Són les 15 h d'un calorós dia d'estiu, la família Graupera va com cada dia a la platja per gaudir d'una jornada estival; jocs aquàtics, gelats i plaers estiuencs es veuran sobtadament interromputs per un imprevist: els pares han perdut el contacte amb el seu fill de 7 anys. Nervis, tensió i ansietat dominaran un escenari que es repeteix diàriament en bona part de les 3.463 platges que actualment figuren registrades en el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

El fenomen del nen perdut s'intensifica cada any davant l'arribada de l'època estival. Les platges més concorregudes són l'escenari clàssic, en les més grans poden arribar a concentrar més de 4.000 banyistes a menys de 3 quilòmetres en un estat, Espanya, en què més d'1.000.000 de ciutadans es desplacen a les platges en els dies de més afluència d'estiu.

La Creu Roja registra cada temporada 2.500 desaparicions però la dada global podria ascendir a més de 10.000 a l'any ja que la vigilància de cada platja va a càrrec de diferents organitzacions i ens locals. En algunes comunitats es perden fins a 4 nens al dia mentre que a les zones de platja més visitades com la Costa Brava, la Costa del Sol o la Costa Daurada la xifra supera amb facilitat els 10 nens.

Les autoritats solen activar el protocol del nen perdut, un procediment àmpliament implantat mitjançant el qual es recullen totes les dades que el menor sigui capaç de facilitar: el nom dels seus pares, hotel en el qual estan allotjats... A continuació s'utilitza la megafonia per avisar els pares i si el nen no apareix en 60 minuts es truca al 112, cosa que no sol ser necessari ja que la majoria de nens apareixen abans de mitja hora, temps en què els pares viuen amb gran estrès imaginant i projectant els pitjors escenaris.

Què fer si hem perdut a un nen a la platja?

Un familiar ha de quedar-seen la tovallola perquè si el nen torna pel seu propi peu localitzi algun familiar.

S'ha de buscar el nen en direcció a l'onatge, els nens amb flotadors són arrossegats pel corrent marítim.

El nen buscarà la brisa contra la cara per reduir l'ansietat del moment, per això és important buscar-lo en direcció contrària al vent.

Trucar a la policia i als socorristes perquè tinguin constància dels fets.

Pactar prèviament amb els nostres fills un punt de trobada a la platja.

El més important és no perdre el contacte visual.

El fenomen del nen perdut a la platja ha donat peu a tota una indústria. En l'actualitat es comercialitza tot tipus d'apps, polseres electròniques, geolocalitzadors i fins i tot polseres amb codis QR que permet a qualsevol altre banyista obtenir el telèfon mòbil dels pares cercant la polsera amb qualsevol'smartphone'. A més, diferents ajuntaments reparteixen cada any milers de braçalets identificatius.