Per a moltes dones, l’extirpació de pit arriba a suposar una pèrdua de la feminitat, per això iniciatives com la de Quim Gasparín, són tan importants perquè recuperin l’autoestima davant el mirall. Des del seu taller, a Pau, realitza tatuatges terapèutics de mugró i arèola, gratuïts, per retornar-los la seguretat i confiança després del càncer, tot cobrint amb tinta les cicatrius que ha deixat la malaltia.
El so de les agulles de tatuar han adquirit un ritme solidari des de fa uns mesos al taller de Quim Gasparín, a Pau. Ofereix tatuatges complets de mugró i d’arèoles a dones mastectomitzades a causa del càncer de mama de forma altruista. Aquests tatuatges terapèutics representen el final d’un viatge per a aquelles dones que han patit càncer de mama, i serveixen “per col·laborar amb les dones que tant han patit, i així poder ajudar-les a guanyar en autoestima realitzant aquest tractament totalment gratuït”.
La seva feina va molt més enllà de la part estètica, i per això, Gasparín, que des de sempre s’ha mostrat sensible i solidari amb els malalts de càncer, s’ha volgut adherir, des de l’Alt Empordà, a la iniciativa de Jero Tattoo (Madrid) per col·laborar amb una causa a la qual ja s’han sumat estudis de tatuatge de tot l’estat, i que difonen la seva tasca a la pàgina de facebook Tatuage solidario de cáncer de mama. Gasparín és tècnic en micropigmentació paramèdica, oncològica i facial i es dedica també a arreglar i dissimular cicatrius o a la reconstrucció de celles o llavis, en persones que han tingut un accident.
Xerrada informativa, a Roses
En el cas de les dones que han patit càncer de mama, recalca que els resultats són molt satisfactoris:“La reconstrucció de l’arèola és realista, ja que sembla totalment natural: es busca el to exacte de l’altra perquè sigui natural, s’hi fa fins i tot els tubèrculs de mongomèric i s’ombreja el mugró”, explica Gasparín després d’haver realitzat els primers tatuatges de mugró i arèola. Però per arribar al màxim nombre d’afectades, aquest artista del tatuatge vol fer-ne la màxima difusió, a través de les xarxes socials, on la campanya ja ha començat a córrer, i amb la col·laboració d’associacions com la Fundació Roses contra el càncer on oferirà una xerrada informativa el proper 21 d’abril a les 18.30 hores, per explicar tots els detalls que comporta aquesta intervenció. “Les dones que s’han sotmès a una operació d’augment o de reducció de pits, també poden aplicar aquesta tècnica sobre les cicatrius de l’operació”.
Una intervenció molt necessària
La possibilitat de tatuar-se l’arèola és una opció de la qual el cirurgià parla amb la pacient, un cop s’ha fet la reconstrucció mamària, però “és una intervenció que no està inclosa dins de la seguretat social, perquè es considera que és quelcom estètic, quan en realitat fa molta falta”, destaca el tatuador. Aquest tractament, que pot arribar a costar entre 300 i 400 euros, les dones tenen l’opció de fer-s’ho de forma gratuïta a Pau. Només a Espanya, cada any es diagnostiquen 22.000 càncers de mama i, en gran part dels casos, l’operació implica també l’extirpació del mugró.
Encara hi ha força desconeixement sobre aquesta tècnica, en general: “Les dones grans, moltes vegades per pudor, ja s’ho deixen”, però les més joves volen veure’s completes de nou: “Prou pateixen des que els diagnostiquen la malaltia i mentre dura el tractament, hi ha una pèrdua de confiança i seguretat, que aquesta intervenció ajuda a recuperar”. Estima’t, perquè mai has deixat de ser tu, és el lema d’aquest estudi, que sembla escrit especialment per a aquestes dones valentes que volen recuperar la seva imatge femenina quan es veuen al mirall. L’experiència és satisfactòria per ambdues parts, subratlla el mestre tatuador, que amaga -rere la seva imatge de “canalla tatuat”, segons paraules seves- una gran sensibilitat demostrada des de fa anys quan es va fer voluntari de l’Associació Espanyola contra el Càncer per acompanyar els malalts.
La sensibilitat amagada sota la tinta dels seus tatuatges, les dones que assisteixen al seu centre, la descobreixen, al cap de dos minuts de conversa. “I és que calen diverses entrevistes, perquè cada dona és diferent i cada cas també”, conclou.
