Què s'hi juga el Llagostera en aquesta promoció?

Ens hi juguem una categoria, la Segona B, que és molt difícil d'aconseguir i molt fàcil de perdre. Per pujar has de quedar dels quatre primers i després esperar a la promoció, i de baixar, en baixen quatre o cinc. Això no deixa de ser un esport, i això és el que hi ha en joc ara mateix.

Pensava que després del descens de Segona A a Segona B tot seria tan complicat?

És que la Segona B és una categoria molt complicada, ho sap tothom. Sempre ha tingut dificultat. Jo, professionalment, sé on vaig a jugar. Potser la gent no és conscient que som el Llagostera, sap què vull dir? Estem jugant a Segona B, que és un premi molt gran pel que som, i si estem a Tercera seríem l'únic equip de la província, juntament amb el Figueres. Al final jugues contra 19 equips amb filials de màxim nivell, amb rivals com l'Elx, el Mallorca... i els resultats han dit que som el cinquè pitjor equip de la categoria i que ens hem de jugar la permanència en una promoció.

M'està dient que no seria cap trauma baixar a Tercera?

Si baixem a Tercera haurem de competir a Tercera. Nosaltres no som un equip que tingui una gran ciutat al darrere, que disposi de grans instal·lacions ni que tingui el suport de molts socis. Tot el que tenim és de més a més, però de llarg. És clar que ens estimem més estar a Segona B que a Tercera, però segurament a l'equip dels 20 de la categoria a qui afectaria menys el descens seria el Llagostera, pel que som.

És dur veure's en aquesta situació després d'una trajectòria guanyadora de molts anys?

En futbol hi ha una lliga, una regularitat, i si al final de 38 partits ets el cinquè pitjor, és per alguna cosa. No ens agrada, però és un esport. Encara ens quedarien cinc o sis categories més per baixar per arribar allà on estàvem quan vam començar a pujar. Jo confio plenament que tirarem l'eliminatòria endavant, però el partit de tornada és a fora i el nostre rival també tindrà les seves opcions. En l'esport professional un guanya i l'altre perd. Segurament el que estranya és que durant 15 anys ho hàgim guanyat tot i, aleshores, quan perdem sembla que sigui un daltabaix. És una cosa molt normal. Tu surts, intentes construir el millor equip dins les teves possibilitats, i vas a competir amb la resta de rivals. A vegades surt millor, i d'altres pitjor. Aquest és el nostre cinquè any a Segona B. Un vam pujar, l'altre vam quedar cinquens, un altre vam ser vuitens i el curs passat ens vam salvar bé. Que en cinc temporades en una pateixis entra dins la lògica.

Passi el que passi, per tant, el club seguirà competint.

Sí, sí, el Llagostera és una Societat Anònima, tenim 25 equips de futbol base, i si baixes, doncs has d'assumir la categoria que et toca.

Com va viure el desenllaç de la Lliga diumenge a Alacant? Quan va saber què l'Olot havia empatat i que, per tant, havien de fer la promoció?

Estàvem amb en Gerard (Escoda) darrere de la banqueta, seguint tota la jornada. Hi va haver moltes alternatives. Al final, si nosaltres haguéssim mantingut l'1-2 que teníem contra l'Hèrcules, ens hauríem salvat i no caldria donar-hi més voltes. Però no en vam saber. La sensació era que pràcticament estava fet i que en marcar l'Olot al darrer minut tot se'ns tornava a complicar. Hi havia tres possibilitats, salvar-nos, baixar o fer la promoció, i nosaltres ens hem quedat amb aquesta, amb la intermèdia.

Què ha fallat aquesta temporada?

Que ens ha faltat un punt. Hi ha molts factors. A casa hem sigut el pitjor equip després de l'Aragó, i aquest és una clau molt important. A fora hem fet bons resultats, però aquest any a casa hem fallat. Al final la línia és molt prima. Amb un punt més li sembla que hauríem fet millor temporada? Per mi tres punts amunt, tres punts avall, la valoració de la temporada seria la mateixa, però en un cas estaríem salvats i en l'altre, descendits. En molts partits a casa no hem estat a l'altura.

Quin és el full de ruta del Llagostera? Després de baixar de Segona A van dir que amb el fons de compensació podrien viure a la categoria de bronze amb tranquil·litat tres anys.

Nosaltres quan estàvem a Segona A érem conscients que ens hi volíem quedar tants anys com fos possible perquè si gestiones bé la part econòmica, més tindràs en cas d'un hipotètic descens. Nosaltres per comptes de gastar-nos els diners el primer any, cosa que no et garanteix res perquè pots baixar igualament, vam preferir guardar-ne una part per aquest any i també per al que ve, que ja veurem en quina categoria estem.

Ha parlat amb els jugadors, vostè que és un motivador nat?

No, no, això és feina de l'Òscar (Álvarez), l'entrenador. Ell ha dut la gestió del vestidor al 100%. Jo si em creuo amb un jugador és clar que el saludo i li dono ànims, però res més que això. No és la meva feina aprofundir en aquest sentit amb els futbolistes.

Hi ha prima de permanència?

No, en absolut.

Què coneix de l'Izarra?

D'entrada és el rival que està més a prop. Són un equip físic, que té un camp semblant al nostre, potser una mica més gran, amb una gespa artificial més semblant a la moqueta. A fora ha encaixat molts gols, no ha fet gaires bons resultats. A casa ha anat fent. Veurem com va. No és com una lliga, on al llarg de 38 partits tens marge per anar rectificant. Aquí és un cara o creu. Jo hauria preferit jugar la tornada a casa.

Què enyora d'aquells anys a Segona A?

Que estàs en una categoria professional i que tot és més fàcil en l'aspecte econòmic, perquè et cauen els diners dels drets de televisió, uns ingressos molt importants. També trobo a faltar l'ambient que vam aconseguir fer al camp del Palamós. S'hi van veure partits molt macos. Competiem contra monstres molt importants, tot i que a Segona B, Elx, Mallorca... també ho són.

Ha descartat provar sort fent d'entrenador en un altre club?

Vaig voler descansar aquest any d'entrenador, que és el que he fet. A partir d'ara si surt alguna cosa interessant a fora, l'aprofitaré. Però hauria de ser un projecte guapo, il·lusionant, amb una ciutat i una afició al darrere.