Ariadna Arbolí ha tret la millor nota de Selectivitat a l'Alt Empordà

Andy Causse-Benedicto, del Centre Escolar Empordà (Roses); Sergi Aznar i Laia Waffelaert, de l'Institut Alexandre Deulofeu (Figueres); Esteve Ribas i Sandra Álvarez, de l'Institut El Pedró (l'Escala); Aida Gómez, de l'Institut Illa de Rodes (Roses); Pilar Cufí, de l'Institut de la Jonquera; Cleosol Fornis, de l'Institut de Llançà, Ariadna Arbolí, Eloi Higueras, Erik Roura i Sergi Sánchez, de l'Institut Ramon Muntaner (Figueres).

Ariadna Arbolí Pujol (Figueres, 1998), de l'Institut Ramon Muntaner de Figueres, és l'alumna que ha tret la nota més alta de l'Alt Empordà, amb un 9,3. Va fer l'educació primària i l'ESO a La Salle Figueres i el Batxillerat a l'Institut Ramon Muntaner. S'ha matriculat en un grau de nova creació, Global Studies, a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i ha fet aquesta elecció pel seu interès pels temes econòmics, polítics i culturals en el món globalitzat.

De quina forma has rebut la notícia de ser l'alumna amb la millor nota de selectivitat de la comarca?

Sincerament, no m'ho esperava. Quan vaig fer la selectivitat, sí que vaig pensar que m'havia anat bé i que no havia tingut cap problema, però que et diguin que has tret la millor nota de la comarca, no m'ho podia imaginar. Em va sorprendre, però estic contenta. Crec que la nota és producte de la feina que he fet aquests dos últims anys. M'he esforçat molt.

Quina és la clau de l'èxit?

Quan vaig haver de posar-me a estudiar per a la selectivitat, em vaig fer un calendari, amb horaris i matèries per a cada dia, i vaig complir-lo durant tres setmanes seguides. Recordo que quan feia 2n d'ESO una professora, Cristina Vallès, em va dir que jo era molt constant, que anava molt al dia, i crec que això és veritat. Quan estudio o faig treballs intento donar el màxim que puc de mi.

A què vas dedicar el treball de recerca de Batxillerat?

El vaig centrar en el feminisme, presentava el paper de les dones des de finals del segle XX i principis del XXI fins ara, a Catalunya i Espanya. Em vaig documentar sobretot a l'arxiu de La Vanguardia, del 1984 al 2014.

Què és el que et va atraure d'aquesta temàtica per al treball?

El feminisme és un moviment que m'ha interessat molt els últims anys. D'uns tres anys cap aquí, estic notant que se'n parla molt més, principalment a les xarxes socials, al món anglosaxó sobretot i, cada cop més, aquí. La gent que més en parla m'ha mostrat situacions que jo havia viscut i de les quals ni me n'havia adonat, situacions opressives cap a mi, pel fet de ser una noia. I és així com vaig començar a prendre consciència i em va començar a interessar el paper de la dona.

Quina és la teva conclusió?

Crec que a través del treball i a través del que veig en el dia a dia, òbviament s'ha avançat molt, si ho comparem amb fa cent anys, però és clar que encara la dona i l'home no estan al mateix nivell. Estic segura que amb el temps aconseguirem que hi hagi igualtat.

Durant aquest temps d'estudiant, has trobat suport en el professorat?

Sí, tant a La Salle com al Ramon Muntaner, he trobat professors que m'han ajudat en aquest trajecte. Una mestra que vaig tenir a primària, la Montserrat Gironell, em va felicitar al Facebook de la meva mare, i resulta que va ser una persona molt important en la meva vida, perquè em va impulsar a treure el millor de mi.

Estrenes uns nous estudis universitaris a Catalunya, Global Studies. Per què has decidit fer aquest grau?

No ho tenia planejat. Quan vaig començar Batxillerat, volia fer psicologia. Amb el temps, vaig veure què més em podia interessar, i també pensava en el Dret. El grau de Global Studies el vaig descobrir en la jornada de portes obertes, a la Pompeu Fabra, i em va agradar moltíssim.

Què t'aporta de bo aquest grau?

M'encanta viatjar, visitar nous països i cultures diferents i volia fer alguna cosa que em permetés marxar i veure món. Volia uns estudis internacionals, perquè també m'agrada molt aprendre idiomes, i aquest grau es fa els dos primers anys en anglès.