Les obres de desdoblament de la carretera C-260 segueixen el seu curs. Una de les seves principals conseqüències és l'enderroc de nombroses edificacions que formaven part de la història de l'antic poble de Vilatenim. De la part afectada només queda dempeus l'edifici del Centre Recreatiu Empordanès, que desapareixerà ben aviat.

Mentrestant, els veïns de Vilatenim lluiten "per mantenir la identitat de poble", tal com ells mateixos defensaven, aquest dissabte a la tarda, durant la celebració de la seva festa d'estiu. El pati de l'antic Consell Municipal va ser l'escenari de diverses activitats, entre elles el tradicional concurs d'engrunar blat de moro. "És un concurs ben nostre i que ens ajuda a mantenir l'esperit de poble", afirmaven al mateix temps Maria Àngels Puig i Ferran Costa.

La competició va aplegar més d'una trentena de participants de totes les edats. Va ser una prova multigeneracional en la qual també va participar la regidora Núria Galimany. Dividits per franges d'edat i de cinc en cinc, entre tots van engrunar 35 quilos de blat de moro. Els guanyadors de les diferents categories van ser Agnès Monturiol i Judit Oriol (520 grams), Pere Oriol (1.150 grams), Maria Carbó (1.180 grams) i Josep Maria Monturiol (1.770 grams).

Els més grans de la colla observen "amb resignació i nostàlgia" els enderrocs de la C-260 però, al mateix temps, volen que "Vilatenim com a poble no desaparegui, hem de continuar fent coses com aquesta", explicaven durant el lliurament de premis.

L'annexió a Figueres va aprovar-se el 1975

Vilatenim va ser un poble independent fins que, el 17 de juliol de 1975, el Consell de Ministres del govern del dictador Franco va aprovar la seva annexió oficial al terme municipal de Figueres. La capital sumava així 1.400 habitants nous i 642 hectàrees de terreny, quasi totes elles de caràcter agrícola.

Tres dies abans, els aleshores prínceps Joan Carles i Sofia havien vingut fins a Figueres per inaugurar un tram de l'autopista i el cinturó de ronda de la carretera Nacional-II. L'alcalde de la ciutat era Pere Giró.