A Catalunya no hi ha gaires artesans de foie gras d´ànec. A Palau de Santa Eulàlia, Rosina Mitjavila hi té el seu obrador on elabora aquest producte seguint les tècniques apreses del seu pare i d´experts francesos, veritables creadors del foie gras. Com van ensenyar-li, el més important és "mantenir el gust del fetge".

El pare de Rosina Mitjavila, Manel Mitjavila, era pagès. Fa quasi trenta anys, preocupat per trobar una activitat complementària a l´explotació de porcs i vaques, ell i altres pagesos de la comarca es van unir per formar una cooperativa en la producció artesana de foie gras d´ànec. Per fer-ho van buscar assessorament amb experts francesos. Cada membre tenia ànecs a casa on els criaven, engreixaven i sacrificaven "per no haver-los de moure massa". La cambra es trobava al Far, on hi havia la seu de la cooperativa que, més tard, es convertiria en l´empresa Coll Verd. Animada pel seu pare, Rosina va entrar a Coll Verd on va començar a la sala d´esquarterar i, després, a la d´elaborar. Quan Coll Verd va créixer i es traslladà a Vilamalla, Rosina inicià el seu camí en solitari. D´això ara fa onze anys.

"Vaig decidir muntar l´obrador a casa, a Palau de Santa Eulàlia, i crear una cosa petita i artesana", recorda Rosina. Tot i les seves reticències inicials i per consell del seu home, Joan Compte, que es dedica a comercialitzar el producte, Rosina va decidir batejar l´empresa amb el seu propi nom. "Va ser un encert, perquè ara permet identificar-me i personalitzar més el meu producte", comenta. Un producte, el foie gras, bastant delicat i que s´ha vist sotmès a les modes: des de ser quelcom selecte a un producte que ara trobes fins i tot al súper.

Rosina treballa fetges servits per proveïdors del seu entorn i dels que coneix com cuiden i alimenten els ànecs. A casa, Rosina desvena totalment el fetge i el prepara seguint tècniques tradicionals i senzilles. "Allò que em diferencia és que jo faig poca producció i la serveixo la mateixa setmana, tot molt fresc", explica. Rosina elabora el foie micuit, el curat a la sal -més intens-, el triturat o bloc, el bloc amb ceps -meitat foie gras, meitat ceps-, foie gras amb productes de temporada i el farcellet de col amb foie gras. "M´agrada posar fruites i verdures, però els canvis costa introduir-los", explica Rosina que també fa pernil d´ànec, confit d´ànec i, excepcionalment, un paté de carn d´ànec amb caldo de verdures.

Durant anys, Rosina ha dut el seu foie gras per moltes fires on ha copsat la reacció de sorpresa gratificant de la gent en tastar-lo. "Molts no creuen que l´elabori jo", diu. Darrerament, davant la proliferació de fires, ha limitat la seva presència a la Fira de Nadal de Figueres i a dirigir els esforços a la restauració. "El foie gras és vist com un capritx, hi ha molta competència de preus i productes de fora", diu Rosina, que afirma convençuda que encara és una minoria els que valoren el producte artesà cent per cent. Per a ella, l´important és mantenir el gust del foie gras. "Si el fetge és bo, no s´ha de matar el gust", diu. És quelcom après fa anys i que preserva per damunt de tot.