Entrevista

'Donar-se per amor, per sentir plaer, aquesta és la gran emancipació femenina!'

L'actriu i escriptora Àngels Bassas presentarà la seva primera novel·la per a adults, 'Dóna´t', el proper 1 de juliol a Figueres

26.06.2016 | 06:00
L´actriu i escriptora Àngels Bassas

Jo em dono, si tu et dónes, en el sexe i en la vida. Amb 'Dóna´t' (Edicions 62), Àngels Bassas s´estrena en la literatura per a adults amb una novel·la sensual i de llenguatge poètic que parla de la dona que té el coratge de donar-se i reivindica la seva feminitat i sexualitat, de forma oberta i sincera. En aquest llibre, Bassas retrata a la perfecció el món del teatre, on assegura que la gent es dóna més que ningú, per amor al seu ofici.

Bassas va quedar finalista del Premi Josep Pla amb 'Dona't'. Avalada per aquest reconeixement i també per l´èxit dels seus llibres infantils 'Patatu', l´autora treu ara a la llum, després de molts anys d´escriure en la intimitat, la història d´una gran actriu, la Maria, que viu la vida amb intensitat. En plena gira teatral coneix un desconegut al qual es dóna sense concessions, en una història que sedueix el lector des de l´inici. La presentació oficial a la seva ciutat natal, Figueres, serà l´1 de juliol a Llibres Text.

Tenim a les mans un petit homenatge a les persones que es donen?
Parlo de les persones que tenen el coratge de donar-se als amics, als fills, a la família i de viure intensament la vida i de forma compromesa, d´apostar per les coses valuoses, per les persones que valen la pena, però també parlo de donar-se a la vocació. A la feina, també hauríem de tenir dret de guanyar-nos la vida i ser feliços fent el que ens agrada.

Dóna´t parla de moltes coses i el teatre té un pes important, parla de la seva part bona i de la dolenta...
Molta gent m´ha dit que s´ho ha passat molt bé amb aquesta part, veient moltes coses que estan al darrere de l´escenari. Apareix una galeria de personatges: regidors, tècnics..., tot un engranatge teatral, veient les seves vicissituds, penes, alegries, tot el que hi ha en aquest ofici. Són 24 anys ja els que porto, és un món que conec de primera mà i crec que és bonic fer també un petit homenatge a la gent de l´ofici, que es dóna més que ningú. A la novel·la, parlo de la precarietat laboral i de com tot i així aquests personatges resisteixen per l´amor que tenen a aquest ofici.

Aborda la sexualitat de forma clara i això està suscitant molta expectació, s´ho esperava...?
Un símptoma de maduresa de la societat i de les relacions entre home i dona, de l´emancipació femenina hauria de ser aquesta normalitat a l´hora de parlar de forma oberta de les necessitats, dels desitjos, de les fantasies sexuals de la dona –però encara hi ha molt de pudor– quan això probablement porta dues persones que s´estimen al gaudi, a l´entesa i a la comprensió. M´ha sorprès la reacció de la gent quan em diu que utilitzo un llenguatge descarnat i atrevit. No és una novel·la eròtica, posar-li aquesta etiqueta la limitaria, però a mi m´agrada la literatura que provoca sensacions intenses, que em fa volar... Si amb la meva literatura, ho aconsegueixo, ja estic satisfeta.

A la novel·la, trobem imatges molt sexuals, que es combinen amb escenes de misteri...
Una de les coses més maques per a mi és que jugo amb el sentit del tempo, en el món de l´escenari i també quan escric, els actors funcionem per imatges... i a la novel·la hi ha imatges de sexe molt potents, i també escenes de misteri, quan l´home desconegut persegueix la protagonista i no se sap què passarà, és una mica com un thriller, però sobretot és una novel·la on hi ha molta imaginació i molta veritat viscuda i de persones que he vist i oït.

Quina part hi ha de veritat en la novel·la, té trets autobiogràfics?
No és una autobiografia, són personatges inventats. En una bona interpretació d´un actor fa una amalgama de moltes veritats que ha viscut en diferents personatges i les barreja en un de sol. En aquesta novel·la passa igual, apareix una galeria de personatges als quals agafes molt de carinyo, l´amic de la Maria, l´Anton, els tècnics, la Cuqui, el típic divo i diva del teatre. Jo em dedico a fer d´actriu perquè m´ajuda a entendre el món i les persones. Si ara puc emocionar també a través dels llibres, això per a mi ja és un luxe i un privilegi que em fa sentir una dona del Renaixement... Tant de bo estem creant una nova generació de dones que puguem excel·lir en diferents camps per deixar el nostre gra de sorra a la societat.

La novel·la llança missatges molt interessants, per exemple alerta contra la submissió de la dona en el tema del sexe.
Alerta del perill d´enamorar-nos de la imatge de l´home ideal i no de l´home que en realitat és. Parlo de sexe i implícitament del joc de la dominació, aquest és un tema perillós: el toco, però al mateix temps deixo clar que aquest punt de fantasia del qual parlo ha de ser compartit per tots dos. Per exemple, quan un matrimoni es converteix en una planta seca, o quan una relació es desvia per intentar dominar la dona, aquí ella diu: "Compte!, jo em dono perquè estimo, però espero que tu també et donis!".

Just el contrari del que sembla que s´està potenciant darrerament a través de la literatura, del cinema...
Donar-se és un acte de valentia i d´absoluta llibertat que ens fa moralment grans i ens proporciona coneixement. Hi ha frases en la novel·la on dic això... Jo parlo de donar-se sempre que no atempti contra el que una dona no vol, sempre que sigui per amor, per rebre i per donar plaer, aquesta és la gran emancipació! Dóna´m una sèrie de coses que a mi m´agraden, que em provoquen plaer, però no pensis que m´estàs dominant! Ha de ser un acte d´amor i generositat entre dues persones, si aquesta barrera es trenca, parlem d´una altra cosa...

La Maria, la protagonista, experimenta una gran evolució...
Sí, veiem la seva evolució cap a la maduresa i una revolució de si mateixa que fa que sigui capaç de canviar les coses que no la fan feliç. Per a mi aquest és un missatge molt important de la novel·la: cal tenir el coratge per ser valenta i canviar les coses que no estan bé i exigir als altres que et respectin i t´estimin de forma equitativa, i si no, ho canvies. No sempre és fàcil optar per aquest camí, és arriscat, valent i de vegades dolorós, però a la llarga et porta cap a la felicitat.

Va començar a escriure la novel·la fa tretze anys, la seva evolució és paral·lela a la de la protagonista?
Sí, i m´han passat coses molt grans. El primer cop que ensenyo una novel·la guanyo un premi, i ara ja tinc agent literària. Ara tinc el coratge d´ensenyar el que he escrit aquest temps i de continuar escrivint.

Serà una novel·la sensual i poètica com Dóna´t?
Tinc un sentit de l´estètica molt gran i a Dóna´t escric amb un llenguatge poètic, però directe i planer. També hi ha capítols escrits de manera que el lector ho rebi amb molt d´aire. El nou projecte serà diferent, seran històries que tindran un lligam màgic entre elles.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema