A la vora de 200 professionals del món de l'educació han participat, durant tres dies, en la I Escola d'Estiu de l'Alt Empordà, que ha promogut, a Figueres, el Moviment de Renovació Pedagògica. En el programa, farcit de tallers i conferències, s'ha inclòs una taula rodona per qüestionar la utilitat dels deures.
El psicòleg i periodista Jaume Funes obre el debat i amb la seva postura -més a prop del "no"- dóna peu a opinar dos professors, una alumna i dues mares, que s'han decantat, en la seva majoria, pel "sí".
Jaume Funes cita el professor Cesare Catà, que ensenya en un institut d'un petit poble al nord-est d'Itàlia, i que s'ha fet popular perquè proposa als seus alumnes, com a deures d'estiu, mirar el mar, passejar, utilitzar les paraules apreses en el curs, llegir, escriure un diari, ballar a la sortida del sol, anar al cinema, somiar...
El mètode que defensa Cesare Catà contrasta amb el que exposen dos punts d'un informe que destaca Jaume Funes, de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), a l'entorn d'aquest mateix tema: Per una banda, l'Estat espanyol és un dels països amb més deures, i, per l'altra, els deures fan dependre una part de l'èxit escolar de disposar o no d'ajuda familiar positiva.
Problemes de salut mental
"Els francesos diuen que no tenen deures, sinó tasques creatives per fer a casa", somriu el ponent, alhora que alerta que "l'OMS [Organització Mundial de la Salut] ha advertit que els deures provoquen en l'alumnat del país significatius problemes de salut mental".
Entre el públic del Teatre Municipal El Jardí, mestres, professors i professionals de l'àmbit docent es mostren expectants. Es perceben els murmuris i les exclamacions contingudes.
S'obre el debat. A la taula rodona, donen la seva opinió, al costat de Jaume Funes, un director d'institut (Jordi Montero), una alumna de secundària (Sílvia Ayala), dues mares (Virgínia Garcia i Laura Oliva) i la professora de secundària Llum Salvo, com a moderadora.
El sentit de la responsabilitat
Davant la dicotomia entre deures sí o deures no, Jordi Montero, el primer a intervenir, es decanta pel sí "perquè completen l'aprenentatge de l'alumnat i fomenten la seva autonomia i el sentit de la responsabilitat".
"Considero que és important des del punt de vista del docent fomentar la curiositat entre els alumnes -anota el director de l'Institut de Vilafant-, és a dir, no fer deures sistemàtics, repetitius i iguals per a tothom, sinó trasmetre a l'alumne l'interès per aprendre i obrir finestres".
Monotonia i avorriment
Sílvia Ayala aporta, al debat, la reflexió d'una jove -ella mateixa- amb un expedient acadèmic brillant, assolit a partir de sacrificar el temps lliure que ha dedicat a deures i estudi, i a partir d'anar a dormir molt tard a les nits. Per a ella -acaba de fer 4t d'ESO-, els deures creen unes rutines vàlides per aconseguir entendre bé els aprenentatges. Però, malgrat que això podria semblar positiu, la seva aposta ferma és pel "no". Per argumentar-ho, exposa que la rutina dels deures, tenint en compte que són una obligatorietat, acaba convertint-se en "monotonia i avorriment".
Preocupar-se pel procés
Llum Salvo també porta un discurs preparat. Apunta que està a favor d'uns deures "amb mesura i no per a tothom igual". "Els deures -raona- han de respondre a un objectiu. A Primària, l'objectiu és que els alumnes tinguin una responsabilitat i que se sàpiguen planificar. El mestre, en aquest cas, quan demana els deures, els ha de comentar i no posar un positiu perquè sí. És millor preocupar-se pel procés i no tant pel resultat", opina la professora de l'Institut Narcís Monturiol de Figueres, la qual també té les seves pròpies consideracions sobre els deures a Secundària: "Com a professors, hauríem d'assegurar-nos que l'alumne no desconnecta de la classe i que aprofita el temps que passa a l'aula. I l'objectiu dels deures hauria de ser una autoregulació de l'aprenentatge, que cada alumne sigui conscient d'allò que sap i d'allò que no sap."
Quina és la prioritat?
Virgínia Garcia és mare d'un nen que ha acabat 6è de Primària i d'un altre que ha fet 2n d'ESO i provoca els riures del públic quan diu: "Des de P-3 fins ara estic fent deures." "M'agrada que els meus fills tinguin deures, però haurien de ser concentrats i que no els ocupin massa temps, perquè a vegades no saps què has de prioritzar, si els deures o bé les activitats extraescolars."
Aprenentatges en família
Tanca el torn de paraula Laura Oliva, amb el seu punt de vista com a mare de tres alumnes de Primària, que es mostra a favor dels deures. "Cada cop més, a l'escola s'està aprenent d'una forma pràctica i, probablement, hi ha aprenentatges que es poden aplicar a la vida quotidiana, des de la família", explica la mare, i afegeix: "Els deures no s'han d'associar a una càrrega, un càstig o un premi sinó que s'han de plantejar com una descoberta."
En acabar la taula rodona, continuen els murmuris i les exclamacions contingudes entre el públic.
