Personatge emblemàtic

La comunitat gitana recorda Carmen Amaya a Begur

Més de 300 gitanos d'arreu de Catalunya s'han desplaçat fins a la localitat del Baix Empordà per retre-li un homenatge

30.09.2013 | 18:16
Els assistents posant els clavells als peus del monument.
Els assistents posant els clavells als peus del monument.

Més de 300 gitanos d'arreu de Catalunya s'han reunit a Begur per retre un homenatge a una de les figures més carismàtiques del flamenc, la 'bailaora' Carmen Amaya, amb motiu dels actes del centenari del seu naixement i el cinquantenari de la seva mort. Els assistents han cantat, ballat i han deixat clavells sobre el monument en record seu que hi ha a la plaça Forgas, on Amaya va ballar per darrer cop a la seva vida. La ballarina es va enamorar de Begur després de veure el poble en una fotografia i s'hi va comprar una casa, el Mas d'en Pinc, dos anys abans de morir. El municipi va declarar-la filla adoptiva i aquest dissabte ha volgut recordar els seus orígens i trajectòria en un acte festiu.

Els assistents, provinents de Sabadell, l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona o Figueres, s'han desplaçat fins a Begur per retre homenatge a una de les ballarines i cantants més famoses, filla d'una família gitana barcelonina. L'acte inclòs dins de les activitats programades per celebrar l'Any Carmen Amaya ha volgut recordar els orígens, la trajectòria i el que va significar la 'bailaora' per a tota la comunitat gitana. L'esdeveniment ha comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Begur, de l'Institut Català de les Dones i del Govern tot i que ha estat impulsat des del Grup de Dones del Pla Integral del Poble Gitano.

"No tinc coneixements sobre el ball però Carmen Amaya va despertar admiració allà on anava i és un símbol universal del ball, el cant i el flamenc", ha ressaltat el director general d'Acció Cívica i Comunitària, Ramon Terrassa. Per la seva banda, la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell, ha destacat que Amaya va trencar i superar "estereotips i tòpics". "Va ser un geni del ball, un exemple excepcional que tenia molta seguretat en si mateixa", ha valorat. L'acte ha comptat amb diversos parlaments, cants dedicats a la seva figura i una ofrena floral al monument que es troba a la plaça Forgas en record a la 'bailaora'. "Mai va renunciar a la seva raça, es diu que era molt solidària però això és perquè era una gitana, som solidaris i tenim cura de les nostres famílies", ha assegurat la portaveu del grupd e Dones del Pla Integral del Poble Gitano.

Carmen Amaya va néixer en una barraca del Somorrostro de Barcelona i va començar a caminar i a ballar alhora. Va estudiar ball clàssic però el flamenc el portava a la sang i va arribar a convertir-se en una de les artistes més extraordinàries en aquest estil. Va trencar els cànons establers i va revolucionar la forma femenina de moure's. A més de passar pels millors escenaris del món, Amaya també va actuar en diverses pel·lícules i va formar la seva pròpia companyia. El mes de novembre de 1963 va perdre la vida després de lluitar durant anys contra una malaltia degenerativa dels ronyons. L'última vegada que va poder moure el seu cos va ser l'agost d'aquell mateix anys, dos mesos abans de perdre la vida, a la plaça Forgas de Begur i amb l'objectiu de recaptar fons per poder il·luminar el castell del poble. El mateix indret on aquest dissabte més de 300 gitanos han volgut recordar-la i on es troba una escultura per homenatjar la seva figura.

Els assistents, seguint el ritme de 'El cant dels ocells', han deixat clavells en aquest monument i han trepitjat fort la plaça tot ballant al so d'una guitarra i una caixa de percussió. "Era un geni", ressaltaven els assistents. La 'bailaora' va ser reconeguda amb el títol de filla adoptiva de Begur i el municipi, per commemorar el centenari del seu naixement i els 50 anys de la seva mort, ha organitzat una exposició fotogràfica que repassa la seva trajectòria, visites guiades pels llocs més emblemàtics relacionats amb Amaya i conferències sobre la seva vida. "Ha estat una artista universal", ha conclòs l'alcalde de Begur, Joan Català.

Enllaços recomanats: Premis cinema