En els atacs dels fills contra els pares, el sexe del menor d'edat hi té molt a dir. L'experiència del sergent Jordi Manel, cap de l'Oficina d'Atenció al Menor (OAM), li ha ensenyat que els nois "colpegen" els progenitors i les noies, en canvi, els "maltracten psicològicament", amb insults i menyspreu. Per això, en part, 3 de cada 4 detinguts per casos de violència filio-parental són nois. Els Mossos perceben que són drames que cada cop es donen a més llars catalanes, independentment del seu estrat social, cultural o ètnic, tot i que no hi ha xifres que descriguin la dimensió exacta del fenomen. Els policies aconsellen a les famílies que demanin ajuda i que no perdin el temps sentint-se "culpables".

Tant el sergent Jordi Manel, cap de l'Oficina d'Atenció al Menor (OAM), com l'inspector David Casanovas, responsable de la Unitat de Menors, volen que el fenomen de la violència filio-parental compti amb més presència als mitjans de comunicació. Cal que "se'n parli més". "Rep el mateix tractament que la violència masclista anys enrere, quan no sortia de casa", comparen.

La dimensió real d'aquesta xacra és encara desconeguda perquè la xifra de casos que alguns pares s'atreveixen a denunciar no donen la seva veritable mesura. La majoria "no afloren", avisa Casanovas. Per això és important que la societat es conscienciï que cal actuar davant aquestes agressions, "que ens avisin o que es posin en mans de psicòlegs", demana Manel. En els 13 anys que porta el sergent treballant a l'OAM ha vist com els casos de famílies que pateixen aquesta violència han anat augmentant.

Els nois colpegen, les noies insulten

Tres de cada quatre menors detinguts per agredir els pares són nois. Les noies acostumen "a maltractar psicològicament" la seva víctima. "Insulten, parlen amb menyspreu o li roben els diners". Els nois "colpegen". Es tracta d'una violència física que ells "saben contra qui la fan". Ataquen "aquelles persones que saben que no s'hi tornaran, com la mare perquè els estima més que ningú o com els avis perquè tenen menys força".

És un fenomen que poden patir famílies de qualsevol estrat social, cultural o ètnic. Fins i tot es dóna entre pares i fills de la comunitat gitana, que tradicionalment educa extremant el respecte que els menors han de sentir cap a la gent més gran, remarquen els policies.

El retrat d'un cas tipus és molt heterogeni. Però sí accepta alguns elements en comú. Es dóna més en famílies monoparentals -sobretot amb la mare- o amb avis que es fan càrrec dels nets. No és estrany que els menors consumeixin alguna droga, se sentin frustrats, hagin patit alguna manca d'afecte o que, inclús, tinguin antecedents de violència domèstica en el passat.

El sergent Manel distingeix dues fases molt marcades en la conducta dels agressors. En una primera fase, més prematura, la tasca policial és d'assessorament i acompanyament perquè la violència encara no ha esclatat i la relació entre pares i fills pot reconduir-se. La segona, més tard, comença amb un avís provinent d'una trucada al 112 i "quan arribem al domicili tot està destrossat, l'agressió ja s'ha produït i el menor s'ha fugat". Aquí cal procedir a la seva detenció.

Menors detinguts

Els processos judicials en aquestes situacions poden ser complexos. Sovint algun condemnat acaba rebent una ordre d'allunyament. Això implica que no pot tornar a casa seva. "Si no té més família", ha de ser acollit a un centre de la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA). En d'altres casos, més greus, se'ls interna en un centre penitenciari de menors.

Demanar ajuda

El sergent Manel reitera als pares i familiars que detectin aquestes conductes agressives en els seus fills que no dubtin en demanar ajuda abans no sigui tard. L'ajuda dels psicòlegs i l'assessorament policial pot evitar que s'acabi destrossant la família. No cal confondre "conductes problemàtiques derivades de l'adolescència" amb "la violència filio-parental", matisa Manel. Però hi ha indicadors que són molt evidents. Quan apareixen, si no s'actua, "van a més", avisa.