ada matí, cap allà a un quart de vuit, Pedro Carpintero arriba al gimnàs del GEiEG de Sant Narcís, on sua una mica aixecant peses i fent exercicis de càrdio fins cap allà les nou. A la tarda, quan sobre el tatami hi ha els seus deixebles més grans, l'històric entrenador de judo del GEiEG s'hi posa «una mitja hora més» completant una rutina que, camí ja dels 70 anys que complirà el febrer vinent, li permet encara assolir èxits com el del passat cap de setmana a Glasgow: medalla de bronze en el Campionat d'Europa per a veterans. «Tinc molt clar que si tothom fes esport fins al darrer dia, el món seria molt millor», assegura Carpintero que va començar a practicar el judo amb 15 anys i des del llavors no s'ha allunyat mai més del tatami.

«És clar que m'han preguntat si ja no soc massa gran per fer esport, molts cops; però crec que la gent que pregunta això és una mica per enveja perquè també els agradaria seguir fent esport», respon Carpintero que, formant generacions de judokes gironins des del 1978 com a entrenador al GEiEG, té clar que el Grup és el lloc ideal per als veterans: «Aquí ens cuiden molt».

I està clar que Pedro Carpintero no s'equivoca. Hoquei patins, rugbi, natació, atletisme, halterofília, tennis... Són moltes les seccions del GEiEG que tenen equips o esportistes veterans. Des d'ahir, l'equip d'hoquei, amb jugadors com Sobrequès, Rovira-Pato, Casas o Nadal és a Portugal disputant l'EVRICUP, una mena de campionat europeu de clubs per a veterans; en rugbi l'equip de veterans, amb els germans Mis compartint equip amb el seu pare Santi, també s'ha deixat veure en tornejos internacionals; també hi ha molta activitat en tennis i en atletisme o halterofília esportistes del GEiEG com la velocista Asun Puig o l'aixecadora Maria Jesús Rodríguez han aconseguit resultats destacats.

Natació: un cas especial

Un cas especial, però, és el de la natació. El grup de màsters té més de 80 nedadors federats, des de gent més jove fins a autèntics veterans com en Jaume Sabrià i en Jordi Araus que fan molts metres gairebé cada dia a la piscina de Sant Ponç als seus més de 70 anys. «Per mi la natació forma part de la meva vida, encara que potser la gent que no em conegui o no sàpiga com funciona aquest món em pugui mirar amb una cara una mica estranya quan els hi dic que competeixo, jo seguiré mentre els metges no em diguin que pari», explica Aurèlia Teixidor que, amb cinquanta anys, s'acaba de proclamar Campiona d'Espanya d'aigües obertes nedant el passat cap de setmana al riu Guadalquivir. «L'esport de veterans és molt diferents que el dels joves, aquí no tenim cap obligació per anar a entrenar, per competir o per fer bones marques; simplement ho fem perquè ens agrada», apunta Teixidor que també és Campiona d'Espanya de llarga distància en piscina i que té molt clar que la decisió de tornar a nedar ara fa sis anys, havia plegat quan en tenia 17, va ser més que encertada. «Ens ho passem molt bé, la setmana vinent que és l'última en lloc de nedar jugarem a waterpolo o farem una classe de sincronitzada; ara a l'estiu farem travessies a la platja... I als que ens agrada competir, competim; i aquí no li agrada o no vol competir només ve a entrenar. El més important és passar-s'ho bé».

El mes de setembre, Aurèlia Teixidor, que no sol explicar mai que és Campiona d'Espanya, competirà a l'Europeu. Una cita de molt nivell, però que ella emmarca també dins d'aquest ambient especial que tenen les competicions de veterans. «Tornar a nedar m'ha permès conèixer molta gent, de molts llocs diferents, perquè hi vas amb la mentalitat de gaudir de l'experiència», assegura que la nedadora gironina, i ara també entrenadora del grup de Màsters de la secció de natació dle GEiEG que, per exemple, «la setmana passada a Sevilla hi vaig anar més dies dels necessaris per competir, la nit abans de la prova vas a dormir aviat, però després et queda marge per visitar la ciutat, per anar a fer unes tapes, una cervesa...». Aurèlia Teixidor recomana sense reserves fer esport a totes les edats i, anant més enllà, Pedro Carpintero ho veu clau per a la gent que «va competir a alt nivell de joves, perquè aquests si deixen de fer esport es convertiran en una extensió del sofà i la televisió».