Amb 450 voluntaris

Els robers de CÓritas de les comarques gironines ajuden mÚs de 4.000 persones

A la di˛cesi de Girona existeixen 36 robers, entre ells alguns de nous com el de LlanšÓ

29.11.2015 | 08:55
Una colĚlaboradora en un dels robers de CÓritas.

Reciclar roba de segona mà per proporcionar-la a persones amb dificultats econòmiques tot apostant per la cultura de la reutilització i la sostenibilitat. Aquest és l'objectiu dels 36 robers gironins de Càritas que, actualment, gestionen uns 450 voluntaris. En total, des del passat gener, més de 4.000 persones han passat o s'han vist beneficiades de la tasca que realitzen aquests centres, alguns dels quals s'han convertit en autèntiques botigues, com per exemple el rober de Girona, un dels més grans de tota la demarcació. "Fins i tot hem pogut contractar quatre persones que fan la feina d'encarregat i gestionen els voluntaris, les donacions i les persones que passen pels robers", explica la cap del programa, Mònica Castro.

El programa de rober de Càritas és un dels més antics que porta terme aquesta entitat social lligada amb l'església. Durant els darrers anys, arran de la crisi econòmica i l'arribada d'immigració, la iniciativa ha anat estenent-se amb força arreu de les comarques gironines i han aparegut nous robers, de diverses dimensions, a municipis com Llançà (Alt Empordà), Cassà de la Selva (Gironès), Maçanet, Sils o Breda (Selva), entre molts altres indrets. Actualment, a la diòcesi de Girona hi ha un total de 36 robers que gestionen majoritàriament voluntaris, uns 450. Des de l'entitat, però, alerten que últimament aquest número s'ha estancat i que, cada cop més, costa atreure voluntaris joves que vulguin donar un cop de mà al projecte.

"El servei de rober aposta per la dignificació de l'entrega social de roba i també per normalitzar aquests processos al mateix temps que potencia la cultura de la sostenibilitat i el reciclatge de roba", assegura la cap del programa, Mònica Castro. I és que, tal i com ella detalla, un dels principals objectius de l'entitat és trencar tòpics i demostrar que els robers poden anar més enllà de la funció social o assistencial i convertir-se en botigues on s'ofereix una gran varietat de productes amb preus molt reduïts o simbòlics.

A grans trets, la diòcesi de Girona és la que compta amb més robers de tot Catalunya. "Tenim molta presència territorial, en altres indrets està més centralitzat i menys disseminat. A Tarragona tenen disset robers, per exemple", assenyala Castro. Fins aquest 2015, Càritas no disposava d'un sistema de recopilació de dades ni tenia xifres concretes per saber el nombre de persones beneficiades per aquest projecte. Enguany han començat un registre rigorós i les xifres parlen per si soles: més de 4.000 persones, amb dificultats econòmiques, ja han rebut alguna peça de roba. Unes 400 d'elles s'han atès al rober de la capital gironina.

"Parlem no només de persones que han vingut als centres i derivacions, sinó que ens referim a l'ajuda que s'ha aportat al nucli familiar. El volum total al qual hem arribat amb les derivacions i l'entrega social", assenyala Castro. Cal tenir en compte que, des de Càritas, només comptabilitzen les persones que venen derivades dels serveis socials, del mateix ens de Càritas o d'entitats externes com la Creu Roja o La Sopa. Aquestes persones han de presentar un informe social que acredita que es troben en situació de vulnerabilitat i que no disposen dels recursos econòmics per adquirir roba seguint el sistema comercial habitual.

"És el que anomenem entrega social; cobrir les necessitats d'aquelles persones tant pel que fa a roba, sabates, parament de la llar o material per a nadons. Això sí, a cost zero", comenta la responsable del projecte a les comarques gironines. En aquest cas, els ciutadans poden visitar el centre quatre cops a l'any – una vegada per temporada o estació- i reben "kits bàsics de roba i muda complerts". "No registrem aquelles persones que venen a fer donacions ni aquells que arriben als robers per comprar pel seu compte aprofitant que hi ha preus reduïts", especifica Castro. Unes aportacions que, en els dos casos, contribueixen a mantenir el servei.

Calçat, roba d'abric i d'infant, el més buscat

Tot i això, la coordinadora del programa assenyala que durant els darrers anys han notat un increment del nombre de persones que necessiten aquest suport. "Des de transeünts a nuclis familiars extensos passant per parelles joves amb nadons; de totes les nacionalitats, el que volem és que tothom se senti acompanyat. Els ajudem a buscar els articles que necessiten i intentem que sigui el més semblant possible al servei i atenció que trobarien en una botiga", afegeix.

El calçat, les jaquetes, la roba d'infant o nen d'entre 4 a 12 anys i parament de la són els productes més demandats. "Sobretot la roba de nen ja que són articles difícils de trobar, en tenim pocs, i moltes vegades estan en males condicions perquè són els que més s'utilitzen o es fan malbé ràpidament", explica Castro. Gran part del material que ofereixen els robers gironins provenen de donacions de particulars o d'empreses. En cas de no comptar amb algun material, els gestors dels centres s'encarreguen de comprar-ho.

"És cert que rebem un gran volum de roba, estem molt agraïts, però també tenim una gran feina de triatge i és aquí on ens ajuden molt els voluntaris", assenyala la responsable del programa. En concret, totes les mudes que s'ofereixen als robers han passat per un procés de revisió i catalogació. El que es penja ha d'estar net i en bones condicions. Alguns centres – els més grans- disposen de rentadores o persones que s'encarreguen d'arreglar un descosit o retocar una peça. No obstant això, la gran majoria no compten amb aquests serveis i, per aquest motiu, només poden col·locar a les perxes aquelles peces que compleixen els requisits i es troben en bon estat.

"Un percentatge elevat de la roba que arriba ha d'anar a residu, el que suposa una pèrdua de temps i de material per a nosaltres. Per això demanem que els donants siguin més conscients i ens ajudin a agilitar el procés", reclama Castro. A tall d'exemple, la responsable assenyala que l'any passat, comptant tots els robers gironins, van rebre un total de 123 tones de roba de la qual només van poder aprofitar un 60%, la resta van haver de destinar-la a reciclatge o llançar-la a les escombraries.

Ampliar robers, contractar més personal i incrementar el voluntariat

D'altra banda, des de Càritas assenyalen que tenen molt clars els objectius de cara al futur. En primer lloc, volen anar ampliant i habilitant els diversos robers gironins perquè puguin assimilar-se a qualsevol establiment comercial, seguint l'estela del centre de Girona. Al mateix temps, la idea és ampliar el projecte de formació – mitjançant cooperants de la UdG- que es realitza en aquest rober gironí on diversos joves poden adquirir competències bàsiques i fan pràctiques per formar-se en l'àmbit de l'atenció al públic.

Uns coneixements que poden incloure dins del seu currículum i que els poden ajudar a l'hora de buscar feina en una botiga. D'altra banda, gràcies als diversos projectes i el pagament simbòlic de part de la roba, Càritas ha pogut contractar quatre persones que fan la funció d'encarregat en els robers més grans de la diòcesi gironina. "Gestionen els centres, organitzen la roba, coordinen els voluntaris, les donacions i es fan càrrec de l'atenció al públic. Ens agradaria poder incorporar més personal", explica la cap del programa.

Un altre dels reptes als quals s'han d'enfrontar és l'envelliment dels seus voluntaris. "Cal un relleu generacional, estem en un moment d'impàs", assenyala la responsable. Actualment la majoria dels voluntaris són dones d'edat avançada. "Ens aniria molt bé incorporar gent jove; fem una crida a totes les persones interessades en col·laborar, encara que siguin només unes hores, que se sumin al carro. Seran molt benvinguts", conclou Castro.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllašos recomanats: Premis cinema