Entrevista

"Quan entres a les cambres de gas sents un fred glaçador dins teu"

Quatre joves posen veu als sentiments de 70 alumnes i professors que han viatjat als camps d'extermini nazi

20.04.2016 | 17:58
La Faustine, la Clàudia, en Marc i l´Anna.

Cinc instituts del Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust de l'Alt Empordà han compartit la iniciativa d'acompanyar els alumnes de 1r de Batxillerat, joves de 16 i de 17 anys, als "llocs on la civilitzada Europa va portar a l'aniquilació i a l'extermini milions de víctimes". La visita als camps de concentració nazis de Gusen, Mauthausen, al castell d'Hartheim i Dachau és una de les moltes propostes que organitza el grup perquè la història no s'oblidi.

Els joves Faustine Gabard (Institut Castelló d'Empúries), Clàudia Ortega (Institut Olivar Gran), Marc Serarols (Institut Cendrassos) i Anna Alcubierre (Institut Narcís Monturiol) posen veu, en aquesta entrevista, als sentiments que ha portat el grup de 70 alumnes i professors de cinc instituts de la comarca (també hi ha l'Institut de Vilafant) d'aquest viatge d'estudis.

Anàveu ben preparats per trobar-vos cara a cara amb l'escenari de l'holocaust?

FAUSTINE: Sabíem el que anàvem a veure, però també teníem una mica de por per la manera com podíem reaccionar quan ens trobéssim en llocs on s'han produït aquestes atrocitats. És colpidor veure com la vida continua, com la natura fa el seu curs i que quan et trobes allà no t'imaginaries el que hi ha passat.

Com descrius l'experiència del viatge?

ANNA: És una experiència impactant. Un cop ets allà, no pots creure que estàs caminant per on han mort tantes persones. Per a mi, serà inoblidable.

És important caminar sobre el terreny per entendre millor la magnitud de l'holocaust?

MARC: Crec que sí. La manera de saber ben bé què va passar és anant-hi, perquè, si no hi vas, la idea que en tens és molt general. Els guies ens ho han explicat tot molt bé i hem conegut cada detall.

Amb quin detall t'has quedat?

MARC: Em quedo amb el detall d'haver entrat a les cambres de gas, amb la sensació que em va recórrer el cos quan pensava que sota meu havien mort milers de persones. No ho oblidaré mai.

Aquest ha estat un viatge de sensacions?

CLÀUDIA: Em va impactar veure gent passejant a cavall, com si no hagués passat res, per Mauthausen. A Dachau, encara em va impactar més, perquè plovia, feia fred i podies reviure, amb el pensament, l'extermini. És difícil d'explicar. Quan entres a les cambres de gas o al crematori, sents un fred glaçador dins teu, sents angoixa i una mica d'ansietat pel fet de trobar-te en un lloc on han mort i patit tantes persones.

L'exercici que heu fet vosaltres, d'empatitzar amb el patiment de les víctimes de l'extermini, el pot fer qualsevol persona?

FAUSTINE: Crec que ningú es pot posar a la pell d'aquells presoners, homes, dones, nens, que van patir tant. És inhumà i costa molt d'assimilar que pogués haver passat tanta atrocitat. Es pot intentar sentir, però no ens en podem fer la idea de la magnitud del que va passar.

Com valores el treball que estan fent els instituts perquè no caigui en l'oblit aquest trist episodi de la història?

ANNA: Crec que està molt bé, perquè ens ajuda a saber com va passar, encara que mai podrem saber-ho tot. Posant en pràctica allò que hem treballat a classe, anant als camps de concentració, és una forma de comprovar moltes de les coses que ens havíem imaginat abans d'anar-hi.

Estar ben informat pot servir per evitar que es repeteixin tragèdies similars?

MARC: A nosaltres, aquest viatge ens ha servit per conscienciar-nos d'uns fets que no han de tornar a passar. Sabíem que seria una experiència dura, sabíem que són uns fets que no haurien d'haver passat mai, però un cop allà vam tenir claríssim que el que va passar és inhumà.

La informació que heu recollit, a títol particular, en el viatge, la voleu compartir o us la guardeu per a vosaltres?

CLÀUDIA: La meva idea és poder fer el treball de recerca sobre aquest tema per poder-ho explicar bé. La meva idea és posar-me a la pell d'una persona que ha patit aquestes atrocitats perquè se sàpiga bé el que ha passat, perquè mai més es repeteixi. I per evitar que es repeteixi, cal conscienciar la gent.

Com t'has sentit un cop has tornat d'aquesta visita per camps de concentració nazis?

FAUSTINE: Se m'ha fet estrany que, quan ets allà, m'ha costat d'imaginar, però el més difícil, en el meu cas, ha estat pensar en les imatges que he portat d'allà, imatges que estan dins nostre, unes imatges que ens transmeten molta informació, però també sentiments. És important sensibilitzar la gent sobre aquest tema, però també hi ha un treball personal de cada persona.

Disposem de prou eines per mantenir viu el record?

ANNA: És difícil transmetre tot això si no has trepitjat el terreny. Pots veure fotos des d'aquí, però mai et faran sentir el que vam sentir nosaltres quan ens trobàvem als camps. El fred que t'entra al cos és una sensació molt difícil d'explicar. No hi ha paraules, només pots pensar.

Com valores haver compartit l'experiència amb alumnes de diferents instituts?

MARC: Personalment, he conegut gent molt bona. M'alegro d'haver fet aquest viatge perquè he tingut el plaer i l'honor de conèixer nous companys.

Portes una imatge o moltes imatges del viatge?

CLÀUDIA: Moltes imatges que em demostren que allò és real. Com et deia, els crematoris, les cambres de gas, les dutxes i les fotografies. Jo vaig sentir molta por i em pregunto com hauria reaccionat si m'hagués trobat allà.

"L'ensenyament de la Història no té sentit si no ens serveix per entendre el present i tenir els elements per prendre les decisions correctes. Eduquem per avui." La frase és del professor del Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust, Toni Garcia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema