Quan Noemi Acedo tenia 4 anys va començar a fer ballet. Per dominar la tècnica, va treballar molt, compaginant els estudis a Figueres amb classes amb David Campos a Barcelona. Més tard, formà part de la companyia fins que desaparegué. Ara ella ensenya tot el que sap al Ballet Figueres.

Tot i que el seu pare volia que fes taekwondo, Noemi Acedo tenia molt clar que allò que li agradava era el ballet. Només tenia 4 anys però, des d´aleshores aquesta passió no l´ha abandonada tot i els sacrificis i la intensa dedicació que li ha calgut per assolir el nivell professional desitjat. Després del pas per la companyia del Ballet David Campos -va ser-hi fins a la seva dissolució i, fins i tot, va fer de mestre suplent a l´escola- ara s´ha bolcat en el camp de la formació havent-hi trobat la seva veritable vocació.

Acedo va fer formació a Figueres fins als 15 anys. Als 12 i durant dos anys, però, va rebre classes de la ballarina rusa del Bolshoi, Irina Chamatrina. "Ella em va fer adonar que no sabia res, que tot el que feia fins aleshores estava malament, que tenia molt per aprendre", assegura tot afegint que, tot i que Chamatrina era molt estricta, "em va enamorar". De primer va caldre polir molt la tècnica, quelcom que ara també aplica rigorosament amb les seves joves alumnes, d´entre 4 i 15 anys, del Ballet Figueres. "El ballet és difícil d´ensenyar perquè és molt repetitiu però cal ensenyar-lo bé des del principi perquè des de petites no tinguin vicis, seguir les línies, fer-ho net, que sigui expressiu", reconeix totalment convençuda i més veient els primers resultats i les ganes que hi posen les seves alumnes. "Són petites i ho fan bé, i, fins i tot es corregeixen entre elles", diu mostrant un somriure càlid.

Quan va deixar les classes amb Chamatrina, Acedo va fer la prova d´accés a l´escola de ballet David Campos de Barcelona i va ser admesa. Començà aleshores tot un periple de viatges en tren, primer un dia a la setmana i després cada dia, tot plegat compaginant-ho amb els estudis de batxillerat artístic. De fet, els deures els feia aprofitant el viatge entre Figueres i la capital. "De primer va ser dur perquè el nivell era molt alt i costava seguir però hi anava feliç", afirma. Als 17, Acedo ja va instal·lar-se a Barcelona i, a la vegada que estudiava Filosofia a la Universitat, va entrar en el grup de preprofessionals del Ballet David Campos i feia classes en el mateix centre per les petites alumnes.

El 2013, quan Campos la va admetre com a ballarina a la companyia, aquesta es va dissoldre. Tot i quedar-s´hi un temps, finalment va decidir tornar a Figueres. El ballet a casa nostra és un art quasi inexistent -no hi ha ni audicions- i l´única opció, tampoc sense massa futur, és marxar fora, quelcom que descarta rotunda. "Sempre havia dit que volia ser ballarina, ballar i després ensenyar. I ho he fet", explica satisfeta tot afegint que ha trobat en aquesta nova etapa docent quelcom engrescador. Parla de l´aventura que ha impulsat amb el Ballet Figueres. Al modest local de l´associació de veïns del Rally Sud, imparteix classes cada dissabte. Ho fa contenta i transmetent, a cadascuna de les nenes, que totes són importants.