Recerca de familiars perduts

Neix el primer banc d'ADN per localitzar víctimes de la guerra sense identificar

Els impulsors del banc genètic esperen poder obrir alguna de les 344 foses comunes de Catalunya

16.07.2015 | 09:27
Restes d´un dels esquelets a la Serra de Riés.

Després de més de 4 anys de feina, el projecte de banc d'ADN de víctimes de la Guerra Civil espanyola ja és una realitat. La Universitat de Barcelona (UB) l'ha engegat, amb la col·laboració de la Fundació Bosch i Gimpera i ja ha recollit 71 mostres de familiars, el més propers possible, al desaparegut durant aquest el conflicte bèl·lic. A més de l'extracció, que s'ha de conservar congelada i per la qual la família ha de pagar 150 euros, els responsables del projecte intenten reunir el màxim d'informació possible perquè un cop es pugui obrir alguna de les 344 fosses comunes de Catalunya, sigui més senzill identificar les restes. Es calcula que hi ha 4.600 famílies que busquen algun parent desaparegut.

La iniciativa de dos familiars de víctimes desaparegudes de la Guerra Civil ha permès que, després de més de 4 anys de feina, el banc d'ADN de la Universitat de Barcelona (UB) sigui una realitat. És el primer banc genètic de l'estat espanyol que neix amb l'objectiu de recollir mostres de familiars per poder identificar les restes de les fosses comunes i retornar-les a les famílies després de més de 75 anys.

Les condicions per poder recollir les mostres i que siguin efectives és que siguin el familiar més proper possible. Aquesta extracció, per la qual la família paga 150 euros, es congela a les instal·lacions de la Facultat de Medicina de la UB i es conserva amb l'objectiu de comparar-les amb les que s'extreguin de les fosses comunes, un cop es puguin anar obrint. Es calcula que a Catalunya n'hi ha 344. Des que van iniciar el projecte, encapçalat per la doctora Carme Barrot, l'interès de les famílies ha estat creixent i d'unes 10 als seus inicis, ja han estat 71 les que han volgut oferir la mostra per recuperar els seus familiars. Barrot també creu que a partir d'ara cada vegada seran més els interessats a participar al projecte.

En la presentació del projecte Barrot ha reconegut que des dels inicis, el 2011 fins ara, la genètica ha evolucionat i es mostra confiada en poder arribar a retornar algunes de les restes que es puguin trobar. Ha explicat que de fet, els Estats Units estan treballant en un projecte similar però per restes de la guerra de Secessió, i que a Colònia, a Alemanya, ho han impulsat amb restes de la Segona Guerra Mundial. Per això considera que tot i haver passat més de 75 anys, no és tard.

Es calcula que a Catalunya hi ha 4.600 famílies que buscarien els seus parents a les fosses comunes. Barrot ha explicat que si totes es mostressin disposades a participar al banc d'ADN de la UB podrien estar un any recollint mostres, unes 20 o 30 per setmana. També ha detallat que, per tal d'arribar a relacionar restes i mostres, quan es puguin obrir les fosses, cal recopilar el màxim d'informació possible sobre la víctima desapareguda que faciliti la seva identificació. Per exemple, Barrot s'ha referit a les batalles concretes en què van poder desaparèixer.

Esperança pels familiars

Un dels familiars que han impulsat el projecte, Roger Heredia, que busca el seu besavi, ha recalcat que la creació del banc ha estat ''l'esperança'' per a moltes famílies que durant molts anys s'han trobat soles sense saber com recuperar els cossos dels seus familiars i per això ho qualifica de ''finestra''. Ha criticat la manca de voluntat política per obrir les fosses recordant que l'estat espanyol és el segon país del món amb nombre de fosses per obrir, que podrien amagar les restes de 115.000 desapareguts. Per això, Heredia confia que a partir del setembre es desencalli el conflicte i es recuperi tota la gent ''que va perdre la vida de manera injusta''.

El rector de la Universitat de Barcelona, que aporta recursos tècnics i infraestructura per poder desenvolupar el projecte, s'ha mostrat satisfet de poder participar en una iniciativa que pretén ''combatre l'oblit d'un passat que mereix justícia''.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema