"Ens han tractat de manera correcta. Hem viscut com ellos mateixos viuen". Així va valorar Albert Vilalta el tracte rebut pels seus segrestadors en els 268 dies de captiveri que va patir junt amb el seu company Roque Pascual. I ho confirmen unes imatges que ha difós aquest diumenge l'agència de notícies mauritana Al-Akhbar, que mostra als dos cooperants -capturats junt amb Alícia Gámez al novembre del 2009-, asseguts al desert, conversant i fent un refrigeri. L'escenari se situa a la zona d'Adrar des Iforas, a una zona muntanyosa al nord-est de Mali i un dels bastions dels grups jihadistes que integren Al-Qaeda del Magreb islàmic (AQMI).

El video amb les imatges inèdites del captiveri podrien correspondre al juliol del 2010, poques setmanes abans de l'alliberament de Pascual i Vilalta, el 22 d'agost. Ho indicarien la no presència d'Alícia Gámez -alliberada al març del 2010-, i perquè Vilalta ja no duu la cama enguixada que va resultar ferida per bala en el moment que els van segrestar, quan formaven part d'una caravana solidària. Tot i així, apareix una crossa amb la que Vilalta s'ajudava per caminar.

Una palafrugellenca i una madrilenya, encara segrestades

Encara resten dues cooperants segrestades al continent africà. Són Montserrat 'Mone' Serra, de Palafrugell i la madrilenya Blanca Thiebaut, les dues membres de Metges Sense Fronteres (MSF). Van ser segrestades el 13 d'octubre del 2011 al camp de refugiats d'Ifo 2, a Dadaab (Kènia). Tot i el silenci i la discreció, les negociacions per alliberar-les, liderades per MSF, no han parat al llarg d'aquests temps. Segons un expert, i a diferència del captiveri de Gámez, Vilalta i Pascual, darrere el segrest de Serra i Thiebaut hi hauria delinqüents comuns amb motivacions econòmiques i no pas la milícia jihadista.