Dijous vinent, 26 d'abril, una olla de pressió anomenada pavelló de Würzburg on s'encabiran, més o menys estrets, uns tres milers de seguidors del Perfumerías Avenida, acollirà el primer partit de la quarta final consecutiva entre l'equip de Salamanca i l'Spar Citylift Girona. Els Avenida-Uni s'han convertit en l'autèntic clàssic del bàsquet estatal femení des del 23 d'abril del 2015, quan les gironines, en un pavelló de Fontajau ple fins dalt amb més de cinc mil espectadors, va derrotar l´Avenida per guanyar la que continua sent la primera i única de la lliga seva història. En les dues temporades següents, la final s´ha tornat a repetir amb victòries per a l´Avenida, però sempre en el tercer partit aprofitant-se del factor pista del Würzburg. Dijous, l´Uni tindrà una nova oportunitat de repetir allò que va aconseguir el 2015: guanyar el primer partit a Salamanca per poder decidir el títol a Fontajau. En aquest cas, el segon partit serà el diumenge de la propera setmana, 29 d´abril, a les set de la tarda.
L'Uni necessitarà estar més encertat que ahir a Saragossa per aspirar a poder guanyar la final, però la capacitat de treball que va demostrar per derrotar el Mann Filter en un partit a 50 punts tampoc li farà cap mal. «A vegades cal mastegar sorra i no pots ser brillant, però estem contents perquè hem aprofitat la primera oportunitat per arribar una vegada més a la final», explicava ahir Èric Surís després que el seu equip guanyés per segon cop en cinc dies el Mann Filter. «Ara anirem amb molta ambició a plantejar el millor possible aquesta final per intentar competir al màxim per guanyar l´Avenida», va dir Èric Surís que, des que es va fer càrrec de l´equip gironí, ara fa dos estius, l´Uni no ha faltat mai en cap final de Lliga ni de Copa. De moment, però, sense cap títol.
