Guerra Civil

Els impulsors del banc d´ADN dels desapareguts se senten ignorats

Aniran a la comissió de justícia del Parlament mentre lamenten les poques respostes de la Generalitat

06.10.2013 | 21:03
Un membre de l´entitat sosté mostres d´ADN.
Un membre de l´entitat sosté mostres d´ADN.

Els impulsors del banc d'ADN per identificar els desapareguts de la Guerra Civil aniran aquest octubre a la Comissió de Justícia del Parlament per fer conèixer la seva iniciativa i trobar el suport dels grups polítics. Marc Antoni Malagarriga, natural del Bages i que busca el seu oncle Guillem desaparegut l'any 1938, lamenta la manca d'implicació de les institucions, "ens continuen ignorant", i les poques respostes de la Generalitat quan es tracta de fomentar les exhumacions per trobar els parents perduts. Per això, han enviat cartes a totes les formacions parlamentàries i han tingut una bona acollida. "Només el PP i C's no ens han contestat, que ja és el que esperàvem", ha comentat Malagarriga.

La visita a l'Estat dels Alts Comissaris de Nacions Unides ha esperonat els impulsors del banc d'ADN ja que han instat Espanya a complir un acord establert pel Dret Penal Internacional: identificar els desapareguts lligats a un període de guerra civil i dictadura. "Això vol dir obrir totes les fosses comunes i fer un banc d'ADN com el nostre per poder creuar dades genètiques", ha assenyalat Malagarriga. La iniciativa del banc d'ADN es va posar en marxa el novembre de l'any passat amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, on es processen i es conserven les mostres d'ADN. Es tracta que els familiars més propers als finats es puguin fer una extracció de sang per conèixer l'ADN.

Un cost de 150 euros
La UB en conserva una mostra i cadascun dels familiars una altra. D'aquesta manera, si finalment es permet l'exhumació de les fosses, les mostres es podran comparar amb l'ADN de les restes. Inicialment en català, el protocol del banc d'ADN ja s'ha traduït a tres idiomes més: anglès, francès i castellà. Els creadors, la família Malagarriga-Picas del Bages i la Sort-Sala-Ribalta de les Terres de l'Ebre, lamenten però els prejudicis que encara hi ha al voltant de les exhumacions i asseguren que es tracta "d'una justícia social". Malagarriga ha explicat que la iniciativa "no té cap sentit si no aconseguim ser un mínim d'un miler de famílies".

El cost de l'extracció de sang és de 150 euros per persona i es calcula que, per cada família, fan falta entre dues i quatre mostres dels parents més directes. De moment, són les famílies les que han de costejar aquesta despesa. Tot i això, "amb la llei a la mà, la Generalitat hauria de tornar aquests diners".

4.500 famílies busquen el seu familiar desaparegut
Segons el cens elaborat pel Memorial Democràtic, un total de 4.500 famílies han demanat buscar un familiar desaparegut. Tot i això, Malagarriga calcula que a tot el país hi ha 15.000 famílies en aquesta situació. Segons ha explicat, a diferència d'altres territoris de l'Estat, a Catalunya s'han realitzat poques exhumacions de fosses perquè la Llei sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes -aprovada l'any 2009- considera que la potestat per exhumar les fosses és de la Generalitat i és el Govern qui ha de costejar-ne les despeses.

Així, només s'han exhumat les fosses de Gurb i Prats de Lluçanès (Osona) i s'ha realitzat una prospecció a Can Massana (Anoia). En aquests casos, l'exhumació s'ha pogut realitzar perquè les famílies han demostrat amb documents que hi tenien un parent enterrat. Segons Malagarriga, el 90% de les famílies amb desapareguts no saben ni poden demostrar on està enterrat el seu parent. "Si anem a fer un país nou hem de reformar la Llei de la Memòria Històrica de dalt a baix. La llei de fosses està feta perquè no se n'obri cap", ha criticat Malagarriga. "I això s'ha de canviar", ha finalitzat.

Enllaços recomanats: Premis cinema