetes en el decurs de la vida". El llegat pot incloure bens molt diversos com, per exemple, un immoble , un import en diners o un percentatge del patrimoni. L'únic límit, segons apunta Ollé, és que no pot perjudicar en cap cas la llegítima dels hereus forçosos que a Catalunya, regida pel Dret Civil català, és una quarta part del valor dels bens a repartir entre tots els fills, en cas d'haver-n'hi. Ollé també recorda que les entitats sense ànim de lucre no estan subjectes a l´Impost de Successions i Donacions i que el testament, amb un cost d'aproximadament 50 euros, és l'únic document que assegura que els bens propis "es transmetran a aquelles persones o entitats que decidim".

Històricament, des de l'Edat Mitjana i fins ben entrat el segle XIX, a molts testaments hi havia llegats amb finalitats benèfiques, destinats principalment a l'assistència dels més desvalguts. A Barcelona, per exemple, és gràcies a aquests llegats als segles XII i XIII que es crea la Pia Almoina i sis hospitals més. A finals del segle XIX un llegat el banquer Pau Gil destinà la meitat de la seva fortuna a la construcció de l'actual recinte de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.