El president de la Xarxa de Convivència de Roses, Mohamed El Amrani, s’ha convertit en un referent en l’àmbit de l’ordre social i, d’un temps ençà, està molt present en esdeveniments, a escala nacional i internacional, on es teixeixen accions que han de servir per enfortir la societat i defensar els col·lectius més desfavorits. Nascut al Marroc el 1992, aquest jove emprenedor té una història que ha merescut que un Airbus A320, de la companyia Vueling, porti el seu nom.

"Ho vaig aconseguir perquè ningú em va avisar que seria impossible." Aquesta frase la repeteix Mohamed El Amrani davant de les persones que es reuneixen a escoltar-lo en les seves conferències. Va aconseguir, sense que ningú l'avisés prèviament, el Premi Fundació Príncep de Girona Social 2014, o que el Govern dels Estats Units l'inclogués en un projecte d'acció social, o que un avió estigués retolat amb el seu nom. L'encoratja descobrir que "res pot ser impossible".

Recentment ha participat en una estada als Estats Units. Què hi va fer?

Vaig participar com a visitant internacional en el marc d'un programa governemental, a través de visites a curt termini als Estats Units. En el meu cas, van ser tres setmanes visitant iniciatives d'àmbit social i treball comunitari a Nova York, Washington, Los Angeles i Minniapolis, entre altres ciutats, juntament amb joves d'altres dinou països. Jo hi he anat en representació d'Espanya.

És clar que haver rebut el Premi Príncep de Girona li ha obert moltes portes. Una d'aquestes ha estat l'oportunitat de formar part d'aquest projecte americà?

Sí, aquesta ha estat una de les portes. De tota manera, el premi et pot obrir moltes portes, però tu has de saber aprofitar les oportunitats de conèixer projectes socials i de continuar aprenent.

I tot el que aprèn ho transmet, tenint en compte l'atapeïda agenda de conferències que té?

Aquest any he visitat escoles, instituts, entitats socials, organismes públics i privats, empreses... l'altre dia en feia balanç, precisament. He fet xerrades davant de més de 6.500 persones aquest any, i a totes elles els he intentat transmetre tot el que estic aprenent. Una periodista em va preguntar un cop si estava aconseguint la missió de canviar el món, i jo li vaig explicar que, més que canviar el món, m'agrada poder transmetre que és possible fer-ho.

Sempre llança missatges positius, malgrat que l'entorn que ens envolta és més aviat desolador.

L'entorn no acompanya gens, però hem de ser capaços de veure la part positiva de tot plegat.

De mica en mica, ha anat adquirint més popularitat. Com ho porta?

Hi ha persones que m'aturen pel carrer i que m'expliquen problemes que normalment viuen en silenci. Jo intento ajudar-los derivant-los als serveis que crec que els poden ajudar. Però hi ha moments en què sento impotència, perquè sé que no puc arribar a tot. He mirat de trobar l'equilibri entre el fet d'intentar trobar solucions i el fet de ser conscient que hi haurà coses que no podré solucionar. Quan una persona em planteja un problema, i sé que hi ha algú altre que té la solució, és maco ajuntar les dues parts, que es trobin.

Com creu que el veuen aquestes persones?

Potser em veuen com algú sense cap interès, més enllà que el d'ajudar sense esperar res a canvi.

Tot aniria millor si hi hagués més persones conciliadores com vostè.

No sé si han de ser persones com jo. El que sí que penso és que calen líders. Tenim una crisi de lideratge en tots els sentits. Calen veus potents que puguin defensar col·lectius concrets. Cada vegada tinc més clar que, si coincideixo amb alguna persona que té capacitat de lideratge, li faig veure que ha de potenciar aquest talent.

S'adona que li estan passant coses molt bones a la seva vida?

Sí que m'estan passant coses molt bones, ho sé, però també estic coneixent persones molt bones que m'ajuden a inspirar-me. Per a mi, aquestes persones són molt necessàries, perquè crema molt voler estar lluitant contínuament a favor de la justícia social. Crec que la millor cosa que em pot passar és conèixer persones inspiradores amb les quals pugui compartir interessos.

No deixa de ser curiós que una de les coses bones que li han passat és que Vueling hagi decidit posar el seu nom en un avió. La companyia aèria ha volgut premiar d'aquesta manera una història que li va passar a vostè. Ens l'explica?

Tot ve de quan vaig anar unes vacances al Marroc, on he nascut. Vaig veure que molts nens havien de caminar molt per anar a l'escola o simplement no anaven a l'escola. Els pares em van explicar que la solució seria un autobús i vaig tornar aquí amb l'obsessió que havia d'aconseguir-ne un. Jo funciono molt per intuïció i em vaig fer aquesta pregunta: "Per què no?" Vaig crear un equip per fer possible el projecte, l'aventura va ser molt llarga, va durar un any, però vam aconseguir l'autobús. Quan mires enrere i penses en com et va costar aconseguir-ho, et vénen al cap aquells nens que avui poden anar a l'escola perquè tenen un autobús. Aquest autobús simbolitza la dita de "si vols, pots".

La seva família s'ha hagut de prendre amb molt d'orgull que el cognom El Amrani estigui en un avió.

Evidentment. Al meu avi, sobretot, li ha fet molta il·lusió. Ell va ser el primer d'emigrar cap aquí, per feina, i ho sent molt, en el sentit de dir que ha valgut la pena tot l'esforç que ha fet la família. El meu avi és la persona normal i anònima que té una història concreta que a mi m'inspira molt.

Cap a on 'vola' ara?

Per a mi, és molt imprevisible ara mateix saber cap a on volaré, però sembla que tot està encaminat a poder continuar en el món de l'acció social. En l'àmbit dels projectes ja començats, la idea és poder seguir creant delegacions de la Xarxa de Convivència allà on calgui. Aquest és un projecte que vaig començar i amb el qual em sento molt identificat, i m'alegra moltíssim veure que creix. Però, alhora, no m'agradaria quedar-me estancat en aquest mateix projecte. Sé que arribarà un moment en què hauré de tancar una etapa i començar-ne una altra.

Visualitza aquesta nova etapa?

Vull aprofitar tots els aprenentatges i totes les experiències que estic vivint per crear alguna cosa que ajudi joves amb inquietuds a poder desenvolupar les seves idees i el seu talent en benefici de la societat.