El Vaticà preveu designar aquest divendres el bisbe de Calahorra y la Calzada-Logroño, Juan José Omella, com a substitut de l'actual arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez-Sistach, segons han informat fonts eclesiàstiques a l'ACN. Martínez-Sistach ocupava el càrrec des del 2004, quan va substituir Ricard Maria Carles, a qui ja havia rellevat el 1991 com a bisbe de Tortosa. Entre el seu llegat, quedarà la visita del Papa Benet XVI a Barcelona per a la consagració de la Sagrada Família el 2010, tot i que també ha rebut crítiques dels sectors més progressistes de l'Església. Des del 2004, Omella ha estat bisbe de Calahorra y la Calzada-Logroño després de ser nomenat per l'aleshores Papa, Joan Pau II.

Martínez Sistach va reiterar durant l'homilia amb motiu de la Festivitat de la Mercè, una de les seves darreres aparicions públiques, la defensa dels bisbes en la "legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles" i que, va dir, "recerquin amb constància la pau i la justícia".

Sistach va ser nomenat l'any 1978 vicari episcopal de Barcelona i l'any següent el cardenal arquebisbe Narcís Jubany el va nomenar vicari general de l'Arxidiòcesi de Barcelona, amb l'encàrrec de coordinar la cúria diocesana.

El 1987 va ser consagrat bisbe titular d'Algesires i auxiliar de Barcelona pel papa Joan Pau II. El 1991 va ser nomenat bisbe de Tortosa, en substitució de Ricard Maria Carles, i com a tal va participar al Concili Provincial Tarraconense del 1995, que va reunir tots els bisbes catalans. El 1997 va ser ordenat arquebisbe de Tarragona, rellevant Ramon Torrella, i el 2004 va ser nomenat arquebisbe de Barcelona, substituint altre cop Ricard Maria Carles, i gran canceller de la Facultat de Filosofia de Catalunya i de la Facultat de Teologia de Catalunya. El 2007 va ser nomenat Fill Adoptiu de la ciutat de Tarragona.

Des de l’any 1990 fins l’any 2002 va ser president de la Junta Episcopal d’Assumptes Jurídics de la Conferència Episcopal Espanyola, i actualment és membre d’aquesta junta. És president de la Conferència Episcopal Tarraconense i membre del Comitè Executiu i de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola.

Per la seva banda, Omella ha estat bisbe de Calahorra y la Calzada-Logroño des de l'abril del 2004, quan va ser nomenat per l'aleshores papa Joan Pau II, procedent del bisbat de Barbastre. Nascut el 21 d'abril del 1946, Omella és natural de Cretes, a la comarca del Matarranya de la Franja de Ponent. Va estudiar al seminari de Saragossa i va ser ordenat sacerdot el 1970. Va exercir com a capellà entre el 1990 i el 1996 com a vicari episcopal de la diòcesi de Saragossa.

Al juliol del 1996, va ser nomenat bisbe auxiliar de Saragossa i bisbe al cap d'un mes i mig. Uns tres anys més tard, a l'octubre del 1999, passava a assumir el bisbat de Barbastre i entre els 2001 i el 2003 també va ser administrador apostòlic d'Osca i del de Jaca. D'altra banda, és president de la Comissió episcopal de Pastoral Social des del febrer del 2002.

Església Plural veu clars i ombres a la figura d'Omella

Des d'Església Plural l'hipotètic nomenament es veu amb perspectives positives i amb ombres de dubte. D'una banda, remarquen que Omella és un home de la confiança del Papa, i en aquest sentit confien que podria aportar el caràcter reformista del pontífex a la diòcesi barcelonina. El portaveu d'Església Plural, Josep Torrents, ha afirmat que des de la perspectiva pastoral de l'església, Omella pot "dinamitzar" una diòcesi que, al seu parer, no està en la millor forma. Aquest caràcter reformista es podria aplicar en temàtiques socials actuals davant les quals cal determinar quin ha de ser el posicionament de l'església catalana, segons Torrents.

D'altra banda, les ombres de dubte apareixen davant de la personalitat pròpia de l'església catalana. Omella és un bisbe de la Franja de Ponent, catalanoparlant, que podria ser sensible a aquesta realitat, així com a la del procés sobiranista que viu Catalunya. Però des d'Església Plural es recorda el paper que va desenvolupar quan, essent bisbe de Barbastre, es va posicionar a favor que el bisbat de Lleida tornés l'art en litigi de la Franja.

En aquest sentit, Torrents considera que quan un bisbe arriba a una diòcesi s'ha d'adaptar a la idiosincràsia dels seus fidels, i no al revés. Així, si Omella acaba essent bisbe de Barcelona i no és sensible a la personalitat de l'Església catalana "des de la base se li ha de dir quin paper ha de tenir, no pas plegar-se al perfil del nou bisbe".