El 12 d'abril a Lleida

Pere Portabella i Pere Arquillué rebran el premi Jordi Dauder

El productor i director català; i l'actor recolliran el guardó durant la inauguració de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya

25.03.2013 | 17:28
El figuerenc Pere Portabella
El figuerenc Pere Portabella

La tercera edició dels premis Jordi Dauder que es lliuraran al llarg de la cerimònia d'inauguració de la 19a Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya que té lloc a Lleida, tindrà, enguany, dos guardonats: el director, guionista i productor, Pere Portabella, i l'actor Pere Arquillué. Tots dos seran presents sobre l'escenari per recollir el premi el pròxim dia 12 d'abril. Fa dos anys, en la 17a edició de la Mostra es va crear el premi 'Jordi Dauder a la creativitat en el cinema catalá', un guardó que porta el nom d'un dels més fidels col·laboradors del certamen. En la primera edició el premi va ser per a l'actor Lluís Homar i l'any passat, el guardonat va ser el director Agustí Villaronga.

Pere Portabella

Des de la dècada dels 60, Pere Portabella (Figueres, 1927), es va involucrar en els moviments contra la dictadura de Franco i en suport de les llibertats democràtiques. El 1977 va ser escollit senador en les primeres eleccions democràtiques i va participar en la redacció de la Constitució Espanyola de 1978. Des de 2001 presideix la Fundació Alternatives.

El seu inici al cinema va ser com a productor a través de la seva productora 'Films 59', fent possible l'estrena de títols tan emblemàtics com ara 'Los golfos' (Carlos Saura, 1959), 'El cochecito' (Marco Ferreri, 1960) o 'Viridiana' (Luis Buñuel, 1961). La seva darrera pel·lícula com a productor data de 1997 amb José Luis Guerín com a director ('Tren de sombras').

Després de la seva feina com a guionista en 'El momento de la veritá' (Francesco Rossi, 1964) va debutar com a director amb 'Nocturn 29' (1968), fins arribar a la darrera, 'El silenci abans de Bach' (2007). En total set llargmetratges avalen la seva tasca, a més de 16 curtmetratges i dos incursions al teatre com a director escènic: 'Concert Irregular' (Joan Brossa, 1968) i 'Ópera Asdrúbila' (Carles Santos, 1992). Les seves pel·lícules formen part de la col·lecció del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i, des de 2008, del Museu d'Art Modern de Nova York (MOMA). Investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va ser guardonat amb el Premi d'Honor, el 2012, de l'Acadèmia del Cinema Català.

Pere Arquillué

Nascut a Terrassa (1967), Pere Arquillué, malgrat la seva joventut, és un dels actors més reconeguts tant a la gran pantalla, com als escenaris teatrals o la televisió. Forjat en el centenari Institut del Teatre de Barcelona, actualment ha adquirit una gran popularitat amb el seu paper protagonista, el malvat Claudi Guitart, a la telesèrie de TV3 'La Riera', i per la seva darrera obra teatral, la revisió del clàssic d'Edmon Rostand, 'Cyrano de Bergèrac', dirigida per Oriol Broggi, i per la qual va assolir el Premi Butaca 2012.

En el món del teatre ha participat en nombrosos muntatges al llarg de més de dues dècades, a les ordres de Sergi Belbel, Calixto Bieto, Joan Ollé, Älex Rigola, Josep Maria Flotats o Xavier Albertí. A la televisió ha estat protagonista de les series 'Arnau', 'Laura', 'Jet Lag' o 'Mar de fons'. Al cinema va debutar a les ordres de Ventura Pons en 'El perquè de tot plegat' (1994) adaptant els relats breus de Quim Monzó. També ha participat en títols com ara 'Sbjúdice' (Josep Maria Forn, 1997), 'Buñuel y la mesa del Rey Salomón' (Carlos Saura, 2001), 'En la ciudad' (Cesc Gay, 2002) o 'Princesas' (Fernando León de Aranoa" (2004).

En el capítol de guardons, Pere Arquillué té tres premis Butaca, dos premis de la Crítica Teatral de Barcelona, un de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya, un premi Ciutat de Barcelona i un Premi Nacional de Cultura.

Enllaços recomanats: Premis cinema