La periodista Núria Munarriz Sans ha mort, aquest dissabte, als 88 anys a Castelló de la Plana, localitat en la qual residia des de l'any 2012, encara que la major part de la seva vida professional la va desenvolupar des de Figueres. Munarriz estava considerada la periodista més veterana de l'Alt Empordà.

Núria Munarriz i Sans era una barreja de bascos i catalans -de fet, la seva família està escampada per València, Castelló, Alacant i Barcelona. Munarriz es va treure la carrera de Periodisme a València i després va entrar a treballar al Banco de Bilbao, dirigint la revista 'Diana', amb la qual va tenir ocasió de passejar-se per arreu de l'Estat. Passant per Figueres, l'any 1973, va conèixer el que seria el seu marit, el també difunt Joan Juncà, un empleat del mateix banc, amb qui va festejar durant un any i es casaven el 6 de setembre del 1974.

"La meva adaptació a Figueres no va ser gens complicada, perquè la meva àvia materna parlava català. A més, havia fet la carrera a València", explicava. Munarriz va treure's el títol oficial de català anant durant tres anys a les classes que impartia Maria Verdaguer a Figueres. Per aquells temps, el setmanari EMPORDÀ començava a publicar-se en català. Munarriz va ser directora a l'ombra d''Ampurdán' durant uns anys i el 1978 va ser-ho de forma oficial, fins al 1986.

Des d'aleshores va ser una fidel col·laboradora del Setmanari, al mateix temps que exercia de corresponsal de 'La Vanguardia', l'Agència EFE i la revista 'El Senyal', entre altres mitjans de comunicació. Fins fa quatre anys encara era habitual llegir articles, entrevistes i cròniques amb la seva firma a l'EMPORDÀ.