Els Amics del Castell de Sant Ferran, entitat presidida per Antonio Herrera, continuen endavant amb el projecte de publicar un llibre anual referent a la fortalesa, amb fets relacionats amb aquesta o personatges que hi han estat vinculats.
L'any passat es va publicar el Primer Episodi, amb el títol L'art dorment (El tresor artístic a l'Alt Empordà, abril 1938-juny 1939), de l'historiador Alfons Martínez Puig. Aquest dijous, 22 d'octubre, a dos quarts de vuit del vespre, a la Seu Social dels Amics del Castell de Sant Ferran, es presenta el Segon Episodi amb el títol: Joan Clarós i Presas (1749- 1827), monogràfic dedicat a Clarós i el seu temps, de Domingo Neuenschwander de Clarós (descendent directe del personatge).
L'autor esmentat es traslladarà expresament des de Ginebra (Suïssa), per ser present a l'acte de presentació que anirà a càrrec de Jaume Simon, coordinador del llibre i autor del documental Clarós, una pedra a la sabata de Napoleó; Carlos Diaz Capmany, president del Consorci, el qual ha participat en la redacció d'un text que ens parla de l'Empordà i la frontera amb les guerres amb França, la Guerra Gran i la Guerra del Francès, i el president de l'Associació, Antonio Herrera.
Aquest segon episodi, ens descobreix un personatge rellevant de l'Empordà, un advocat figuerenc que va haver de lluitar en les guerres amb França de 1793 a 1814, primer com a sotsoficial i, després, com a coronel i comandant del 1r Terç de Miquelets de Figueres. El 1797 va ser agregat a l'Estat major de la plaça forta del castell de Sant Ferran. Més tard, a la Guerra del Francès, va ser governador militar i polític del Corregiment de Girona.
De la traducció al català dels escrits en francès de l'autor, s'ha encarregat Marie Gournay, traductora habitual de Domingo Neuenschwander de Clarós.
Les propietats familiars
A la part final del llibre, hi trobarem alguna de les novetats més recents: la localització del mas Clarós de Figueres, un apèndix de Jaume Simon que ens en parla, i amb una interessant reconstrucció del mas, gràcies a les aportacions del topògraf Jordi Pericot i l'arquitecta Anna Sánchez.
També resulta molt interessant l'estudi final de Marisa Roig, arxivera municipal de Castelló d'Empúries, que explica la història d'un altre mas de la família Clarós, l'antic cortal Grimall de Castelló d'Empúries.
Es tracta d'un episodi interessant, atès que l'escriu un descendent directe del mateix Joan Clarós i, especialment, pels fets que explica en relació amb el Castell, a Figueres, Roses, Castelló d'Empúries, Girona i molts altres pobles, viles i ciutats de l'Empordà i Catalunya, amb moltes il·lustracions inèdites i gravats de l'època publicats per primera vegada.
