El jutjat de primera instància número 5 de Girona ha condemnat el Banc Santander a retornar 120.000 euros a un client amb deficiències visuals que l´any 2007 va adquirir 24 unitats dels anomenats ´Valores Santander´ en una oficina gironina. Es tracta d´un producte financer "mitjanament complex", que quedava subordinat a l´èxit o fracàs de l´operació de compra del banc holandès ABN Amro. En la sentència, avançada per Ràdio Girona, la jutgessa considera que l´entitat financera no va informar suficientment l´home sobre els riscos de l´operació, que creia que havia contractat un depòsit fix. A més, destaca que, habitualment, el client acudia al banc acompanyat de la seva filla, i que aquell dia no va ser així.

El demandant és un client habitual del Banc Santander i, l´any 2007, va fer una ampliació creditícia de 120.000 euros a través dels ´Valores Santander´ que el director de la seva oficina li va oferir telefònicament prometent-li el retorn del capital aportat al cap de cinc anys, a més d´un interès a l´entorn del 7%.

L´home va adquirir finalment 24 unitats d´aquest producte financer, amb un valor nominal de 5.000 euros. El reemborsament de la quantitat aportada depenia de la compra del banc holandès ABN Amro. En cas que l´operació no acabés sent exitosa, es canviarien els valors per accions de l´entitat, de manera que el risc de la inversió depenia del preu que les accions tinguessin al mercat borsari en el moment de la conversió.

Segons s´indica en l´escrit judicial al qual ha tingut accés Ràdio Girona, el client creia haver contractat un dipòsit sense riscos, i no va adonar-se de la complexitat del producte fins que, anys més tard, va voler recuperar el capital. La jutgessa assenyala que el demandant va subscriure el producte "sense conèixer les seves veritables característiques" i que el personal de l´entitat va infringir les normes establertes sobre informació i transparència perquè no va complir els seus "deures d'informació".

El Santander, per la seva part, al·lega que, abans de la formalització del contracte financer amb el client, va informar-lo verbalment i per escrit. Assegura que va lliurar-li un tríptic en què es posaven exemples de rendibilitat negativa. L'entitat sosté que el demandant té coneixements financers suficients i que, des de l´any 1998, adquiria productes similars.

La sentència conclou, però, que "per les seves dificultats visuals, el client no va poder llegir per si sol el document" i afegeix que la informació aportada en el moment de la contractació no va ser suficient. La jutgessa remarca que l´entitat condemnada no ha pogut provar que informés bé de l'operació al client , que creu que va acceptar pel grau de confiança que tenia amb els interlocutors. També s´assenyala que, en el moment de la signatura de l´operació, l´home anava sol, mentre que habitualment ho feia acompanyat de la seva filla.