Figueres

Deures sí, deures no... depèn

180 professionals de l'educació han participat a la I Escola d'Estiu promoguda pel Moviment de Renovació Pedagògica

12.07.2016 | 10:27
El selfie dels organitzadors de l´Escola d´Estiu.

A la vora de 200 professionals del món de l'educació han participat, durant tres dies, en la I Escola d'Estiu de l'Alt Empordà, que ha promogut, a Figueres, el Moviment de Renovació Pedagògica. En el programa, farcit de tallers i conferències, s'ha inclòs una taula rodona per qüestionar la utilitat dels deures.

El psicòleg i periodista Jaume Funes obre el debat i amb la seva postura –més a prop del "no"– dóna peu a opinar dos professors, una alumna i dues mares, que s'han decantat, en la seva majoria, pel "sí".

Jaume Funes cita el professor Cesare Catà, que ensenya en un institut d'un petit poble al nord-est d'Itàlia, i que s'ha fet popular perquè proposa als seus alumnes, com a deures d'estiu, mirar el mar, passejar, utilitzar les paraules apreses en el curs, llegir, escriure un diari, ballar a la sortida del sol, anar al cinema, somiar...

El mètode que defensa Cesare Catà contrasta amb el que exposen dos punts d'un informe que destaca Jaume Funes, de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), a l'entorn d'aquest mateix tema: Per una banda, l'Estat espanyol és un dels països amb més deures, i, per l'altra, els deures fan dependre una part de l'èxit escolar de disposar o no d'ajuda familiar positiva.

Problemes de salut mental

"Els francesos diuen que no tenen deures, sinó tasques creatives per fer a casa", somriu el ponent, alhora que alerta que "l'OMS [Organització Mundial de la Salut] ha advertit que els deures provoquen en l'alumnat del país significatius problemes de salut mental".

Entre el públic del Teatre Municipal El Jardí, mestres, professors i professionals de l'àmbit docent es mostren expectants. Es perceben els murmuris i les exclamacions contingudes.

S'obre el debat. A la taula rodona, donen la seva opinió, al costat de Jaume Funes, un director d'institut (Jordi Montero), una alumna de secundària (Sílvia Ayala), dues mares (Virgínia Garcia i Laura Oliva) i la professora de secundària Llum Salvo, com a moderadora.

El sentit de la responsabilitat

Davant la dicotomia entre deures sí o deures no, Jordi Montero, el primer a intervenir, es decanta pel sí "perquè completen l'aprenentatge de l'alumnat i fomenten la seva autonomia i el sentit de la responsabilitat".

"Considero que és important des del punt de vista del docent fomentar la curiositat entre els alumnes –anota el director de l'Institut de Vilafant–, és a dir, no fer deures sistemàtics, repetitius i iguals per a tothom, sinó trasmetre a l'alumne l'interès per aprendre i obrir finestres".

Monotonia i avorriment

Sílvia Ayala aporta, al debat, la reflexió d'una jove –ella mateixa– amb un expedient acadèmic brillant, assolit a partir de sacrificar el temps lliure que ha dedicat a deures i estudi, i a partir d'anar a dormir molt tard a les nits. Per a ella –acaba de fer 4t d'ESO–, els deures creen unes rutines vàlides per aconseguir entendre bé els aprenentatges. Però, malgrat que això podria semblar positiu, la seva aposta ferma és pel "no". Per argumentar-ho, exposa que la rutina dels deures, tenint en compte que són una obligatorietat, acaba convertint-se en "monotonia i avorriment".

Preocupar-se pel procés

Llum Salvo també porta un discurs preparat. Apunta que està a favor d'uns deures "amb mesura i no per a tothom igual". "Els deures –raona– han de respondre a un objectiu. A Primària, l'objectiu és que els alumnes tinguin una responsabilitat i que se sàpiguen planificar. El mestre, en aquest cas, quan demana els deures, els ha de comentar i no posar un positiu perquè sí. És millor preocupar-se pel procés i no tant pel resultat", opina la professora de l'Institut Narcís Monturiol de Figueres, la qual també té les seves pròpies consideracions sobre els deures a Secundària: "Com a professors, hauríem d'assegurar-nos que l'alumne no desconnecta de la classe i que aprofita el temps que passa a l'aula. I l'objectiu dels deures hauria de ser una autoregulació de l'aprenentatge, que cada alumne sigui conscient d'allò que sap i d'allò que no sap."

Quina és la prioritat?

Virgínia Garcia és mare d'un nen que ha acabat 6è de Primària i d'un altre que ha fet 2n d'ESO i provoca els riures del públic quan diu: "Des de P-3 fins ara estic fent deures." "M'agrada que els meus fills tinguin deures, però haurien de ser concentrats i que no els ocupin massa temps, perquè a vegades no saps què has de prioritzar, si els deures o bé les activitats extraescolars."

Aprenentatges en família

Tanca el torn de paraula Laura Oliva, amb el seu punt de vista com a mare de tres alumnes de Primària, que es mostra a favor dels deures. "Cada cop més, a l'escola s'està aprenent d'una forma pràctica i, probablement, hi ha aprenentatges que es poden aplicar a la vida quotidiana, des de la família", explica la mare, i afegeix: "Els deures no s'han d'associar a una càrrega, un càstig o un premi sinó que s'han de plantejar com una descoberta."

En acabar la taula rodona, continuen els murmuris i les exclamacions contingudes entre el públic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema