Un de cada quatre joves d'entre 16 i 29 anys s'havia emancipat de la casa familiar durant el segon trimestre del 2015, segons l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya. En concret, el 23,9% de les persones d'aquest tram d'edat residien en un habitatge independent del d'origen, fet que representa la segona taxa d'emancipació més alta de l'Estat. Segons l'Observatori, l'emancipació residencial s'està assolint gràcies a un posicionament millor de la població jove al mercat de treball. Actualment Catalunya ostenta les segones taxes d'activitat i ocupació entre les persones de 16 a 29 anys més elevades d'Espanya. Per contra, el mercat immobiliari català és dels més excloents.

L'Observatori indica que aquesta exclusió es fa palesa, sobretot, en el que fa referència al lloguer d'habitatge. Tot i que la capacitat adquisitiva dels joves assalariats i les llars compostes per joves a Catalunya és de les més altes de l'Estat, l'estudi indica que amb el salari d'una persona jove "seria inviable" econòmicament emprendre l'autonomia residencial en solitari.

Amb tot, amb els ingressos d'una llar composta per persones de menys de 30 anys es podria afrontar la compra d'un habitatge amb garanties de solvència, tot i que el lloguer d'habitatge comportaria assumir un risc de sobreendeutament més gran que el recomanat.

Dins del col·lectiu de 16 a 29 anys, el tram que protagonitza la major part del procés d'emancipació és el que va dels 25 a 29. El nivell formatiu de la població jove de Catalunya és més alt que el de la mitjana estatal. El 58,7% de la població de 16 a 29 anys té estudis secundaris postobligatoris o superiors.

També es destaca, però, que en relació al conjunt d'Espanya l'abandonament de l'etapa formativa és més freqüent en tots els perfils formatius, a excepció d'entre les persones joves amb estudis secundaris obligatoris.

Una altra dada d'interès fa referència als moviments migratoris, que indica que Catalunya ha experimentat un augment de població jove de menys de 30 anys. Els fluxos migratoris en aquesta comunitat se salden amb un augment de 8,7 persones per cada 1.000 habitants de 16 a 29 anys, el segon saldo positiu més important de l'Estat en aquest tram d'edat. Amb tot, entre el col·lectiu de 30 a 34 anys el balanç anual ha estat negatiu, concretament de 4,5 persones per cada 1.000 habitants.