Palamós, l'Escala i Lloret de Mar són els municipis de la Costa Brava que senyalitzen pitjor els seus punts d'interès i equipaments (sobretot, els hospitals). Així ho recull una nova auditoria del RACC, que s'ha centrat a analitzar la senyalització d'un centenar d'itineraris repartits en set de les poblacions del litoral que atrauen més turistes.

A més de les tres primeres, que suspenen estrepitosament, l'anàlisi del RACC també s'ha fet a Roses, Sant Feliu de Guíxols, Blanes i Palafrugell. L'estudi conclou que, en general, la millora de la senyalització és una assignatura pendent arreu. Sobretot, perquè en molts casos els itineraris no s'especifiquen bé, i els turistes es poden perdre, o perquè costa entendre els senyals (alguns tenen massa informació i són del tot heterogenis).

A l'hora d'avaluar la senyalització dels principals municipis turístics de la Costa Brava, el RACC ha partit de cent itineraris diferents. Des d'un punt d'origen, s'escollia un destí, sempre pensant en alguna necessitat que pugui tenir el visitant. Per exemple, des del centre de Roses fins a la C-260 per anar a buscar l'autopista; des de Lloret de Mar fins a l'Hospital Comarcal de Blanes; des de la C-65 fins al port de Sant Feliu de Guíxols o des de la C-66 fins a la platja de Calella de Palafrugell.

Els tècnics del RACC han fet els diferents recorreguts en cotxe, prenent fotografies i imatges en vídeo de tots els senyals que indicaven el punt de destí. No només es mirava que els itineraris fossin clars, sinó també que els panells siguin fàcils d'entendre, que la senyalització estigui situada en un lloc visible per al conductor o que els senyals estiguin ben conservats.

La conclusió de l'auditoria, segons recull el RACC, és clara: "En àmbit genèric, la senyalització urbana de les principals localitats turístiques de la Costa Brava ha de millorar substancialment". De fet, dels set municipis analitzats, n'hi ha tres que suspenen estrepitosament: Palamós, Lloret de Mar i Blanes. En una puntuació màxima de 100, cap d'ells arriba a la meitat (es queden en 42,6, en 44,1 i en 48,5 respectivament).

Roses i Sant Feliu de Guíxols, per la seva banda, aproven justet (amb un 50,3 i un 53,7). Per últim, Blanes i Palafrugell superen el test, tot i que es queden lluny del notable (amb un 61,9 i un 66,1).

Palamós, l'Escala i Lloret, els municipis de la Costa Brava més mal senyalitzats

Palamós, l'Escala i Lloret, els municipis de la Costa Brava més mal senyalitzats

Continuïtat i comprensió

Segons l'autor de l'estudi i tècnic de la Fundació RACC, Lluís Puerto, hi ha dues mancances evidents a tots els municipis analitzats. Per una banda, la continuïtat dels senyals. "En molts casos, la ruta no se senyalitza bé i el conductor es pot perdre; i a més, la majoria de les destinacions s'indiquen només a zones massa properes del final de l'itinerari", concreta.

Al costat d'aquest factor, però, també n'hi ha un altre que indueix a confusió: que molts dels senyals no són prou clars. Alguns, perquè indiquen massa destins (hi ha llocs on un sol panell en posa fins a 20). I d'altres, perquè no incorporen cap pictograma o dibuix del lloc que senyalitzen (com hospitals o ports), cosa que fa que els estrangers no els entenguin.

L'estudi del RACC recull exemples concrets. "Si es ve des de Lloret, l'Hospital Comarcal de Blanes no se senyalitza enlloc", explica Puerto. Altres casos de manca de senyalització són, per posar-ne alguns, l'hospital de Palamós (aquí l'auditoria diu que és "deficient") o les platges de l'Escala i Sant Feliu de Guíxols.

L'anàlisi també posa de relleu com el manteniment dels senyals ha anat a la baixa per part dels ajuntaments. Si bé en general la puntuació és bona (64 sobre 100), el fet és que en els darrers anys aquest aspecte s'ha descuidat (en altres estudis superava el 80). I fins i tot, hi ha llocs on el RACC parla de "clares deficiències". El cas més paradigmàtic és el de Palamós. "Aquí la puntuació és de 33 sobre 100, perquè molts tenen lames tortes o bé, fins i tot, n'hi manca alguna", explica Puerto.

Per contra, l'auditoria sí que recull que, de mitjana, arreu dels municipis turístics de la Costa Brava la visibilitat dels senyals és bona (la lletra és grossa, estan situats a una alçada adequada i sense obstacles que els tapin).

Pla municipal

Amb l'auditoria a la mà, que ara farà arribar als ajuntaments, el RACC recomana que cada municipi elabori un pla per millorar la seva senyalització. Entre els punts a millorar, l'estudi recomana també senyalitzar millor els aparcaments (introduint-ne més de dissuasius, si es pot) i diferenciar destins privats (per exemple, posant senyals específics per dirigir-se cap als hotels).

"Estem parlant que això suposaria una inversió relativament modesta per als ajuntaments, però comportaria grans millores", explica el president del RACC, Josep Mateu. "Sobretot, per a aquells que vénen de fora i no entenen l'idioma; si un estranger ha de buscar un hospital o bé l'estació de tren i no entén els senyals, això li provoca estrès, que pot derivar en distraccions al volant, congestió o accidents", conclou Mateu.