Mort ara fa un parell d'anys, José Parra és un nom mític de la història de l'Espanyol. El defensa de Blanes està considerat un dels millors jugadors de sempre del club blanc-i-blau. Però, més enllà de les seves dotze temporades a Primera Divisió amb els periquitos, Parra també va ser protagonista en un partit que el futbol, i la política espanyola, varen idealitzar durant molts anys: la victòria contra Anglaterra en el mundial de Brasil 1950. Un gol de Telmo Zarra a l'estadi de Maracaná va permetre a la selecció espanyola derrotar els anglesos, que, amb jugadors com Stanley Matthews, eren favorits a emportar-se el primer mundial que se celebrava després de la Segona Guerra Mundial (el títol se l´acabaria emportant Uruguai amb el famós «Maracanazo» i el quart lloc d´Espanya va ser la seva millor classificació fins a la victòria del 2010 a Sud-àfrica). José Parra va ser titular aquell dia, com ho havia estat tres dies abans contra Xile, en uns partits que el varen convertir en el primer futbolista gironí a disputar la fase final del Mundial de futbol. Dotze anys més tard, en el Mundial de Xile'62, un altre nom mític del futbol català, però en aquest cas del Barça, tornava a posar accent gironí en una cita mundialista. Era Martí Vergés. El migcampista de Vidreres, que amb 84 anys viu a Sitges, va jugar en la victòria contra Mèxic (1-0) i en la derrota davant Brasil (1-2). Des de llavors cap més futbolista nascut a les comarques gironines ha arribat a jugar la fase final d´un Mundial. Una sequera que canviarà ara a Rússia, però, a diferència dels casos de Par­ra i Vergés, no serà gràcies a un futbolista de la selecció espanyola. El davanter del Mònaco nascut a Arbúcies, Keita Baldé, forma part de la llista definitiva de 23 jugadors que el seleccionador de Senegal, Aliou Cissé, s´emportarà a Rússia.

Després de José Parra i Martí Vergés, el futbol gironí ha donat tres internacionals més absoluts a la selecció espanyola: Miquel Soler, Delfí Geli i Gerard Deulofeu. Cap d'ells, però, va arribar a jugar la fase Mundial tot i que el lateral nascut a Hostalets d'en Bas, que va anar l'Eurocopa del 1988 a Alemanya, va jugar algun partit de classificació per al Mundial del 1990 però no va acabar entrant a la llista definitiva del llavors seleccionador Luis Suárez per a la cita italiana tot i que aquella temporada el garrotxí havia jugat 27 partits de lliga amb el Barça de Johan Cruyff. En el cas de l´actual president del Girona, Geli va jugar quatre partits entre el gener del 1992 i el mateix mes de l´any següent. L´estiu del 1994, Delfí Geli va canviar l´Albacete per l´Atlètic de Madrid però el seleccionador espa­nyol Javier Clemente no se´l va emportar a la cita dels Estats Units.

D´Arbúcies al Mundial de Rússia

Keita Baldé és un davanter de 23 anys que aquesta temporada ha marcat 8 gols amb el Mònaco a la Primera Divisió francesa després que el passat estiu el club del principat pagués 30 milions d'euros a la Lazio de Roma pel seu fitxatge. Això és ara, però la seva història en el futbol arrenca prop del Montseny. Nascut a Arbúcies el març del 1995, Keita Baldé és fill d'una família d'immigrants senegalesos que també va viure a Sant Celoni i a Santa Maria de Palautordera. El futbol, però, va ser la raó que Keita Baldé comencés de manera ràpida a marxar de casa. Als set anys, Baldé va començar a jugar amb el Palautordera, als nou ja estava a la Damm i als onze els observadors del Barça ja havien captat el davanter esquerrà. Keita Baldé destacava a les categories inferiors de Can Barça, d'on no en va sortir pas per manca de capacitats futbolístiques. Va canviar d'aires pel que per a alguns seria un pecat de joventut i, per als responsables del futbol base blaugrana, un acte greu d´indisciplina.

El cadet del Barça estava jugant un torneig amistós a Qatar i a Keita Baldé no li va passar res més pel cap que posar glaçons de gel a dins del llit del seu company d'habitació. La reacció del club blaugrana va ser fulminant i la temporada següent Keita Baldé estava jugant cedit al Cornellà. Amb el juvenil del club del Baix Llobregat, Baldé va marcar 47 gols en una temporada que, en principi, semblava que li havia d´obrir les portes de tornada al Barça. Però ni el club blaugrana veia clar que el caràcter del jugador el permetés triomfar ni ell mateix es delia per tornar a La Masia després de la seva sortida d´un any enrere. I allà va aparèixer el Lazio, que va pagar 300.000 euros per emportar-se un futbolista de només setze anys. A Itàlia, Keita Baldé ha acabat fent-se un nom en el futbol. Després de quatre temporades al primer equip del Lazio, els 16 gols de la passada temporada i el rècord del hat-trick més ràpid de la història del Calcio (cinc minuts va trigar a fer 3 gols al Palerm l´abril del 2017), van disparar la seva cotització. El Mònaco es va acabar emportant el fitxatge d´un futbolista que ara, amb 23 anys, seguirà les passes de José Parra i Martí Vergés per convertir-se en el tercer futbolista nascut a les comarques gironines que juga la fase final d´un Mundial de futbol.

Al costat de Mané (Liverpool)

Amb el davanter del Liverpool Sadio Mané com a principal estrella, Senegal torna a la fase final d'un Mundial setze anys després de la seva darrera aparició a la cita de Corea. Sobre el paper, Senegal no estava predestinada a anar a Rússia a jugar més dels tres partits de la primera fase però el sorteig els va deixar en un grup bastant obert amb la cap de sèrie de menys nom (Polònia), Colòmbia i Japó. Els polonesos, amb Robert Lewandowski, els colombians, amb James i el veterà Falcao (a més del carriler del Girona Mojica), són favorits per passar ronda, però Mané ja ha arribat a la final de la Lliga de Campions amb el Liverpool. Al seu costat, Keita Baldé intentarà ser protagonista en un Mundial com ho va ser el central de Blanes José Parra quan fa 68 anys va entrar a l´onze ideal del Mundial de Brasil 1950.