A Olot no es pot parlar de tennis sense posar-se a la boca el cognom Robredo. El pare, Àngel, va passar molts anys entrenant diverses generacions de garrotxins a les pistes del CN Olot; i el fill, Tommy, començava a jugar a les primeres pistes en aquestes mateixes instal·lacions per acabar convertint-se en el millor tennista gironí de la història. Als seus 36 anys, el que va arribar a ser la sisena millor raqueta del món continua en actiu -fa poques setmanes va guanyar un torneig a Lisboa-, però més enllà de les pistes també ha desplegat una lloable activitat social a través de la seva fundació amb el Memorial Santi Silvas com a activitat més coneguda: un torneig de tennis amb cadira de rodes que avui, a partir de les deu del matí, viurà els partits de la seva novena edició amb la novetat que, per primer cop, a més del quatre de tennis amb cadira de rodes també hi haurà un torneig paral·lel amb setze dels millors tennistes sub-14 de l'estat.

«A la fundació fem moltes xerrades a nanos d'aquestes edats, 13/14 anys, i hem pensat que portar els millors tennistes d'aquesta edat serà interessant per als escolars que sempre venen al torneig; i per a aquests joves tennistes crec que pot ser molt interessant que vegin el que és jugar amb una discapacitat i això els faci valorar més el que tenen i lluitar pels seus objectius», explica Tommy Robredo, que veu el doble torneig «com una bona opció per a tots, també per al públic d'Olot, a qui ja li hem portat el millor jugador del món, el número dos... i ara, a més del torneig de cadira de rodes, també podrà veure alguns dels millors jugadors de futur d'Espanya». La Fundació Tommy Robredo, amb la col·laboració de la Federació Espanyola, ha convidat setze dels millors tennistes sub-14 de l'estat. Vuit noies i vuit nois, entre els quals els gironins Maria Wang (CT Salt) i Noah Regàs (CT Girona).

Tot i això, el quatre principal del Memorial Santi Silva continua sent el de tennis en cadira de rodes, que es va sortejar ahir a la tarda al CN Olot amb Kike Siscar, Siscu Prat, Lola Ochoa o Paloma Oñate entre els jugadors més destacats. «Tinc ganes que arribin els jugadors, per saludar els que repeteixen d'altres anys, per conèixer els més joves...», assegura Robredo, que, des de fa anys, i en rècord d'un amic personal seu que va morir, ha bolcat el seu treball social a promocionar, estendre i fer més conegut el tennis en cadira de rodes a la societat: «Estem durant tot l'any a l'institut Guttmann fent classes de tennis a gent que ha tingut un accident o ha patit un ictus per ajudar-los a tirar endavant; i, per altra banda, a més del torneig, també fem moltes xerrades a escoles sobre esport adaptat, primer només a la Garrotxa i ara també per Girona, pel Ripollès...».

Amb 36 anys i actualment una mica per sobre del 200 del rànquing mundial, Tommy Robredo assegura que el final de la seva etapa com a jugador professional «no està ni tan sols a prop». Robredo, que fa unes setmanes va guanyar un torneig a Lisboa, se sent «fort» i diu que «gaudeixo jugant i ho seguiré fent mentre m'ho passi bé encara que em pregunteu sovint per la retirada». I, estigui més o menys lluny el moment que deixi el tennis professional, Robredo desvincula la seva activitat professional amb les tasques de la fundació: «Vaig començar amb el torneig perquè en Santi m'ho va demanar i veure com ens ho agraeixen els jugadors ens ha donat força per continuar; que jo encara jugui no és decisiu per a la continuïtat de la fundació».