Em diu que aquest matí s'ha entrenat? Veig que no creu en això de fer vacances...
Vaig fer una setmana de vacances quan vam acabar la lliga, però ara segueixo aquí a Ferrol entrenant-me amb el preparador físic pensant en la selecció.
La setmana passada es va acomiadar de l'Uni Ferrol, on ha jugat els últims cinc anys. Una roda de premsa en què li va costar parlar, oi?
Sí, sí... Va ser molt emotiva amb la gent del club, amb els peques i, amb tothom que m'ha ajudat en els anys que estic aquí a Ferrol. Va ser una roda de premsa molt especial, però ja ho he superat.
Parli'm dels seus peques
I encara els segueixo entrenant! Això també és un dels motius perquè encara estic a Ferrol perquè entrenaré equips de base fins que els meus peques acabin l'escola al juny. Aquí a Ferrol era l'entrenadora de l'escola de bàsquet i també feia de segona entrenadora en el premini femení i en el mini masculí.
Això no és molt bàsquet? Entre els entrenaments del primer equip i aquests, devia fer vida al pavelló.
A mi el bàsquet m'encanta, m'apassiona. I treballar amb els petits encara més. Veure la gent dels equips de base com venia il·lusionada als partits del primer equip a Esteiro és una sensació especial. A mi m'encanta.
Ha parlat amb Pere Puig perquè li deixi entrenar un equip de base aquí a Girona o entre Lliga i Eurocup ho veu complicat?
No hem parlat d'aquesta possibilitat, però suposo que aquesta primera temporada a Girona m'ho agafaré amb més calma.
A Ferrol estava realment bé. Què la va impulsar a canviar?
El cap em va donar moltes voltes pensant en el que havia de fer, però, com a esportista, sempre busques nous reptes, nous objectius esportius i sempre vols jugar en competicions més altes, partits importants... I està clar que el tema d'Europa ha estat important per prendre la decisió. Girona es va interessar molt en mi i tot el que em van explicar del projecte del club em va agradar molt.
Moltes jugadores marxen a lligues estrangeres. Aquesta opció li agradava menys que venir a l'Spar Citylift Girona
Era una opció, tenia algunes propostes per anar a l'estranger. Però em va agradar més el que em van explicar de Girona.
I què li va agradar tant?
El que la gent pot veure, com que Girona és l'equip referent de la lliga junt amb Avenida i que té una afició que està molt bolcada amb l'equip, com es va veure en els últims partits de la lliga. També m'han parlat molt bé del preparador físic, del president i de l'entrenador, a qui vaig conèixer el passat estiu en l'Eurobàsquet.
Sobre la ciutat també n'hi deuen haver parlat, oi?
També. M'han dit que és molt bonica i Marta Xargay és amiga meva de la selecció i em té ben informada de tot.
Tornem a la pista. A Ferrol tenia molts minuts i responsabilitat i aquí a Girona ningú sol estar més de 30 minuts en pista. Serà diferent.
És evident que serà diferent, però també està clar que jugant dues competicions com Lliga i Eurocup cap jugadora pot aguantar un ritme perquè el nivell que tu vegis sempre en pista sigui al 100% de qualitat. Del meu treball i esforç no en quedaran dubtes per intentar guanyar-me tots els minuts que pugui; si he de jugar 40 minuts els jugaré, si n'he de jugar 15 els jugaré. Però la intensitat i les ganes que hi posaré seran les mateixes en un cas o en l'altre. Això ho tinc claríssim.
A l'equip hi ha Nadia Colhado i al club veuen Bea Sánchez jugant més de quatre, perquè la brasilera tingui espais prop de la zona. S'hi veu jugant de cara?
És que realment jo soc una quatre. Crec que amb Nadia Colhado podem fer una bona parella. Jugui de quatre o de cinc estic segur que farem una bona temporada.
Abans recordava que va conèixer Èric Surís a l'Eurobàsquet del passat estiu. Allà es va penjar una medalla d'or...
La temporada passada va ser espectacular per a mi. Un somni que mai m'hauria pensat viure amb tot l'any lluitant amb el Ferrol, classificant-nos per anar a Europa encara que després no pogués ser, l'ambient que vam aconseguir portar a Esteiro i acaba anant amb la selecció. I al final només va faltar veure'm dalt del podi de l'Eurobàsquet. Va ser increïble.
L'or de Praga va ser un premi als anys de treball o a aquesta explosió que ha fet a Ferrol?
El meu creixement esportiu en les dues últimes temporades ha estat gegant. Això és evident. Treballar sempre he treballat igual, fa cinc anys ja ho feia igual de dur que ara, però els fruits han arribat en aquestes dues últimes temporades a Ferrol. Suposo que potser per la confiança o la maduresa.
I ara, Bea Sánchez encara té marge per seguir creixent?
Una jugadora sempre té un marge de millora important. Vull seguir millorant en tot el que pugui. Soc molt inconformista, no em conformo amb res i quan arribo a un esglaó ja en vull pujar dos o tres més. Sé que he de millorar molt més per seguir donant el bon nivell que crec que he ofert en aquestes dues últimes temporades.
Ja sap que aquí a Girona créixer vol dir derrotar l'Avenida en alguna final. La temporada vinent serà possible?
No crec que sigui impossible. No són invencibles, se'ls pot guanyar. Nosaltres a Ferrol aquesta temporada ja els hem fet una mica de mal; i crec que podrem intentar guanyar-les la propera temporada.
